Resultats de la cerca

Llicenciat e n història de l’art per la Universitat de Barcelona i en dramatúrgia i direcció teatral per l’Institut del Teatre, on imparteix la docència des del 2006, té també el màster oficial en estudis teatrals S’inicià com a director, però posteriorment s’ha centrat en la creació de textos propis, que generalment dirigeix Ha estrenat Casa Calores 2007,  El factor Luxemburg 2007,  Lluny de Nuuk 2010, premi Crítica Serra d’Or 2011,  Red Pontiac 2011,  Desclassificats 2011,  Barcelona 2013, premi Max al millor text teatral 2014, El don de las sirenas 2013 i Infàmia 2016 És coautor d’alguns…

Resident a Mèxic des del 1939 S'especialitzà en art dramàtic a França 1948-51 i posteriorment fou catedràtic de la facultat de filosofia i lletres i director del Museo Nacional de Teatro a Mèxic Ha repartit la seva tasca entre la docència, la crítica literària i la creació teatral, ha collaborat també en diverses publicacions De la seva producció crítica cal destacar Novelas de Unamuno 1948, Teatro latinoamericano del siglo XX 1961 i El teatro hispanoamericano contemporáneo Antología 1964 Quant a l’obra dramàtica, Doña Beatriz 1952, El hechicero 1954, Las manos de Dios 1956, Los fantoches…

La seva família s’exilià el 1943 als Estats Units i el 1954 a Xile Partidari de Salvador Allende, el 1973 emigrà als EUA, on es dedicà a la docència de literatura llatinoamericana a la Universitat de Durham, Carolina del Nord Es donà a conèixer com a escriptor amb columnes a  The New York Times  i amb novelles, contes, assaigs i drames Des del 1992 és professor a la Universitat de Santiago de Xile El 1994, la seva obra de més ressò internacional, Death and the maiden  1992, traduïda al català amb el títol La mort i la donzella , 1994, premiada amb el Laurence Olivier Award, fou escenificada…

Doctor en filologia romànica per la Universitat de Granada, a la dècada dels anys cinquanta fou director del Teatro Español Universitario de Granada Els anys seixanta exercí la docència en diverses universitats dels EUA En 1971- 87 ocupà la càtedra de teatre Juan del Encina a Salamanca, la primera d’aquesta naturalesa creada en una universitat espanyola Pertangué a l’anomenada generació realista dels anys 1950-60, encapçalada per Antonio Buero Vallejo i Alfonso Sastre Autor d’un teatre d’inspiració popular i tendència social amb reminiscències de García Lorca i Valle-Inclán, obtingué notables…

Dedicat a la docència universitària d’història i crítica del teatre, ha publicat diversos llibres sobre el drama medieval Teatre religiós  medieval als Països Catalans , 1984  Consueta de 1709 Edició crítica del text de la Festa d’Elx , 1986 i modern Comèdia famosa de la gloriosa verge i màrtir Santa Bàrbar a , 1987, amb Àngels Massip i sobre les tècniques escèniques La ilusión de Ícaro , 1997 Obtingué els premis Massó i Torrents 1987 i Jaume I 1991 de l’Institut d’Estudis Catalans per l’edició crítica de la Festa o Misteri d’Elx  També és autor d’una Història del teatre català vol I, 2007…

Després de cursar art dramàtic a la Central School of Speech and Drama de Londres 1947-51, fundà el Cockpit Theatre Club, inspirant-se en la tradició elisabetiana del segle XVI, on experimentà diversos muntatges en un espai obert Els anys 1953-56 exercí la docència a la Central School, mentre escrivia obres teatrals de marcat caràcter experimental, una de les quals, The Sport of My Mad Mother 1956, guanyà el premi anual de L’Observer tot i que fou retirada poc després de l’estrena pels atacs de la crítica i el públic Feu també versions de Čekhov i d’Ibsen que aconseguiren un notable ressò…

Es llicencià en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre La seva escriptura presenta una marcada heterogeneïtat formal i ha estat àmpliament guardonada Entre les seves obres més destacades hi ha Quan encara no sabíem res Poema dramàtic per a sis veus urbanes i un músic premi 50è Aniversari Crèdit Andorrà 2007, La dona i el debutant premi Teatre Principal 2008, La gran nit de Lurdes G 2008, premi Lluís Solà i Sala, Una història explicada del revés, o no  2009, La dona que perdia tots els avions premi Born 2009, Gang Bang estrenada al…

Després d’estudiar a la Universitat de Harvard i graduar-se a la de Columbia, es dedicà professionalment al sector editorial En els seus inicis formà part del grup de poetes anomenat escola de Nova York, influïts pel surrealisme En la seva maduresa desenvolupà un estil molt personal, marcat per la subtilesa i la introspecció i el refús a referències de tipus social o polític, cosa que li valgué algunes crítiques El 1953 publicà el primer recull, Turandot and other poems , que significà un trencament amb la poesia confessional imposada per Lowell i Berryman, gairebé contemporanis seus Després…

Llicenciada en filosofia i ciències de l’educació, s’inicià com a actriu en el teatre universitari Feu cursos de dansa contemporània, tècnica vocal, interpretació, dramatúrgia actoral i direcció El 1994 fundà Metadones, grup de teatre nascut amb esperit renovador i amb una estètica peculiar basada en la confluència de diferents disciplines artístiques llenguatges audiovisuals, musicals i coreogràfics Amb aquest conjunt feu relectures heterodoxes de clàssics, com Lorca en l’espectacle La Bernarda es calva 1994, Eurípides a Medea Mix 1996 o Shakespeare a Ricard G 2000 El 1997 dugué a terme la…

Llicenciat en arts dramàtiques, es donà a conèixer com a autor d’obres teatrals Partits pel mig , 1957 Aquesta terra , 1965 Atret ben aviat per la investigació, confegí a partir de les seves recerques alguns muntatges Balades del clam i de la fam 1967, A l’Àfrica, minyons 1972 i Francesos, liberals i trabucaires 1972, obres elaborades a base de texts vuitcentistes i estrenades amb èxit Exercí la docència i fou professor d’història del teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, a la Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent i a l’Institut del Teatre, lloc on ocupà el càrrec de cap del…