Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
cicle vital
Psicologia
Estudi diacrònic dels canvis biològics i culturals successius que l’individu i el grup experimenten al llarg de la vida.
La perspectiva del cicle vital se centra en l’estudi evolutiu de l’ésser humà des de la concepció fins a la seva mort Els tres principals tipus d’influències sobre el desenvolupament des d’aquesta perspectiva són les influències normatives relacionades amb l’edat i amb el gènere determinants biològics i ambientals que mostren una alta correlació amb l’edat cronològica, les influències normatives relacionades amb la història característiques biològiques i ambientals capaces de modelar les diferents generacions de les diferents cultures i les influències no normatives o de caràcter individual…
encopresi
Psicologia
Defecació involuntària, sovint de nit, independent de qualsevol lesió orgànica.
L’encopresi es manifesta principalment —com l’enuresi, però no tan sovint— en els infants pertorbats afectivament
sensualisme
Filosofia
Psicologia
Modalitat de l’empirisme (anomenada també sensacionalisme, sensacionisme i àdhuc sensisme) segons la qual tot coneixement, tota la vida psíquica, s’originen en els sentits, i es redueixen en darrer terme a les sensacions.
S'oposa tant a una interpretació metafísica del coneixement com a qualsevol acceptació d’elements actius del subjecte, siguin aquests de caràcter reflexiu o formes a priori inherents a ell Present ja en l’epicureisme i, a l’Orient, en l’escola chārvāka, el sensualisme ha estat modernament formulat per THobbes i té en EB de Condillac el seu representant més destacat
psicogènia
Psicologia
Disciplina que estudia la gènesi i formació de la psique a partir de l’observació dels condicionaments i esdeveniments psíquics l’influx dels quals és determinant de les formes i manifestacions, normals o patològiques, de la persona, com a individu i com a membre d’un grup social.
Entre els elements, o factors psicògens, a què atén primordialment la psicogènia, es destaquen les anomenades situacions psicògenes en què resulta posat en qüestió el lloc que l’individu ocupa en la societat i en relació amb els qui l’envolten, els mancaments educacionals d’afecte, d’autoritat, de convivència, etc i els traumatismes emocionals de qualsevol tipus temor, joia, cops morals, etc
catarsi
Psicologia
Exteriorització, sovint emocionada, i expressió verbal de continguts mentals vinculats a situacions traumàtiques (externes o internes), els quals han estat allunyats de la consciència mitjançant el mecanisme de la repressió.
El mot implica l’element curatiu o palliatiu que hom espera d’obtenir amb l’alliberament, descàrrega o abreacció dels continguts reprimits, en una mena d’acció “purgativa” catàrtica El concepte de catarsi, en psicopatologia, fou emprat per primera vegada per Breuer i Freud mètode catàrtic Ulteriorment, i d’una manera poc estricta, hom parla de catarsi en qualsevol mètode psicoteràpic en què es doni una exteriorització de continguts mentals carregats d’afecte
Edward Lee Thorndike
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Deixeble de WJames a Harvard, és conegut pels seus estudis de psicologia animal en el laboratori, per la creació de les “caixes de problemes” i dels “laberints” i per diverses teories sobre l’aprenentatge cal esmentar-ne les lleis de l’efecte qualsevol acte que produeix satisfacció s’associa amb aquesta i de l’exercici les connexions entre estímul i resposta es debiliten amb la freqüència i la repetició Obres The Fundamentals of Learning 1932 i An Experimental Study of Rewards 1933
agressivitat
Psicologia
Expressió d’una tendència instintiva i innata de l’individu que el porta a atacar persones o coses en el pla motor, verbal o imaginari.
És palesa en qualsevol estrat del psiquisme, des de la fantasia inconscient fins a la conducta externa Cal diferenciar-la de la destructivitat l’agressivitat pot trobar-se vinculada a finalitats destructives, però pot estar també al servei de l’autoafirmació o de l’acompliment reeixit d’altres tendències sexuals, d’autoconservació, normatives, etc L’agressivitat primària és la que va estretament lligada a la pulsió l’agressivitat secundària és la desvetllada per la frustració L’agressivitat té aspectes molt particulars a cada esatadi del desenvolupament i expressions molt específiques en la…
llei de l’efecte
Psicologia
Principi bàsic de l’aprenentatge enunciat al començament del segle XX pel psicòleg nord-americà Edward Lee Thorndike.
La investigació experimental amb gats mostrà que, amb un tempteig d’assaig i error, eren capaços de descobrir el mecanisme que obria la gàbia on eren tancats Aquest descobriment posà de manifest que les accions amb conseqüències positives per a l’organisme s’aprenen, de manera que poden repetir-se en forma d’hàbits per contra, les accions amb conseqüències negatives no es repeteixen en forma d’hàbits Considerada un dels fonaments del conductisme, perquè evita referir-se a qualsevol intencionalitat, en l’actualitat s’accepta com a correcta, malgrat que no sigui capaç d’explicar…
sadisme
Psicologia
Modalitat de comportament sexual caracteritzada pel fet que l’excitació i satisfacció eròtica i sexual és provocada pel sofriment físic infligit a altri.
El terme, introduït per Rvon Krafft-Ebing 1840-1902, alludeix al marquès de Sade Donatien Alphonse François Sade, alguns personatges de l’obra del qual tipifiquen aquest comportament Psicoanalíticament el sadisme és considerat per alguns com a comportament primari —reflex, vinculat a l’estadi anal, de l’impuls de destrucció i de l’agressivitat del subjecte secundàriament dirigida, en el masoquisme, contra ell mateix—, mentre que altres el tenen com a derivació d’un primigeni masoquisme originat per l’associació entre plaer sexual i por al càstig per l’acte prohibit…
ansietat
Psicologia
Sentiment de neguit, de tensió nerviosa, causat principalment per l’espera d’un esdeveniment futur o incert.
Pot arribar a desencadenar estats neuròtics En el món anglosaxó i germànic, principalment, es considera l’ansietat com a sinònim d’angoixa L’ansietat té un clar component familiar i això indica que fins a un cert punt té un origen genètic Estudis de bessons i anàlisis moleculars realitzades en animals han demostrat que una part important de la probabilitat de patir qualsevol desordre relacionat amb l’ansietat es deu a factors genètics que influeixen sobre la neurobiologia del cervell Per aquest motiu, la predisposició a patir aquest estat de tensió nerviosa és hereditària, tot i…