Resultats de la cerca

La publicació del seus escrits sobre teatre, quan era universitari a Oxford, He That Plays the King ‘Ell que fa el paper del rei’, 1950 representà un revulsiu pel teatre convencional de després de la Segona Guerra Mundial Fou qui més ajudà la generació dels angry young men a través de les revistes on publicava les seves crítiques Director literari del Teatre Nacional britànic, fou contrari a la censura, i ideà una de les comèdies eròtiques de més èxit dels anys setanta, Oh, Calcutta 1969

Nascut en el si d’una família anglicana irlandesa, Shaw fou un autodidacte, atesa la seva precària situació econòmica Installat a Londres 1872 i decidit a dedicar-se a la literatura, passà llargues hores instruint-se a la biblioteca del British Museum Entrà a formar part de la Fabian Society el 1884, on romangué tota la vida i de la qual fou un brillant orador i divulgador És possible que l’encàrrec que rebé de fer crítiques literàries a la Pall Mall Gazette , d’art a World , de música a Star i sobretot de teatre a Saturday Review el 1895 decidís la seva carrera de dramaturg havia començat…

De jove, visqué de prop l’apogeu del teatre a Berlín, amb els muntatges de Reinhardt, Jessner, Fehling, Brecht, Piscator i Gründgens Des del 1945 coordinà la secció de cultura del diari berlinès Neue Zeitung , en el qual publicà crítiques de teatre i cinema A partir del 1955 exercí de crític en el diari Welt , en 1955-62 en la Süddeutsche Zeitung i a partir del 1978 en la Berliner Morgenpost Conreà la crítica teatral amb intelligència i humor en els seus programes radiofònics Stimme der Kritik ‘La veu de la crítica’, setmanal, 1944-90 i Mit FLuft ins Theater ‘Amb FLuft al teatre’, 1951-74,…

Estudià filologia anglesa al St Catherine’s College d’Oxford i començà a exercir de periodista a Liverpool Entre el 1965 i el 1971 treballà en el diari The Times escrivint crítiques d’obres de teatre, pellícules i programes de televisió, i des del 1971 és crític teatral del diari The Guardian A més de collaborar també en la revista Country Life i el diari New York Times , fou presentador dels programes Kaleidoscope i Critics’ Forum de la BBC Radio 4, i ha participat regularment en programes de ràdio i televisió Ha publicat biografies de l’escriptor Harold Pinter The Life and Work of Harold…

Professor de l’Àrea d’Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra des del 1994, és també collaborador, especialment com a crític teatral, a la premsa diària ABC , El Observador , Avui , etc Des del 2001 la seva columna setmanal “A pie de obra” al diari El País es convertí en un referent per al món de l’escena El 2003 publicà amb aquest títol un recull de les seves crítiques, i sobre teatre ha publicat també Telón de fondo Algunas cosas que aprendí en el teatro 2011 Com a escriptor, la seva ficció té un acusat component autobiogràfic Destaquen les novelles  Signo de los tiempos…

Estudià dret i participà en la bohèmia romàntica, sobretot amb el grup de Frederic Soler Serafí Pitarra Se n'anà a Amèrica i, el 1871, s’establí a Cuba, a Càrdenas Hi exercí d’advocat i fou jutge de primera instància a Càrdenas Més tard, el 1876, es traslladà a Baracoa i després a San Juan de los Remedios Posteriorment, es traslladà a les Filipines, on tingué els càrrecs de promotor fiscal d’Iloilo i de jutge de primera instància d’Aisligica El 1889 fou nomenat secretari de l’Audiencia Criminal a Ponce Puerto Rico  Deixà un ric i pintoresc anecdotari Collaborà a Un Tros de Paper , a L’…

Després d’estudiar a la Universitat de Harvard i graduar-se a la de Columbia, es dedicà professionalment al sector editorial En els seus inicis formà part del grup de poetes anomenat escola de Nova York, influïts pel surrealisme En la seva maduresa desenvolupà un estil molt personal, marcat per la subtilesa i la introspecció i el refús a referències de tipus social o polític, cosa que li valgué algunes crítiques El 1953 publicà el primer recull, Turandot and other poems , que significà un trencament amb la poesia confessional imposada per Lowell i Berryman, gairebé contemporanis…

Llicenciat en lletres i en arts dramàtiques Com a dramaturg es donà a conèixer amb una obra de teatre document sobre la història de Catalunya La setmana tràgica 1975, amb Lluís Pascual L’any 1976 codirigí Quiriquibú , de Joan Brossa en un muntatge d’una gran originalitat que causà un gran impacte, Home amb blues una suggestiva tria de poemes del segle X escenificats amb música de jazz i Onze de setembre , obra de la qual també és autor Posteriorment ha dirigit o codirigit molts altres muntatges Vapors 1983 de N Dunn, L’auca del senyor Esteve 1984, de S Rusiñol, Mel salvatge, 1986, d’A Čekhov…

Vida Participà en companyies de teatre d’afeccionats fins que fou contractada per l’empresari Ignasi F Iquino Debutà professionalment com a actriu de repartiment en la comèdia Manolo ante el peligro 1951, que es representà al teatre Talía amb Josep Sazatornil com a cap de cartell Posteriorment, treballà amb l’actor i empresari Paco Martínez Soria i Pepita Serrador, i començà a combinar aquesta activitat amb el cinema, participant en petits papers a Dulce nombre 1951, Enrique Gómez i El frente infinito 1956, Pere Lazaga Actuà en dues obres molt populars…

Fill d’exiliats catalans, s’educà a França El 1963 fundà, conjuntament amb el seu germà Ramon, Francesc Candel i altres persones el grup de teatre independent El Camaleó, en el qual s’inicià com a actor, director i autor amb  Un fèretre per Artur 1965 Posteriorment també fundà el grup de teatre La Pipironda El 1968 guanyà el premi Josep M de Sagarra amb  El retaule del flautista , obra de teatre èpic que segueix el model i els procediments dramàtics brechtians Estrenada per l’escena comercial el 1971, assolí més de mil representacions consecutives i ha estat un dels èxits més representatius…