Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
encopresi
Psicologia
Defecació involuntària, sovint de nit, independent de qualsevol lesió orgànica.
L’encopresi es manifesta principalment —com l’enuresi, però no tan sovint— en els infants pertorbats afectivament
exhibicionisme
Psicologia
Dret penal
Comportament que consisteix a mostrar-se nu o a ensenyar els genitals, amb la consegüent satisfacció o alliberament sexual.
És un fet propi dels infants i també de certes cultures La seva repressió emmena sovint els afectats adults a exhibir-se per sorpresa i en públic, davant desconeguts Quan aquest comportament és compulsiu i exclou tota altra actitud sexual, és considerat com una desviació Segons la llei orgànica 11/1999, de 30 d’abril, que modifica articles del codi penal, es considera l’exhibicionisme com un delicte contra la llibertat i indemnitat sexuals Per tant, seran culpables de delicte d’exhibicionisme les persones que facin elles mateixes actes d’exhibició davant de menors o incapaços o…
assetjament laboral
Psicologia
Dret penal
Tipus d'assetjament dut a terme sobre una persona en el seu lloc de treball o en situacions que s’hi relacionen.
Els danys, de tipus psicològic, comporten la pèrdua de l’autoestima i de l’equilibri psíquic de la víctima L’agressor o agressors poden ser tant companys de feina com superiors que aprofitin la seva posició en la jerarquia per tal de vexar reiteradament el subordinat El resultat és, en molts casos, la baixa per depressió o, fins i tot, l’abandonament del lloc de treball El fort component subjectiu i la subtilesa que sol caracteritzar els tractes humiliants en fan difícil la determinació Designat sovint amb l’expressió anglesa de mobbing , no és tipificat en el codi penal espanyol, però el…
anàclisi
Psicologia
Relació primitiva entre els impulsos sexuals i els impulsos d’autoconservació, els quals proporcionen la font orgànica i l’objecte als primers.
temps
Filosofia
Psicologia
Concepte genèric, irreductible a qualsevol altre i, com a tal, no susceptible de definició, al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la duració mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.
Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…
sensació
Filosofia
Psicologia
Impressió causada en el subjecte mitjançant els sentits.
Com a moment primari del procés cognoscitiu, diferent del de la percepció, bé que sovint identificat amb ell, la sensació mai no es dóna en l’home independentment d’aquesta percepció i és alhora ordenat a la mateixa aprehensió intellectual coneixement 2 2 Objecte, en Kant, de l’anomenada estètica transcendental entès el terme estètica en el seu sentit etimològic d' aisthánomai , ‘sentir’, el fet que aquesta sigui una part de la Crítica de la raó pura i, a més, tingui en el temps com a forma pura de la intuïció un vincle inqüestionable amb l' analítica transcendental o exposició de les…
funcionalisme
Antropologia
Psicologia
Sociologia
Corrent de pensament, iniciat al començ del segle XX.
Es caracteritza per la comprensió dels diversos estats, fets, etc, com a realitats que són constituïdes per elements interrelacionats i interdependents i que, lluny d’ésser preses aïlladament, cal veure en relació amb altres factors circumstancials o també, generalment, en perspectiva teleològica En el camp de la psicologia, el funcionalisme brollà als EUA, representat, entre altres, per William James i John Dewey, s’orientà en contra dels partidaris de l’estructuralisme W Wundt i GB Titchener i de llur descripció de l’estructura de la consciència, com a realitat que hom explica a partir…