Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
mòdul d’un engranatge
Física
Tecnologia
Quocient entre el diàmetre del cercle primitiu (dent), expressat en mm, d’una roda dentada i el nombre de dents; els valors possibles del mòdul són normalitzats.
A vegades el mòdul és anomenat també pas diametral , bé que en la literatura anglosaxona aquest concepte diametral pitch designa el quoficient entre el nombre de dents i el diàmetre primitiu expressat en polzades
error
Física
Matemàtiques
Diferència entre el resultat de la mesura experimental d’una magnitud i el seu valor real (error absolut).
Els errors són de dos tipus sistemàtics , que procedeixen d’imperfeccions en les escales dels aparells de mesura i que poden ésser reduïts comprovant prèviament els calibratges, i accidentals , que són deguts a les limitacions naturals dels sentits de l’observador, sobretot de la vista i l’oïda Per a acotar-los hom repeteix una mesura diverses vegades Els valors mesurats x i presenten una desviació entorn del valor mitjà, x m , que hom pren com a millor valor Si hom dibuixa la gràfica de les desviacions en funció de les freqüències, obté la corba de campana o de Gauss , en la qual el pendent…
pulsació
Física
En un fenomen altern sinusoidal, producte de la freqüència pel factor 2π.
Hom la representa per ω, o sia ω = 2π f És anomenada també freqüència angular , i el seu valor és expressat en radiants/segon
període radioactiu
Física
Temps T necessari perquè es desintegrin la meitat dels nuclis d’una substància radioactiva.
És expressat per T = 0,693/λ, en que λ és la constant radioactiva Cada núclid té un període que li és característic i que permet la seva identificació
teorema de Malus
Física
Teorema que dóna la intensitat I de la llum polaritzada que travessa un analitzador.
És expressat per la fórmula I = I 0 cos 2 α, α essent l’angle format per la direcció permesa de l’analitzador i el pla de polarització de la llum, i I 0 la intensitat de la llum que entra a l’analitzador
bel
Física
Unitat emprada per a expressar, a escala logarítmica decimal, la relació entre dues potències.
El nombre n de bels és expressat per n = log 1 0 P 1 / P 2 , essent P 1 la potència considerada i P 2 la de referència Aquesta unitat és emprada especialment per a expressar potències acústiques i també guanys o atenuacions, bé que correntment hom empra el seu submúltiple, el decibel
desfasament
Electrònica i informàtica
Física
Diferència entre les fases instantànies de dues magnituds periòdiques de la mateixa freqüència.
En corrent altern hom parla generalment del desfasament existent entre la tensió i el corrent, el qual desfasament es dóna sempre que la càrrega no és resistiva pura, sinó que presenta una component reactiva Sovint el desfasament és expressat com un angle angle de desfasament , un temps o una fracció de període Segons el signe del desfasament, hom parla d' avanç de fase o de retard de fase
poder dispersiu
Física
Característica d’un medi transparent a la radiació electromagnètica.
Es defineix com la relació entre la diferència de les desviacions D de les ratlles F i C de l’hidrogen, de longituds d’ona λ F = 0,486 μm i λ C = 0,656 μm, i la desviació de la ratlla D del sodi, de longitud d’ona λ D = 0,589 μm, en travessar un prisma d’angle ϕ petit és a dir ϕ ≈ sin ϕ, fet amb el material que constitueix aquest medi El poder dispersiu K és expressat per on n F , n C i n D són els índexs de refracció del medi per a les longituds d’ona corresponents a les diferents ratlles L’invers del poder dispersiu és anomenat constringència
àtom gram
Física
Quantitat d’un element que pesa, en grams, el valor expressat pel seu pes atòmic
.
Un àtom gram de qualsevol element conté el mateix nombre d’àtoms nombre d'Avogadro
vector

Vector
Física
Matemàtiques
Element d’un espai vectorial.
Des del punt de vista geomètric, a tot vector se li pot associar direcció, mòdul i sentit, i un punt d’aplicació Segons les seves posicions relatives, es parla de vectors simètrics, oposats, conjugats, ortogonals, etc Fixada una base de vectors e 1 ,, e n en un espai vectorial E de dimensió n base d’un espai vectorial, tot vector x de E pot ésser expressat en forma única com a combinació lineal dels elements de la base x = x 1 e 1 + + x n e n Així, x resta determinat pels nombres x 1 , x 2 ,, x n , els quals són dits components de x hom ho escriu x = x 1 ,, x n…