Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
ala de creixent

Ala de creixent El Handley Page Victor
Transports
Tipus d’ala que al centre té una fletxa més grossa que als extrems.
Així s’aconsegueix mantenir estable la posició de la resultant de les forces aerodinàmiques i, a més, que el nombre de Mach a què apareixen els fenòmens de compressibilitat sigui constant per a totes les seccions de l’ala L’ala de creixent té el seu origen en un model experimental del bombarder alemany Ar-234 , que no arribà a volar i que caigué a les mans de les tropes angleses a l’abril de 1945 En nasqué, l’any 1951, l’avió anglès Handley Page HP 88 i, poc temps després, el bombarder Victor
ala de fletxa

Ala de fletxa Lockheed F-16
Transports
L’ala que té una fletxa superior als 20° aproximadament.
L’ala de fletxa retarda l’aparició dels fenòmens de compressibilitat, ja que, per a aquesta aparició, té importància el valor de la component de la velocitat perpendicular al caire d’atac de l’ala O sigui la velocitat efectiva de l’ala, que té relació amb els fenòmens de compressibilitat, és molt més petita que la seva velocitat real El comportament d’una ala de fletxa en règim supersònic queda influït per les ones de xoc còniques que es formen en el caire d’atac i les puntes que fan que existeixen zones d’ala en règim totalment supersònic i altres en règim subsònic En general, però, el…
petrolier
Petroliers al port de Raas Tannurah, a l’Aràbia Saudita, carregant petroli
© Corel Professional Photos
Transports
Vaixell de càrrega, generalment de grans dimensions, especialment concebut i construït per al transport de combustibles líquids no envasats prèviament.
Es caracteritza per la seva elevada resistència estructural especialment del fons, del folre i de les mampares que divideixen transversalment el buc en diversos tancs, elements damunt els quals gravita tot el pes de la càrrega, per l’absoluta estanqueïtat dels tancs o mampares al líquid al qual són destinats, per l’existència de tot un sistema de bombament amb bombes de gran cabal, exclusiu per al moviment de càrrega i, per tant, independentment de les altres bombes del vaixell, i per l’existència d’un complex sistema de ventilació i extracció dels vapors produïts pel líquid Els petroliers…
turboreactor

Vista escorxada d’un turboreactor
© fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Propulsor de reacció que funciona gràcies a l’ejecció dels gasos resultants de cremar a pressió un combustible amb un gran excés d’aire pres de l’ambient, a través d’un difusor frontal i adequadament comprimit mitjançant un compressor accionat per una turbina alimentada amb els gasos esmentats.
El desenvolupament d’aquest tipus de propulsor tingué lloc a partir del 1935 i és degut, independentment, al físic alemany Pabst von Ohain en collaboració amb la firma Heinkel i al pilot anglès Frank Whittle en collaboració amb la Rolls Royce L’any 1939 un avió Heinkel fou el primer a volar propulsat per turboreactor Bàsicament, el principi operatiu és el següent a l’entrada del difusor, l’aire té una energia cinètica elevada respecte a l’aparell i en ell es transforma en energia de pressió, i mitjançant un compressor es torna a incrementar fins a abastar l’adequada per a…
míssil

Míssil de creuer tàctic, de velocitat generalment subsònica, que vola a poques desenes de metres damunt del sòl
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es tracta de raigs…
rampa d’amaratge
Transports
Gran matalàs de goma i lona ideat cap al 1920 per l’alemany Mein per a evitar que els vaixells que transportaven hidroavions haguessin de parar-se per recollir-los una vegada havien amarat.
La rampa era remolcada per popa l’hidroavió hi pujava pels propis mitjans, i era hissat, tot seguit, a bord del vaixell
bicicleta

Elements d’una bicicleta de carretera amb frens de mordassa
© Fototeca.cat
Esport
Transports
Velocípede de dues rodes de diàmetre sensiblement igual, l’anterior de les quals és directriu, i la posterior, accionada pel conductor mitjançant un sistema de pedals i transmissió per cadena, és motriu.
Elements de la bicicleta L’equilibri damunt la bicicleta és assolit per una suma complexa d’efectes a baixa velocitat, el més important és l’efecte de la força centrífuga, que equilibra constantment les desviacions del centre de gravetat del conjunt bicicleta-conductor respecte a la vertical que passa per la línia de contacte rodes-sòl aquest efecte d’equilibri, que és evident quan la bicicleta agafa un viratge fort, també es produeix quan la bicicleta segueix una trajectòria —aparentment— rectilínia, perquè de fet, i com hom ha demostrat, la trajectòria real d’una bicicleta és un seguit de…
helicòpter

Esquema d’un helicòpter
© Fototeca.cat
Transports
Giroavió en el qual la força de sustentació és deguda a un o més rotors, d’eixos gairebé verticals, que giren per l’acció de tota o gairebé tota la potència motriu instal·lada.
Aquests rotors forneixen, al mateix temps, la força de propulsió i serveixen per a una part del control de la maniobra Essencialment, l’helicòpter es caracteritza per la possibilitat d’efectuar l’envol i l’aterratge verticals i el vol estacionari Malgrat que l’origen de l’helicòpter podria remuntar-se, possiblement, al segle IV aC, amb les joguines voladores construïdes pels xinesos, hom ha acordat d’iniciar-ne la veritable història amb Leonardo da Vinci, que dissenyà un vehicle amb hèlixs helicoides mogudes per un mecanisme de rellotgeria i proposà el nom d’ helicòpter per a designar-lo…
Transports 2017
Transports
Aeronàutica Aviació comercial Fins el novembre del 2017 van passar per l’aeroport del Prat 44 milions de passatgers, un 7,1% més que en els onze primers mesos del 2016 Aquestes xifres van confirmar que el Prat no ha deixat d’assolir nous rècords des que l’any 2011 va superar els 34 milions de passatgers, fet que ha suposat un creixement de l’interès de les companyies aèries de tot el món per aquest aeroport En aquest sentit, l’increment de companyies de baix cost al Prat –iniciat al final del 2016– va originar el 2017 un fort augment del trànsit aeri Unes quantes, com Norwegian Air i Level, a…
aviació
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l’aire (aerodines).
Història de l’aviació De les teories sobre el vol als primers experiments Els prolegòmens de l’aviació es troben en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols de què hi ha constància, a Europa, des del principi del segle XI, demostren l’interès de l’home de totes les èpoques pel domini de l’aire, domini que, de fet, no ha estat assolit fins al segle XX El llibre De motu animalium…