Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
dilatació
Física
Augment del volum i les dimensions d’un cos per l’efecte de la calor, sense modificació de la seva natura ni del seu estat.
La dilatació que experimenta un cos és determinada pel coeficient de dilatació , del qual hom distingeix tres tipus el lineal considerant una sola dimensió del cos, el superficial considerant-ne dues i el cúbic considerant-ne totes tres dimensions poden ésser definits, respectivament, com l’augment de longitud d’una unitat de longitud, l’augment de superfície d’una unitat de superfície i l’augment de volum d’una unitat de volum causats per una elevació de temperatura d’1°C En el cas dels líquids hom distingeix entre la dilatació aparent l’observada i l'…
camp de Higgs
Física
Tipus de camp que modifica algunes de les propietats de les partícules que s’hi troben.
Considerant que en un espai totalment buit les masses de les partícules fonamentals serien zero, es proposa que el camp de Higgs dóna un valor diferent a aquesta massa Per a comprovar la teoria caldria detectar el bosó de Higgs
massa efectiva
Física
Valor que hom dóna a la massa d’un dels components d’un sistema físic compost per tal que hom pugui considerar el sistema simple, equivalent, pel que fa al problema dinàmic, al compost.
Així, per exemple, quan hom estudia el moviment d’un planeta al voltant del Sol, pot estudiar-lo com si fos un sistema de dos cossos interaccionants, i resoldre el moviment de cadascun d’ells, o bé considerar només el moviment del planeta al voltant del centre de massa del sistema planeta-Sol, tot considerant com a massa del planeta la seva massa efectiva , que és donada per μ = m p M S / m p + M S , on m p i M S són les masses del planeta i del Sol, respectivament Hom troba conceptes similars en d’altres parts de la física
raig
Física
Direcció en què avança l’energia que es propaga en una ona lluminosa i, per extensió, en qualsevol ona electromagnètica.
En cada punt, aquesta direcció és normal al front de l’ona en el dit punt En el cas de la llum hom pot visualitzar-lo considerant un feix de llum prou estret a fi que les seves dimensions transversals siguin molt petites al costat de la seva longitud, però prou ample comparat amb la longitud d’ona de la llum a fi que no es produeixin fenòmens de difracció Segons la longitud d’ona, els raigs reben diferents noms espectre Els raigs lluminosos , corresponents a la llum visible, són els més coneguts en un extrem hi ha els raigs infraroigs infraroig i a l’altre els raigs…
poder calorífic
Física
Quantitat de calor que lliura una unitat de massa (o de volum, si és un gas) d’un combustible en una combustió completa.
Generalment és expressada en quilocalories per quilo o m 3 normal, si és un gas Si el combustible considerat conté hidrogen o productes hidrogenats, en la combustió hi ha formació d’aigua i, aleshores, segons les condicions en què es trobi aquesta en el moment de la mesura, cal definir un poder calorífic superior PCS i un poder calorífic inferior PCI Hom defineix el poder calorífic superior considerant els elements i els productes de la combustió portats a 0ºC, suposant que l’aigua formada s’ha condensat Segons les condicions en què té lloc la combustió, cal distingir entre el…
Ruggero Giuseppe Boscovich
Astronomia
Física
Matemàtiques
Físic, astrònom i matemàtic italià, d’origen croat.
Cursà estudis de física i matemàtiques al Collegium Romanum, i el 1726 entrà a la Companyia de Jesús En collaboració amb Christopher Mainer amidà l’arc de meridià entre Roma i Rímini 1750-53 En ésser els jesuïtes expulsats d’Itàlia el 1773, anà a París per invitació de Lluís XIV, on li fou concedida la direcció del departament d’òptica naval fins el 1782, que tornà a Itàlia A la seva obra fonamental, Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium Viena, 1758, criticà els conceptes fonamentals de l’obra de Newton, considerant-los similars als…
lent

Paràmetres d’una lent prima
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic format per dues superfícies refringents amb un eix comú (anomenat eix principal), una de les quals, almenys, és corba.
Els raigs de llum que, procedents d’un objecte, travessen la lent són desviats de llur trajectòria original refracció i donen lloc a una imatge les característiques de la qual depenen del tipus de lent i de la posició relativa de l’objecte i la lent El sistema òptic de la lent Atenent a la forma de llurs superfícies, hom classifica les lents en biconvexes , planoconvexes , concavoconvexes , planocòncaves i bicòncaves atenent a la manera de desviar els raigs de llum, hom les classifica en convergents , que són les de focus imatge real i, normalment, més gruixudes del centre que de la…
energètica
Física
Ciència que estudia les lleis que regeixen les manifestacions de l’energia basant-se en els principis fonamentals de la termodinàmica i considerant l’energia interna com a funció d’estat.
electroquímica
Física
Química
Part de la química física que estudia les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química.
Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin estudià el…
mirall

Obtenció de la imatge O’ de l’objecte O en un mirall esfèric de radi r, traçant tres raigs auxiliars; el raig 1 (paral·lela l’eix, es refleteix seguint una recta procent del focus F), el raig 2 (alineat amb el centre de curvatura C, no és reflecteix paral·lelament a l’eix òptic)
© Fototeca.cat
Física
Superfície llisa i molt reflectora que, per reflexió dels raigs de llum, dóna imatges clares dels objectes.
Els tipus més corrents de miralls són els plans, els esfèrics i els parabòlics Els miralls plans donen una imatge que és virtual i simètrica amb l’objecte respecte al pla del mirall, i, a més de l’ús domèstic, són emprats en nombrosos aparells, com les cambres fotogràfiques reflex , el sextant, l’heliòstat, etc Els miralls esfèrics tenen la forma d’un casquet esfèric còncau o convex i donen, segons la posició de l’objecte, una imatge que pot ésser real o virtual, més gran o més petita que l’objecte Considerant només els raigs continguts en la zona de Gauss raigs paraxials, la…