Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Bonaventura Fornaguera
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Argenter i gravador, el més destacat d’una família d’argenters barcelonins.
El 1680 gravà el retrat del capità general de Catalunya Alexandre de Bournonville aquell mateix any obrà una Puríssima per a la seu de Girona i, anys més tard, la llàntia d’argent de la capella dotada per Diego Girón de Rebolledo a la catedral de Tarragona i les joies per a la capella de la Concepció de la mateixa seu El 1689 féu les aplicacions d’argent que adornen les tapes del Llibre de les bosses del consell municipal barceloní
bentonita
Mineralogia i petrografia
Argila nativa col·loidal constituïda principalment per montmoril·lonita, amb impureses abundants, procedent de la meteorització de materials volcànics.
Absorbeix quantitats importants d’aigua i forma gels, l’estabilitat dels quals és augmentada per addició d’àlcalis, com l’òxid de magnesi Té propietats fortament absorbents, especialment després de determinats processos d’activació, les quals determinen les seves aplicacions principals com a descolorant emprat en la clarificació d’oli i de vi, com a suport de catalitzadors, per a emulsionar oli i asfalt, com a additiu alimentari, com a diluent de productes emprats en tractaments fitosanitaris, com a càrrega i abrasiu en una gran varietat de productes i com a llot de perforació…
sienita
Mineralogia i petrografia
Roca de color vermellós, de la família del granit, generalment amfibòlica, sense quars.
Els seus elements essencials són l’ortosa que dóna a la roca el color rosat característic, la plagiòclasi, l’hornblenda, la mica i un piroxè sobretot augita o diversos alhora Les sienites no contenen mai moscovita Com a elements accessoris hi ha quasi sempre apatita, zircó, esfèn, ilmenita i magnetita La textura de les sienites és granelluda, fanerocristallina i rares vegades porfiroide Es descomponen en condicions semblants a les del granit El seu pes específic oscilla entre 2,7 i 2,9 La seva resistència a l’aixafament varia de 1 500 a 2 000 kg/cm 2 Aquestes condicions i la seva bellesa fan…
miques
mica 1
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals pertanyent a la subclasse dels fil·losilicats
.
En el cas de les miques, la reunió íntima de les capes de SiO₄⁴ - de dues en dues i formant estrats es realitza mitjançant ions de magnesi, alumini i hidroxil, i els estrats s’uneixen entre ells mitjançant ions sodi i potassi Les diferents espècies minerals d’aquest grup són polimorfes i resulten de les diferents maneres segons les quals té lloc la superposició dels esmentats estrats Tots els minerals del grup de les miques tenen, però, simetria monoclínica, amb un hàbit cristallí pseudohexagonal tabular Es caracteritzen per la perfecta exfoliació basal, la qual dóna origen a làmines fines,…
grafit
grafit
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carboni pur.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal Té un hàbit tabular, combinat amb prisma i amb bipiràmides hexagonals i també grans aïllats i formacions terroses És de color negre, amb un esclat metàllic mat i opac Té una duresa d’1-2 i una densitat de 2,09-2,23 L’estructura és en capes, cosa que n'explica la perfecta i fàcil exfoliació Malgrat que la composició és idèntica a la del diamant, cristallitza en un sistema diferent, la qual cosa determina que les seves propietats siguin tan diferents de les del diamant Hom pot trobar grafit en roques metamòrfiques, originades per metamorfisme de…
baritina
baritina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat de bari, BaSO4.
Mineral que cristallitza en la singonia ròmbica formant cristalls d’una gran bellesa, de formes tabulars, que apareixen aïllats o implantats És anomenat també espat pesant Presenta agregats típics en forma de llibre obert És de bona exfoliació, transparent, blanc o incolor, però també pot ésser de colors diferents, segons les impureses, de lluïssor vítria o nacrada, de duresa 3,5 i de pes específic elevat 4,5 Òpticament és biaxial positiu És abundant en la natura, en filons, juntament amb sulfurs metàllics, o bé en dipòsits sedimentaris nodulosos Les aplicacions industrials del…
talc

talc
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi hidratat, Mg 3
Si 4
O 1 0
(OH) 2
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en forma de masses fulloses o en agregats de gra fi Té un esclat de perla, una densitat de 2,82 i un color verd clar com a més característic, bé que de vegades és blanc o gris, i també vermellós a causa d’impureses d’òxids de ferro És molt suau, tou, untuós al tacte i molt adherent El talc és un mineral típic de les roques poc metamorfosades riques en magnesi En alguns tipus de roques pot ésser un mineral molt freqüent és el cas de l' esteatita , varietat de talc informe i compacta El talc té moltes aplicacions comercials, la més…
sílice

fototeca.cat
©
Mineralogia i petrografia
Química
Mineral que ocorre a la natura tant en forma pura ( quars
, cristobalita
) com en una gran varietat de formes impures ( sorra
, àgata
, calcedònia
, òpal
, etc).
Abundant com a component de les roques, és infusible i insoluble, la seva densitat oscilla entre 2,65 i 2,80, representa el paper d’àcid dins el grup dels silicats i presenta una fractura vítria Pot ésser també preparada sintèticament a partir de silicats solubles, per deshidratació i calcinació La sílice presenta una estructura polimèrica, constituïda per tetràedres de SiO 4 , els vèrtexs dels quals són ocupats pels quatre àtoms d’oxigen Es presenta en forma de cristalls incolors o pólvores cristallines blanques, inodores i insípides, insolubles en l’aigua i els àcids, excepte el fluorhídric…
argila

Argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles…
enquadernació
Capítol dels Drets dels draps de Catalunya , manuscrit del s XV, amb enquadernació catalana de l’època, d’estil mudèjar
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Conjunt d’operacions necessàries per a unir les pàgines d’un llibre i protegir-les amb l’aplicació d’unes tapes.
Actualment, tots els processos que integren l’enquadernació estan mecanitzats enquadernació mecànica i, en molts casos, gairebé totalment automatitzats La primera de les operacions que hom duu a terme amb els fulls ja impresos consisteix a plegar-los a la mida desitjada en quaderns de 4, 6, 8, 12, 16 o 32 pàgines En l'alçada, hom procedeix a agrupar per ordre els diferents quaderns que formen un volum per mitjà de les signatures signatura Posteriorment, els fulls es cusen i hom fixa les guardes guarda a les pàgines primera i darrera El bloc així obtingut es talla pels tres costats lliures…