Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
raigs anòdics
Electrònica i informàtica
Física
Química
En un tub electrònic, ions positius que són formats per les impureses existents a la superfície de l’ànode metàl·lic quan el buit és molt elevat i el camp elèctric molt intens.
L’emissió de raig anòdics augmenta si l’ànode és tractat amb òxids o amb sals metàlliques generalment alcalines o alcalinotèries
cambra de deriva
Principis de la deriva: la detecció de la partícula carregada que, procedent del feix incident, travessa la cambra, és possible gràcies a la mesura del temps de migració t , cap a l’ànode detector, els electrons d’ionització, de velocitat constant v , produïts al pas de la partícula
© fototeca.cat
Física
Detector de partícules derivat de la cambra proporcional multifil
.
Consisteix en dues distribucions planes de fils conductors parallels, mantinguts a un potencial elèctric que creix linealment cap a un costat amb un gradient d’uns 500 a 1 000 V/cm, on és situat un ànode detector A conseqüència de la uniformitat del camp elèctric, els electrons, alliberats en la ionització del gas de la cambra originada pel pas d’una partícula carregada, migren cap a l’ànode detector amb una velocitat constant v ≃5 cm/ μs la mesura del temps t que triguen a arribar-hi permet de determinar la distància d a la qual s’ha produït la ionització la traça del pas a la partícula és…
raigs X
fototeca.cat
©
Física
Radiació electromagnètica de freqüència superior a la visible emesa per un àtom en produir-se el salt d’un electró d’una òrbita externa a una d’interna, pel fet d’haver perdut aquesta un electró per efecte d’una excitació exterior o d’una absorció per part del nucli (captura K).
En l’espectre de les ones electromagnètiques els raigs X es troben en la franja de longituds d’ona compresa entre 100 Å i 10 -6 Å El nom de raigs X els fou donat per WC Röntgen el 1895, en descobrir-los i desconèixer-ne la natura Correntment hom els obté per impacte sobre un fitó metàllic de platí o tungstè d’electrons accelerats mitjançant una diferència de potencial d’uns quants milers de volts això té lloc a l’interior d’un tub de vidre tancat on ha estat fet un buit elevat Hi ha dos tipus de tubs productors de raigs X els de càtode fred i els de càtode calent Els primers són tubs de raigs…
William David Coolidge
Física
Físic i químic nord-americà.
Fou director d’investigacions de la General Electric 1940-45 El 1908 trobà un mètode per a donar ductilitat i duresa al tungstè El 1913 inventà el tub de Coolidge per a la producció de raigs X, a base d’un ànode de tungstè on incideixen els electrons procedents d’un càtode calent, accelerats per un camp electroestàtic
convertidor d’imatge
Electrònica i informàtica
Física
Tub electrònic que converteix una radiació no visible (p ex, infraroja) en una imatge visible.
Consta d’un fotocàtode que, en ésser sotmès a una radiació no visible, emet un flux d’electrons que són focalitzats per unes lents electròniques i projectats sobre una pantalla fluorescent ànode, on produeixen una imatge visible Són utilitzats com a intensificadors d’imatge pels sistemes de raigs X, per les cambres fotogràfiques o els telescopis infraroigs, pels microscopis, els visors nocturns, etc
cambra d’ionització
Física
Detector de partícules carregades.
És constituïda, essencialment, per dos elèctrodes, sotmesos a una diferència de potencial contínua d’unes centenes de volts, que són disposats l’un parallel a l’altre, o bé, si l’ànode és filiforme i el càtode cilíndric, hom els disposa concèntricament El conjunt és immers en el si d’un gas generalment aire o un gas rar El pas d’una partícula carregada ionitza el gas i, com a conseqüència, s’estableix un corrent elèctric La diferència de potencial entre els elèctrodes és insuficient perquè es produeixi una allau electrònica, de manera que el corrent produït és proporcional a la tensió…
cambra d’imatge
Física
Detector de partícules carregades que mesura el temps de migració en una cambra de deriva
i, a més a més, la càrrega que és conduïda per l’ànode detector.
microscopi electrònic
Esquema del funcionament s’un micrroscopi electrònic de transmissió (a dalt) i d’escombratge (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric d’una àmplia classe de microscopis que visualitzen un objecte de petites dimensions en fer-lo interaccionar amb electrons.
La utilitat del microscopi electrònic prové del seu gran poder de resolució, que té origen en el fet que la longitud d’ona associada a un electró pot fer-se molt menor que la de les radiacions electromagnètiques emprades en els microscopis òptics així, per exemple, el poder de resolució d’un microscopi que empra electrons d’uns 100 KeV és d’uns 0,3 nm i el d’un que n'empra de 1 000 KeV és d’uns 0,15 nm Per la seva invenció 1932, ERuska compartí el premi Nobel de física del 1986 amb GBinnig i HRohrer Hom distingeix diferents tipus de microscopis electrònics El més estès és el microscopi…