Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
hertz
Física
Unitat SI (derivada) de freqüència.
És la freqüència d’un fenomen periòdic 1s, i, per tant, equival a 1 cicle per segon c/s Sovint són emprats els seus múltiples, especialment el kilohertz kHz, el megahertz MHz i el gigahertz GHz Rep el seu nom del físic Heinrich Hertz
magnitud física
Física
Qualsevol propietat dels cossos capaç d’ésser mesurada: longitud, àrea, volum, velocitat, temperatura, força, resistència elèctrica, etc.
Hom classifica les magnituds en escalars , vectorials o tensorials segons que llurs valors puguin ésser expressats utilitzant només un nombre o bé utilitzant un vector o un tensor Una magnitud és anomenada fonamental quan hom la defineix sense recórrer a d’altres magnituds, mentre que en el cas contrari és anomenada derivada Aquestes magnituds derivades poden ésser dimensionals o adimensionals anàlisi dimensional
equacions de Lagrange
Física
Equacions diferencials que descriuen el moviment d’un sistema mecànic.
Donat un sistema de coordenades generalitzades, és a dir, un sistema qualsevol de coordenades q 1 , q 2 , , q n que permeti d’especificar les posicions de les partícules del sistema mecànic, les n equacions de Lagrange, una per a cadascuna de les coordenades generalitzades, són on L és el lagrangià i q i la velocitat generalitzada, és a dir, la derivada respecte al temps de la coordenada q i Les equacions de Lagrange, establertes ja per Euler i anomenades també d’Euler-Lagrange , són, en la major part dels problemes interessants, equivalents a les equacions de Newton, sobre…
farad
Física
Unitat derivada del sistema internacional, emprada per a mesurar la capacitat elèctrica.
És la capacitat d’un condensador que posseeix una càrrega d’1 C quan hom li comunica una diferència de potencial d’1V 1F = 1C/V És una unitat massa gran per a la utilització pràctica, per la qual cosa són emprats els submúltiples el microfarad μF, el nanofarad nF i el picofarad pF El nom prové del físic i químic anglès Michael Faraday
moment lineal
Física
Donat un cos de massa m que es mou amb una velocitat v, vector p definit per la fórmula p = m v
.
El moment lineal és anomenat també quantitat de moviment , i és, en física, una magnitud fonamental Així, d’una banda, la segona llei de Newton pot éser formulada en termes del moment lineal mitjançant l’anomenat teorema del moment lineal , segons el qual la derivada temporal del moment lineal d’un cos és igual a la força que actua sobre seu, és a dir, d p /dt = F , o bé mitjançant el teorema de l'impuls, que és la forma integrada del teorema del moment lineal D’altra banda, en el cas d’un sistema de cossos, la llei de conservació del moment lineal del sistema definit com a suma…
moment angular respecte a un punt
Física
Donats una partícula en moviment i un punt arbitrari A, moment del vector moment lineal de la partícula respecte al punt A
.
El moment angular és anomenat també moment cinètic i quantitat de moviment angular i, en el cas d’un sistema de partícules, és definit com la suma dels moments angulars de les partícules del sistema La propietat que fa interessant el moment angular és establerta per l’anomenat teorema del moment angular , segons el qual, sota condicions molt generals com, per exemple, agafar el punt A fix, la derivada temporal del moment angular respecte al punt A és igual al moment resultant, respecte al punt A , del sistema de forces exteriors actuants Un corollari immediat d’…
Satyendranath Bose
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic indi.
Acabà els seus estudis el 1915, i començà a treballar en el collegi universitari de Calcuta, el primer de l’Índia que féu estudis científics superiors El 1921 deixà Calcuta i s’establí a la Universitat de Dacca i poc després 1924 envià un treball sobre la teoria quàntica a AEinstein, el qual el féu traduir i publicar i n'assenyalà la importància Mantingué contactes amb De Broglie a França i amb Einstein, Max Born i Heisenberg a Alemanya L’aportació més notable de Bose és la seva estadística matemàtica 1925, derivada de les teories de Planck i aplicable a partícules elementals que…
teoria clàssica de camps
Esquema de la teoria clàssica de camps
© Fototeca
Física
Part de la física que estudia els sistemes que són descrits per camps i l’evolució dels quals és predicible (és a dir, que l’estat en un instant t determina totalment l’estat a tot instant posterior t’).
Conceptualment, la teoria pot ésser estructural si les magnituds són les dels components microscòpics, com ara és el cas de l' electrodinàmica clàssica i la relativitat general , o fenomenològica si les magnituds macroscòpiques tenen una interpretació indirecta en termes de la configuració microscòpica, com ara és el cas de la mecànica dels medis continus La dinàmica dels camps clàssics pot ésser derivada d’un principi integral anàleg al principi de Hamilton de la mecànica clàssica, i en resulten les equacions de Lagrange del camp i els teoremes de conservació que són…
gradient
Física
Matemàtiques
Donada una funció f
derivable i definida en una regió de l’espai ℝ 3
, funció vectorial (grad f
o ∇ f
) definida per la fórmula
.
En cada punt, és un vector perpendicular a la superfície f = constant, que passa pel punt en què és calculat, i, per tant, té la direcció en la qual varia més ràpidament Per extensió, hom anomena gradient d’una funció en una direcció o derivada direccional la projecció del vector gradient en aquella direcció Així, fixada una direcció, el gradient d’una funció en aquella direcció dóna el ritme de variació de la funció en avançar en la direcció considerada En meteorologia i en física de fluids són molt utilitzats els gradients tèrmics i baromètrics per a referir-se a les…
pressió
Física
Concepte físic que expressa la força que és exercida perpendicularment a la unitat de superfície.
Formalment hom l’expressa per P=F/S , essent P la pressió, F la força i S la superfície Segons la mecànica estadística, la causa de la pressió d’un fluid són els innombrables xocs de les partícules que el componen amb les parets del recipient que el contenen Des del punt de vista de la termodinàmica, la pressió P que un cos exerceix sobre la superfície que el delimita pot ésser definida com la derivada amb signe menys de la seva energia E respecte al volum V , a entropia S constant Així, P = -∂E/∂V S L’instrument emprat per a mesurar pressions és el manòmetre, del qual el…