Resultats de la cerca

De caràcter fenomenològic i dialèctic, el concepte fou proposat pel neuropsicòleg Kurt Goldstein 1878-1965 Contempla el fet vital com un estat de tensió entre dos pols la potència de l’organisme i les possibilitats i, a la vegada, les limitacions que l’entorn proposa a l’individu, per tal que pugui créixer físicament i psicològica A l’extrem del primer pol hi ha la teoria de l’autorealització d’AMaslow 1908-70, que manté la tesi de l’organisme com a motor del canvi, i en l’altre extrem hi ha el model logoterapèutic de VFrankl 1905-1997, que manté la tesi que els valors existencials criden…

Doctor en filosofia, es dedicà a l’estudi de la percepció sensorial i, més tard, al mesurament de la intelligència Desenvolupà els mètodes d’anàlisi factorial en la psicologia i demostrà que existeix un factor general d’aptitud factor g comú en tots els esforços generals i un factor específic propi de cada tasca a desenvolupar Entre d’altres, publicà l’obra The Abilities of Man Their Nature and Measurement 1927

Un dels pioners en teràpia de la conducta La investigació de les neurosis experimentals amb animals el portaren a desenvolupar el mètode de la dessensibilització sistemàtica per al tractament de l’ansietat i les pors en humans, mètode que és la principal eina psicoterapèutica per al tractament de l’ansietat El 1956 es traslladà als Estats Units, on residí fins a la seva mort Escriví Psychotherapy by Reciprocal Inhibition 1958, que influí en el desenvolupament de la teràpia de la conducta i la psicologia clínica posterior

El concepte té els seus antecedents en els treballs que Wilhelm Wundt dugué a terme al final del s XIX per intentar actualitzar el clàssic sistema de quatre temperaments colèric, melancòlic, flegmàtic i sanguini procedent d’Hipòcrates i Galè El sistema de Wundt, basat en quatre tipus de personalitat, es transformà en dues dimensions de personalitat, una de les quals es correspon a l’actual extraversió-introversió Actualment es considera que els individus varien en el continu que formen dues dimensions bipolars, estabilitat-emocionalitat i extraversió-introversió Aquesta darrera dimensió ha…

Estudia el moviment i les accions motores, en tant que són manifestacions de l’expressivitat humana, que són una faceta característica de la civilització L’individu i els grups es mouen en determinats escenaris per a obtenir plaer i satisfacció, per a cooperar i competir i per a desenvolupar objectius de salut i de qualitat de vida La pràctica esportiva ofereix la possibilitat de fer-ho, atès que es porta a terme en contextos més o menys regulats, de caràcter formal o informal Els diferents paradigmes analitzen les accions motores en els contextos esportius, escollint allò adient als seus…

Si el procés és de tipus patològic, porta al deliri de compensació , com en el cas de la dona estèril que se sent embarassada

El terme de paper sovint és utilitzat com a sinònim de posició social Tanmateix, hom considera el paper social com a actualització d’una posició en el curs d’una interacció social, en la qual és essencial l’existència d’un altre paper que li és complementari o oposat així, el metge desenvolupa el seu paper amb relació al paper que correspon al pacient Segons el context, els individus que desenvolupen els papers hi adscriuen una sèrie d’expectatives compreses en un conjunt de drets i obligacions Tanmateix, aquestes expectatives posseeixen sempre un marge d’incertesa, ja que es tracta d’…

Tècniques psicoteràpeutiques d’aquest darrer tipus són, entre altres, el psicodrama, la psicoanàlisi, la teràpia de grup, la suggestió —hipnòtica o no— i la persuasió entre les tècniques no específicament psíquiques, la més emprada és la de la narcoanàlisi Element fonamental de la pràctica de la medicina de tots els temps, la psicoteràpia que hom pot denominar intuïtiva s’erigí en tècnica explícita a partir del s XIX, amb l’estudi i l’aplicació dels fenòmens hipnòtics, estudi i aplicació que culminaren en l’elaboració de la psicoanàlisi Hom distingeix entre psicoteràpies superficials , o…

Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…