Resultats de la cerca

L’equilibri psicològic o mental es caracteritza per l’absència d’excentricitats i per una coherència i estabilització fonamentals de la conducta personal En el seu sentit dinàmic, entès com a procés més que no com a pur resultat, l’equilibri és un sistema de compensacions de les pertorbacions externes per mitjà de les activitats de l’individu en la doctrina freudiana, l’equilibri brolla del fet que els somnis, les sublimacions, etc, compensen de les frustacions externes i repressions internes Per a les teories de l’aprenentatge i del condicionament, l’…

Aquest estat de contradicció cognoscitiva genera un desequilibri que ha de servir per a modificar els esquemes de coneixement de l’alumne i enriquir-los a través de la precisió, l’ampliació o l’aprofundiment Del desequilibri hom passa, doncs, a un reequilibri cognoscitiu amb una capacitat d’adquisició i de transferència d’aprenentatges superior a la de l’equilibri inicial

És vista des d’una perspectiva ètica com a seu i fonament de la conducta moral i de la qual hom ha fet àdhuc en una interpretació metafisicovoluntarista del món principi darrer i absolut de la realitat Psicològicament, per exemple, la voluntat sol ésser entesa com a integrada per un primer moment de reflexió sobre el fet i l’objecte de l’acció, amb una corresponent deliberació sobre el camí a seguir o els mitjans de què hom s’ha de servir, seguida del moment de l’elecció del camí o dels mitjans concrets i del de la realització final de l’acció abans dita També psicològicament, d’…

És condicionada per les aptituds de l’individu i depèn de condicions prèvies com l’aprenentatge, el grau de maduresa psicofisiològica, etc Tot i que autors diversos han elaborat taxonomies de les capacitats humanes apreses, no n'hi ha cap que sigui acceptada universalment La multiplicitat de factors que intervenen en la configuració d’una capacitat fa difícil de fer-ne una comprovació empírica que en permeti una jerarquia i una seqüència amb un mínim de rigor En tot cas, molts autors coincideixen a establir cinc grans tipus de capacitats les intellectuals, les motrius, les relacionades amb l…

En situacions de guerra, abandonament familiar, maltractaments, abusos infantils o altres en què l’equilibri emocional i la salut mental es troben amenaçats, aquestes persones desenvolupen recursos extraordinaris d’adaptació que els permeten suportar-les i superar-les Tot i haver estat considerada com una reacció patològica, actualment es veu com un mecanisme de protecció enfront de l’estrès Psiquiatres europeus com Boris Cyrulnik i Stefan Vanistendael han explicat i difós el concepte A partir del 1970, als Estats Units aparegué la denominació personalitat resistent hardiness…

Els danys, de tipus psicològic, comporten la pèrdua de l’autoestima i de l’equilibri psíquic de la víctima L’agressor o agressors poden ser tant companys de feina com superiors que aprofitin la seva posició en la jerarquia per tal de vexar reiteradament el subordinat El resultat és, en molts casos, la baixa per depressió o, fins i tot, l’abandonament del lloc de treball El fort component subjectiu i la subtilesa que sol caracteritzar els tractes humiliants en fan difícil la determinació Designat sovint amb l’expressió anglesa de mobbing , no és tipificat en el codi penal espanyol…

Aquesta expressió forma part de la terminologia pròpia d’alguns enfocaments psicopedagògics cognoscitivistes El conjunt d’esquemes de coneixement d’un individu en configura l’estructura cognoscitiva Es tracta, doncs, d’estructures mentals de coneixements que incorporen informacions provinents de l’exterior i les emmagatzemen en la memòria connectant-les amb altres elements de l’estructura cognoscitiva Els esquemes de coneixement són estructures dinàmiques que es poden anar modificant com a resultat d’un procés d’aprenentatge Com més informació contingui un esquema de coneixement, com més…

Els efectes de l’assetjament sobre la víctima poden ser diversos, però són recurrents la pèrdua d’autoestima, la inseguretat, que impedeix enfrontar-se a l’assetjador o als assetjadors, els sentiment d’impotència i la sensació d’amenaça o de terror, reaccions que poden comportar alteracions greus en l’equilibri psíquic i conduir a estats d’angoixa, depressius o, fins i tot, al suïcidi Hom distingeix diferents tipus d’assetjament, segons el context en què es produeix, els objectius, el mitjà, el tipus de víctima o altres criteris Entre els més habituals hi ha l’ assetjament…

Entès tradicionalment d’una manera estàtica, el concepte de personalitat és concebut avui dinàmicament la personalitat és vista com a resultat dels factors no sols biològics sexe, edat, sistema endocrí, molt actius a nivell constitucional segons palesen els processos hereditaris, sinó també socioinstitucionals família, classe social, educació, cultura, etc D’altra banda, el terme “personalitat” ha tingut els més diversos significats Allport, per exemple, n'enumerava més de cinquanta el 1937, segons les escoles o tendències psicològiques tanmateix, i dins la varietat de teories que cerquen d’…

Com a moment primari del procés cognoscitiu, diferent del de la percepció, bé que sovint identificat amb ell, la sensació mai no es dóna en l’home independentment d’aquesta percepció i és alhora ordenat a la mateixa aprehensió intellectual coneixement 2 2 Objecte, en Kant, de l’anomenada estètica transcendental entès el terme estètica en el seu sentit etimològic d' aisthánomai , ‘sentir’, el fet que aquesta sigui una part de la Crítica de la raó pura i, a més, tingui en el temps com a forma pura de la intuïció un vincle inqüestionable amb l' analítica transcendental o exposició de les…