Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
drissa
Transports
Cap o ormeig que serveix per a hissar o arriar vergues i veles de manera que rebin el vent per a impulsar la nau.
Poden ésser de dues menes senzilles, o d’amant , i dobles, o d’aparell Cadascuna pren el nom de la vela a què pertany
pinya
Transports
Nus que és fet a l’extrem d’una corda, teixint o entrellaçant els caps que la constitueixen, o bé prop de l’extrem, teixint els caps de la corda amb altres caps, per tal d’assegurar-la per aquest extrem a l’argolla, al forat, etc, per on és passada.
Les pinyes, de les quals hi ha diverses menes segons la manera d’entrellaçar els caps pinya de rosa, pinya de cul de porc , etc, també són fetes, eventualment, com a adorn
motor d’hidrogen
Transports
Motor que utilitza hidrogen com a combustible.
L’hidrogen és el combustible que ofereix una potència més gran quant a la relació energia/pes sense ésser contaminant, ja que per la combustió s’allibera només vapor d’aigua Hi ha motors d’hidrogen de dues menes el motor de combustió d’hidrogen de quatre temps, semblant a un motor de combustió interna convencional, i el motor rotatiu d’hidrogen, semblant a un motor Wankel Bona part dels grans fabricants d’automòbils ja disposen de prototips avançats de vehicles propulsats per un motor d’hidrogen, que en la majoria dels casos reben l’alimentació procedent d’una pila de combustible, que genera…
buc
Transports
Cos d’un vaixell, sense màquines ni superestructures.
Actualment els bucs dels vaixells són construïts amb acers de diferents menes El folre exterior pot ésser de planxes reblades o soldades, cas en què la construcció és més ràpida i menys cara i pesant, però ofereix més perill en cas de collisió o d’acció bèllica A més de les planxes del folre, tant interior com exterior, cal considerar com a parts del buc els perfils en T, Z, U, etc, i les peces característiques dels vaixells baus, quilla, roda, codast, quadernes, aletes de balanç, etc, i les que compartimenten l’interior les mampares Les característiques del buc tenen una…
modelisme naval
Transports
Art de fer models de vaixells en petit.
És la més vella de les formes de modelisme practicades actualment L’obra més antiga que hom coneix és la barqueta d’argent descoberta a la tomba de la reina Subad a Ur Caldea, que data d’uns 4 000 anys aC Hom ha trobat models de naus a sepulcres egipcis, com és el cas del de Tutankamon Referent als models grecs i romans, cal esmentar, respectivament, la proa de trirrem que fa de sòcol a la Victòria de Samotràcia i la nau de la font que hi ha a Roma davant l’església de Santa Maria alle Navicella Dels models medievals, el més antic és la famosa Coca de Mataró El modelisme naval comprèn…
popa
Transports
Part del buc d’una embarcació que el tanca per la seva part posterior, en la qual hi ha el timó.
La popa, que ha de tenir una forma adequada des del punt de vista hidrodinàmic i ha de facilitar l’acció del timó i de l’hèlix o de les hèlixs, respon a diferents solucions constructives, les més importants de les quals són la de creuer, la de violí, la quadrada, la rodona i la de cul de mona La popa de creuer , apareguda el 1912 a Anglaterra i emprada en els vaixells de guerra, es caracteritza pel fet de no tenir llançament sobre la línia de flotació és a dir, que no és més sortida de la part de coberta que els codasts i pel fet que la seva obra viva és ampla i plana i la seva obra morta…
dirigible
Transports
Aeronau autopropulsada i dirigida, sustentada principalment per un gas més lleuger que l’aire, com és ara l’hidrogen o l’heli.
Un dirigible consta d’un buc aerodinàmic a l’interior del qual hi ha uns quants compartiments plens del gas de sustentació A popa del buc hi ha els empenatges i els governalls de direcció i estabilitat, i a la part baixa, el sistema propulsor i la cabina per a la tripulació i els passatgers o la càrrega Estructuralment els dirigibles són de dues menes rígids i flexibles En els rígids el buc té una estructura de bancades i quadernes que li donen forma aerodinàmica i van recoberts d’un teixit impermeable al gas zepelí Els dirigibles flexibles mantenen la forma del buc per efecte…
vela

A, B, C i D, quadrilàters (A, aurica; B, gàbia; C, al terç; D, mística); E, F i G, triangulars (E, llatina; F, bermudiana; G, guaira); 1, gràtil; 2, gràtil d’escota; 3, caient de proa; caient de popa; 4, punys
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.
Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals…
vaixell

Esquema de diferents parts d’un vaixell
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació gran, dotada de mitjans per a navegar amb seguretat i que per les dimensions, la força propulsiva i la solidesa és apta per a navegacions o per a empreses nàutiques d’importància.
Ultra les qualitats comunes de tots els vaixells, les més importants de les quals són flotabilitat, estabilitat, solidesa, velocitat i govern, cada vaixell ha de tenir unes característiques determinades, especialment adequades a l’ús al qual és destinat, de manera que entre les dels vaixells de guerra cal destacar l’armament, la protecció i l’autonomia, i en els mercants, la capacitat i l’economia Segons els materials emprats en llur construcció, hom parla de vaixells de fusta, vaixells metàllics de ferro o d’acer i vaixells mixts Els únics vaixells de fusta construïts actualment solen ésser…
embragatge

Esquema i principi de funcionament d’un embragatge d’automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mena d’acoblament temporal que permet d’assegurar l’enllaç —o la separació— de dos arbres o dos òrgans giratoris coaxials per tal d’efectuar —o d’interrompre— la transmissió del moviment i del parell de forces de l’un a l’altre.
Les finalitats de l’embragatge són de facilitar la conducció de l’òrgan conduït i el funcionament del dispositiu motor, principalment assegurant una arrencada progressiva, de canviar el sentit de rotació i la velocitat de l’òrgan conduït sense alterar els del motor, d’aturar-lo sense necessitat d’aturar el motor, d’estalviar potència en els períodes que no actua i de desconnectar-lo quan les condicions de funcionament no són adequades En els automòbils, aquest mecanisme serveix per a fer que el cigonyal del motor es desacobli de l’arbre primari del canvi…