Resultats de la cerca

Portat a terme per una comunitat en plena llibertat d’improvisació, on ha desaparegut la distinció tradicional entre artista i espectador, bé que hi ha sempre un guió de base que n'especifica el contingut i l’estructura En el camp artístic es desenvolupa en el marc de l’avantguarda neodadaista i conceptual contemporània en teatre adopta les característiques de festa, de ritu i de psicodrama terapèutic Tingué el primer desenvolupament als EUA durant el decenni dels anys cinquanta, especialment en l' off Broadway novaiorquès

Creat amb l’objectiu de fomentar i revaloritzar els texts dramàtics clàssics catalans, garantir la presència dels grans texts dramàtics del teatre universal, així com l’acolliment de la producció dramàtica contemporània, tenia la seu al Teatre Romea, però desenvolupà la seva activitat en altres escenaris de les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Tarragona Xavier Fàbregas i Surroca 1980-81 en fou el primer director, succeït per Hermann Bonnín i Llinàs fins el 1988 Des d’aleshores fins que s’integrà i es dissolgué en el Teatre Nacional de Catalunya 1998 ocupà el càrrec Domènec Reixach…

Debutà el 1953 com a ajudant de direcció amb FKortner i H Schweikart al Münchner Kammerspiele, que dirigí en 1963-73 Després d’exercir de director de l’Hamburgische Staatsoper i de professor a la facultat de música i art, passà al capdavant de la Bayerische Staatsoper 1977-82 i del Bayerisches Staatstheater 1982-93 Amb subtilitat i intelligència escenificà un gran repertori d’obres de teatre i òperes a Europa, els EUA i Austràlia El 1993 fundà la Bayerische Theaterakademie, amb seu al Prinzregententheater de Munic Fou president del Deutscher Bühnenverein i de la secció alemanya de l’Institut…

El 1998 es llicencià en comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i el 2002 en direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona Aquell mateix any fou ajudant de direcció de Lluís Pasqual a Edipo XXI i Mariana Pineda , amb la ballarina Sara Baras En la seva producció dramatúrgica destaquen obres com Carrer Hospital amb Sant Jeroni guanyadora del premi Recull 2000 o Obra vista estrenada a la Sala Beckett el 2005 amb direcció del mateix autor, a més de les traduccions de les obres teatrals Lluny i Una còpia de Caryl Churchill, o Eva Perón de Copi,…

S’inicià com a crític teatral a El Correo Catalán 1966-79, tasca que continuà a La Vanguardia  1985-2015 Entre el 1979 i el 1983 fou delegat dels Serveis de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, moment en què impulsà un ambiciós programa d’exposicions i de dinamització dels museus, es revitalitzà la programació del Grec i portà figures internacionals com Peter Brook, el qual escollí, com a nou espai escènic, el Mercat de les Flors El 1985 fou comissari de l’exposició “Catalunya, fàbrica d’Espanya” Fundà i dirigí la revista Barcelona, Metròpoli Mediterrània  1986-2006, que modernitzà la…

En la seva primera joventut fou seminarista i mestre d’escola, figures la primera en forma de capellà recurrents en la seva obra S'inicià com a escriptor d’històries curtes per a The New Yorker 1959, de les quals publicà dues colleccions  The Saucer of Larks i The Gold in the Sea , i per a la ràdio Des dels anys seixanta es projectà sobretot com a autor teatral, i després d'uns inicis discrets A Doubtful Paradise , 1960 The Enemy Within , 1962 es consolidà  amb Philadelphia, Here I Come 1964, Translations 1980 i Dancing at Lughnasa 1990, amb la qual guanyà el premi Laurence Olivier 1991 i…

Llicenciat en filosofia i lletres 1953, inicià parallelament als seus estudis una carrera de dramaturg de forta càrrega social, revolucionària i antifranquista Gran part de les seves obres d’aquests anys foren censurades o hagueren de representar-se fora de l’Estat espanyol Influït per B Brecht i per RM del Valle-Inclán, publicà també el Manifiesto del Grupo de Teatro Realista 1960 De la seva producció cal destacar Cargamento de sueños 1949, Escuadra hacia la muerte 1953, La mordaza 1954, En la red 1959, MSV o La sangre y la ceniza 1965, Oficio de tinieblas 1967, Crónicas romanas…

Fundat el 1981 sota la direcció artística d’ Els Comediants , és un gran aparador té com a objectiu la dinamització del mercat de les arts escèniques amb un interès especial en les arts de carrer, els espectacles visuals i els no-convencionals i la internacionalització dels creadors, així com la promoció de les creacions dels artistes emergents, l’impuls de la formació artística i de la gestió de la cultura i la generació d’aliances estratègiques per desenvolupar circuïts o produccions transnacionals d’arts de carrer És regida per un Consell d’Administració del qual formen part l’Ajuntament…

S’inicià en el món de l’espectacle a l’inici de la dècada de 1950 com a autor d’acudits per a diversos diaris, i posteriorment passà a la televisió Cursà estudis de comunicació i cinema a la Universitat de Nova York i al City College de la mateixa ciutat Més endavant destacà com a autor i intèrpret de monòlegs i l’any 1965 escriví el seu primer guió per a la comèdia What’s New, Pussycat , dirigida per Clive Donner L’any següent dirigí el seu primer film, What’s Up, Tiger Lily , una paròdia de les històries d’espies, en el qual també actuà El seu segon film, Take the Money and Run…

A causa dels antecedents “burgesos” i intellectuals de la seva família, tingué dificultats en la seva educació superior Cursà estudis inacabats d’economia i, després de completar el servei militar 1959, fou ajudant de direcció escènica en un teatre de Praga i estudià dramatúrgia per correspondència Durant la dècada dels seixanta, conreà el teatre de l’absurd En la seva primera obra  Zahradní slavnost ‘La festa en el jardí’, 1963 exposa la dependència que els hàbits del llenguatge exerceixen sobre els actes i els pensaments, mentre que en Vyrozumění ‘Prevenció’, 1965, satiritza el llenguatge…