Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
amnèsia
Psicologia
Incapacitat total o parcial de recordar o d’identificar experiències passades.
Les anomenades amnèsies sensoriomotores s’identifiquen amb les agnòsies quan representen la pèrdua de la memòria sensorial, o amb les apràxies quan suposen la pèrdua de la memòria de les conductes motores Les anomenades amnèsies socials són dissolucions de la funció social de la memòria, en les quals a vegades hi ha una incapacitat de formar nous records, amb conservació, però, dels ja fixats amnèsies de fixació o retrògrades i, a vegades, simplement una pèrdua dels records fixats amnèsies d’evocació Les amnèsies de fixació es presenten sovint en casos d’alcoholisme crònic, d’avitaminosi…
Jean Piaget
Psicologia
Psicòleg suís.
Interessat primer per la zoologia, la biologia i la filosofia, se centrà finalment en temes de psicologia infantil i evolutiva, després de treballar amb T Lipps, P E Bleuler i E Claparède, el qual succeí en la direcció de l’Institut J J Rousseau Professor de les universitats de Lausana i Ginebra, edità amb altres els Archives de Psychologie i fundà, el 1951, el Centre International d’Epistémologie Génétique, que dirigí fins que morí La seva aportació fonamental fou la investigació des d’una perspectiva biològica, lògica i psicològica del sorgiment i desenvolupament de la intelligència en l’…
cognitivisme
Psicologia
Teoria psicològica segons la qual l’adaptació al medi és el resultat del processament de la informació rebuda per l’individu en forma d’estímuls.
El conjunt de la informació processada constitueix, pròpiament, el coneixement El cognitivisme estableix, per tant, una analogia bàsica entre les operacions dels ordinadors i les del cervell humà i, al contrari del conductisme, pressuposa un paper molt més actiu del subjecte Aquesta teoria permet, a més, explicar la diversitat de respostes als mateixos estímuls en individus diversos o en moments diferents, conseqüència tant d’experiències anteriors no coincidents com de circuits neuronals diversament organitzats àmbits que d’altra banda, s’influeixen recíprocament A més de l’…
relacions humanes
Psicologia
Sociologia
Interaccions i lligams mutus existents en tot grup social, i més particularment entre els membres del personal d’una empresa, d’una entitat comercial, etc.
Els caps i els quadres directius d’aquestes procuren de controlar per tal d’afavorir un millor clima laboral i d’aconseguir un màxim d’eficàcia en l’acompliment de les tasques proposades L’estudi del control i la millora de les relacions humanes en l’àmbit laboral començà amb les experiències de psicologia social fetes per EMayo del 1927 al 1932 en les fàbriques de la Western Electric a Hawthorne, als EUA, i amb l’aplicació de les investigacions sobre dinàmica de grup una particular contribució hi aportaren, així mateix, les investigacions sociomètriques de Moreno La majoria de…
factor
Matemàtiques
Psicologia
Cadascuna de les variables causals, de vegades no directament mesurables, que influeixen o poden influir sobre un resultat mesurable.
Quan els factors són directament mesurables, hom en fa l’estudi mitjançant plans d’experiències factorials i l’anàlisi de la variància , quan no són directament mesurables, mitjançant l’anàlisi factorial En aquest cas hom distingeix entre els factors comuns quan influeixen sobre la realització de diverses variables observables i els factors específics quan influeixen només sobre la realització d’una variable observable En l’aplicació de l’anàlisi factorial als estudis psicològics, Spearman considerà un sol factor comú, que anomenà general g , i establí la teoria dels dos factors…
mesmerisme
Psicologia
Teoria que intenta de combinar certes doctrines astrològiques i mèdiques (Paracels, Helmut) amb les noves experiències amb l’electricitat i el magnetisme.
Mesmer pressuposà, el 1779, que els fluids que corren pels cossos més sòlids antiga doctrina dels humors actuen sobre el sistema nerviós i el fan moure en sentit d’atracció o repulsió magnetisme animal, i utilitzà l’hipnotisme com a mètode per a controlar, i guarir, en cas de malaltia, aquestes forces en el cos humà El mesmerisme contribuí a l’elaboració del concepte d’inconscient per la psicoanàlisi
retenció
Psicologia
Efecte consecutiu persistent d’una excitació, experiència o reacció, sobre la base dels quals poden presentar-se, en ocasions successives, reaccions o experiències modificades.
forma
Psicologia
Estructura, conjunt significatiu de les relacions entre els estímuls i les respostes.
En introduir aquest concepte —traducció del terme alemany Gestalt — hom es proposà d’aprehendre els fenòmens psíquics en llur totalitat, sense dissociar els elements del conjunt en què s’integren, fora del qual aquests no tenen cap significat Aplicada primerament a la percepció, la noció de forma s’estengué a tota la psicologia, on donà origen a l’escola de la psicologia de la forma , fundada el 1912 per MWertheimer, segons la qual els processos psíquics són considerats com a conjunts unificats i no com a addicions d’activitats o elements separats, i els components del sistema de la…
reflexologia
Psicologia
Corrent de la psicologia iniciat al començament del segle XX pels fisiòlegs russos Ivan Petrovič Pavlov i Vladimir Mikhajlovič Bekhterev, a partir d’experiències en psicologia animal.
Intenta d’explicar el comportament a partir del funcionament del sistema nerviós, tot considerant que la conducta pot ésser reduïda a diversos actes reflexos i a diferents mecanismes cerebrals com és ara els d’inhibició, d’excitació i d’inducció, sia positiva o negativa Quant als reflexos que constitueixen el comportament, hom pot distingir-hi dos nivells, anomenats per Pavlov primer i segon sistema de senyals el primer, comú a tot animal, comprèn els reflexos hereditaris, motors o secretors, així com d’altres dits reflexos condicionats , o reflexos psíquics, associats als primers gràcies a l…
cicle vital
Psicologia
Estudi diacrònic dels canvis biològics i culturals successius que l’individu i el grup experimenten al llarg de la vida.
La perspectiva del cicle vital se centra en l’estudi evolutiu de l’ésser humà des de la concepció fins a la seva mort Els tres principals tipus d’influències sobre el desenvolupament des d’aquesta perspectiva són les influències normatives relacionades amb l’edat i amb el gènere determinants biològics i ambientals que mostren una alta correlació amb l’edat cronològica, les influències normatives relacionades amb la història característiques biològiques i ambientals capaces de modelar les diferents generacions de les diferents cultures i les influències no normatives o de caràcter individual…