Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
polaroide
Física
Làmina dicroica que polaritza la llum en absorbir totalment un dels raigs (l’ordinari o bé l’extraordinari) que es formen quan la llum hi incideix al damunt.
Els polaroides són constituïts per nombrosos petits cristalls dicroics, els quals són orientats parallelament entre ells en el si d’un material plàstic
ohmmetre
Física
Aparell per a mesurar directament resistències.
Tenen l’escala graduada en ohms i solen ésser constituïts per un galvanòmetre que va associat a un generador de corrent continu generalment una pila i una resistència d’ajust
reticle
Física
Conjunt de dos fils o més creuats que hom posa als focus de certs instruments òptics i que serveix per a efectuar mesures de precisió.
Algunes vegades els reticles són constituïts per fils metàllics, però hom ha fet servir sovint fils d’aranya Aquests darrers tenen una gran extensibilitat, i, per tant, és fàcil de tenir-los sempre tensos, és a dir, rectilinis Actualment hom fa servir en molts aparells un reticle constituït per una placa molt prima de vidre sobre la qual ha estat gravada amb un diamant una sèrie de traços molt fins, que fan el paper dels fils d’aranya clàssics Hi ha també reticles que són emprats especialment en astronomia i formen part dels anomenats oculars micromètrics En general, tots els…
isòton
Física
Dit de cadascun dels nuclis atòmics constituïts pel mateix nombre de neutrons.
color
Física
Càrrega dels quarks que representa en la interacció forta un paper anàleg al que fa la càrrega elèctrica en la interacció electromagnètica.
Cada quark pot presentar-se en tres colors primaris, que són anomenats vermell, groc i blau aquesta classificació no té cap relació semàntica amb els colors cromàtics Els anticolors o colors complementaris són propis dels corresponents antiquarks Els hadrons, constituïts per quarks, són incolors, és a dir que són la mescla de tres quarks dels tres diferents colors primaris o de quarks-antiquark de colors complementaris La cromodinàmica quàntica , que estudia la interacció forta, rep el seu nom d’aquesta càrrega dels quarks
micròmetre
Física
Instrument per a mesurar longituds petites, especialment la imatge donada per un telescopi o per un microscopi.
Els micròmetres dels aparells astronòmics són constituïts per un reticle més o menys complex de fils o ratlles molt fins El reticle actua com a escala graduada i és collocat sobre el pla focal de l’objectiu i, per tant, hom l’observa sobreposat a les imatges dels cossos celestes observats Els micròmetres dels microscopis són normalment d’una constitució anàloga a la dels micròmetres dels aparells astronòmics, i hom els colloca en el pla on es forma la imatge donada per l’objectiu per tal d’ésser observats com en el cas anterior, sobreposats a la imatge
teoria atòmica de Dalton
Física
Química
Teoria elaborada per John Dalton per tal de poder interpretar tot un seguit de fets experimentals, com és ara les relacions ponderals senzilles entre els composts químics.
Les principals proposicions de la teoria són que tots els elements químics són constituïts per partícules petitíssimes, anomenades àtoms , que resten indivisibles durant les reaccions químiques que l’àtom té un conjunt de propietats característiques, una de les quals és la massa atòmica, constant en cada element i distinta per a cadascun d’ells que quan dos o més elements es combinen, el compost resultant és format per àtoms dels elements reaccionants i que la quantitat mínima d’un cos compost és anomenada molècula i ha d’ésser constituïda almenys per un àtom de cadascun dels…
leptó
Física
Nom genèric d’una família de partícules caracteritzades pel fet d’ésser fermions (ja que tenen spin semisenar) i de no experimentar la interacció forta.
En les primeres classificacions de partícules, que foren fetes atenent la massa, els leptons eren les partícules menys pesants Segons l’actual esquema de partícules, hom pot classificar totes les partícules en dues grans famílies els hadrons i els leptons Els hadrons són constituïts de quarks i els leptons són, ara per ara, d’estructura simple Els leptons coneguts són l’ electró , el muó i el tauó , els corresponents neutrins el neutrí electrònic , el neutrí muònic i el neutrí tauònic , i les antipartícules de tots ells que genèricament són anomenades antileptons Hom els…
espectrofotòmetre
Física
Química
Instrument emprat per a determinar l’espectre d’absorció (intensitat de l’absorció de l’energia radiant en funció de la longitud d’ona) d’una mostra de matèria, especialment a les regions de l’ultraviolat, del visible i de l’infraroig.
Els espectrofotòmetres de feix únic són constituïts essencialment per un focus de radiació electromagnètica contínua, una cella portamostres, un monocromador i un detector A l’infraroig, el focus és un emissor de Nernst, i el detector és un bolòmetre, un termoparell, una cella pneumàtica de Golay o una cella piroelèctrica Altrament, a l’ultraviolat el focus és un tub de descàrrega elèctrica en atmosfera d’hidrogen, de deuteri, de xenó o de vapor de mercuri, i al visible és una bombeta de filament de tungstè en ambdues regions els detectors solen ésser tubs fotomultiplicadors,…
ocular
Física
Lent o sistema de lents d’un instrument òptic que és situat en el lloc on l’observador aplica l’ull i que serveix per a augmentar la imatge produïda per l’objectiu.
L’ocular constituït per un sistema de lents és anomenat positiu o bé negatiu , segons que el pla focal del sistema sigui situat, respectivament, entre les lents del sistema o no Els instruments que consten d’un ocular són la ullera astronòmica, el telescopi i el microscopi L’ocular més simple consisteix en una lupa ordinària, i és poc emprat, perquè únicament dóna bones imatges en un camp bastant petit Un segon tipus d’ocular és l’anomenat ocular de Huygens , que és un sistema de dues lents planoconvexes generalment no presenta les aberracions d’astigmatisme i de distorsió, té un camp de…