Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Comitè Andorrà de Ciències Històriques
Historiografia catalana
Organisme privat creat l’any 1980 per mòssen Josep Maria Mauri, l’historiador Philippe Wolff, Lídia Armengol, Elidà Amigó, Miquel Àngel Canturri, Antoni Ubach, Antoni Morell i Cebrià Baraut.
Fou fundat per agrupar els joves investigadors amb vocació científica i amb l’afany de fer conèixer Andorra i la seva història Recull treballs que comprenen temes variats, des de la prehistòria fins a l’actualitat, i ha editat tres butlletins Els seus estatuts, homologats amb els dels altres comitès de ciències històriques d’arreu del món, foren autoritzats i aprovats pel Consell General L’any 1980 fou admès per unanimitat, i com a membre de ple dret, al Comitè Internacional de Ciències Històriques, en el marc del XV Congrés Internacional de Bucarest La presidència del Comitè ha estat …
Eduardo González Hurtebise
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Vida i obra Cursà els seus estudis a l’Escola Diplomàtica i fou deixeble d’Eduardo de Hinojosa L’any 1899 ingressà per oposició en el cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Successivament, treballà als arxius d’hisenda de Girona, Tarragona i Osca, per a passar el 1905 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1911 A l’agost del 1909, encara que exercia a l’ACA, fou nomenat director interí del Museu Arqueològic de Barcelona per defunció d’Antoni Elias i de Molins, càrrec que deixà a l’agost del 1911 en ocupar-lo Constantino Ballester Com a…
Marcelino Gutiérrez del Caño
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Estudià el batxillerat a l’Institut Cardenal Cisneros de Madrid Posteriorment, el 1883, la Facultat de Filosofia i Lletres i l’Arxiu de l’Escola Superior de Diplomàtica de la Universitat de Madrid li atorgaren el certificat d’aptitud per a ser arxiver, bibliotecari i antiquari Es llicencià en dret i l’any 1886 ingressà al cos facultatiu d’arxivers Desenvolupà tasques bibliotecàries i arxivístiques, successivament, a la Biblioteca Universitària de Sevilla, a l’Escola Superior de Diplomàtica, a la Biblioteca Universitària i a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Valladolid, a l’…
Associació d’Estudis Reusencs
Historiografia catalana
Entitat fundada el 1952 per a promoure l’edició d’obres de temes o d’autors reusencs.
Fins a la renovació dels estatuts el 1984, el nom oficial fou en castellà Publicà la collecció “Rosa de Reus” En l’actualitat disposa d’uns 400 socis subscriptors Inicialment en foren impulsors i en dugueren la direcció inicial Josep Iglésies i Salvador Vila-seca La presidència fou ocupada successivament per Gaietà Vilella, Salvador Vilaseca, Maria Lluïsa Vilaseca, Ramon Amigó i Pere Anguera Fins l’any 2002 ha publicat 111 volums, d’una mitjana de 250 pàgines L’activitat editorial, l’única de l’AER, se centra en obres d’alta investigació, malgrat alguna concessió inicial a la…
Alfons Cucó i Giner
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i polític.
Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en filosofia i lletres 1970 i exercí la docència com a catedràtic d’història contemporània Durant el franquisme participà activament en activitats clandestines per a la recuperació de la llengua i la cultura valencianes Membre fundador del Partit Socialista Valencià 1962, en fou un dels principals impulsors de la transformació en el Partit Socialista del País Valencià PSPV a la fi de la dictadura, i finalment de la integració al Partido Socialista Obrero Español PSOE 1978 Tanmateix, protagonitzà fortes divergències amb la majoria de la…
,
Jacint Ros i Hombravella

Jacint Ros i Hombravella
Economia
Historiografia catalana
Dret
Economista.
Llicenciat en dret i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, es formà al seminari de política econòmica dirigit per Fabià Estapé , i fou influït per Joan Sardà i per les seves estades a la London School of Economics i al Servei d’Estudis del Banco de España a Madrid En la seva carrera acadèmica fou successivament professor ajudant de Josep Lluís Sureda 1957-59 i Fabià Estapé 1959-63 a la Universitat de Barcelona , professor contractat d’economia a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona 1964-66, professor associat de teoria econòmica a la…
,
Josep Maria Bricall i Massip
Historiografia catalana
Economista i historiador.
Llicenciat en dret i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, fou director 1968-77 del gabinet d’estudis econòmics Centre d’Estudis de Planificació CEP Entre altres treballs de recerca, el CEP confegí una història de la transnacionalització, la “tendència a l’oligopoli” i la “continuïtat de la industrialització” de l’economia catalana dels anys 1960-70, editada per la Caixa de Pensions amb el títol Industrialització a Catalunya 1960-1977 1980 Bricall ha estat també professor universitari, rector de la UB, president de la Conferència de Rectors d’Universitat Europeus, i polític…
arxius municipals de Perpinyà
Historiografia catalana
El servei d’arxius de la vila de Perpinyà se situà inicialment a la casa de la vila, plaça de la Llotja.
El 1935 fou installat al primer pis del Castellet, abans d’ocupar, des del 1981, el conjunt de l’antiga universitat Els arxius anteriors a la Revolució Francesa fons antic foren dipositats el 1960 a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals Entre les peces de més interès per a la història de la vila, es poden esmentar els Llibres verds , major i menor , el Llibre de provisions , el Llibre de les monedes i la Rigaudina , entre d’altres Els Llibres verds apleguen el conjunt dels privilegis de la vila de Perpinyà El Llibre verd major tom 1 1162-1785, recopilació de les actes dels reis, papes…
Pere Puiggarí
Història
Gramàtica
Literatura catalana
Historiografia catalana
Cristianisme
Erudit, historiador, gramàtic i poeta.
Vida i obra Ingressà de molt jove, com a novici, en el collegi del monestir dels benedictins d’Arles Vallespir amb la intenció d’introduir-se en el món de les ciències Tanmateix, el període revolucionari que començà el 1789 contradigué les seves aspiracions i es refugià a Madrid, on s’interessà per aprendre castellà Retornà al Rosselló, i es dedicà a l’ensenyament, que esdevingué una veritable vocació Successivament, fou professor d’humanitats i de retòrica del collegi de Perpinyà, del qual fou director més endavant En aquella època escriví unes Leçons de langue espagnole 1843 i feu una nova…
, ,
Ildefons Cerdà i Sunyer
Historiografia catalana
Filòsof social, economista, planificador urbà i historiador de les ciutats.
Vida i obra Estudià a Vic, Barcelona i Madrid Enginyer de camins des del 1841, alt funcionari de l’Estat fins l’any 1849, es dedicà des d’aleshores gairebé íntegrament a la construcció d’una teoria general dels processos d’urbanització de les societats humanes, que és una veritable teoria de la història Aquesta teoria es basà en uns amplíssims coneixements històrics i topogràfics, i en l’elaboració de l’estadística urbana de dues ciutats que coneixia directament Barcelona i Madrid Cerdà fou un dels primers historiadors de l’urbanisme d’Europa, i, alhora, bastí una teoria de la història basada…