Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
consonants anteriors
Fonètica i fonologia
Conjunt de fonemes no vocàlics i aguts, produïts per una interrupció articulatòria de so vocàlic a les zones del davant de la boca i oposats a les anomenades consonants posteriors o greus.
El català disposa dels fonemes |p|, |b|, |t|, |d|, |s|, |z|, etc, com a consonants anteriors
tens | tensa
Fonètica i fonologia
Dit de l’emissió fonemàtica dotada d’una concentració d’energia bucal superior a la d’altres emissions.
Així es manifesten típicament les consonants sordes, per oposició a les consonants sonores o fluixes
consonant
Fonètica i fonologia
Fonema oposat a vocal pel comportament combinatori, per la realització i per les característiques acústiques.
Des de la tradició índia i grecollatina, la consonant ha estat considerada com un element articulatori dependent de la vocal d’això li ve el nom de consonant Al començament del segle XX, la fonètica experimental posà temporalment en dubte aquesta oposició que, tanmateix, s’ha conservat sempre en els manuals escolars La fonologia addueix que la consonant forma la part marginal en la constitució sillàbica, mentre que la vocal n’és la part nuclear Hom pot comprovar aquesta diferència de marge i nucli en mots com ara co-sa, a-la, fus-ta, etc Això no obstant, de molt ençà, hom reconeix també l’…
interrupte | interrupta
Fonètica i fonologia
Dit de les consonants oclusives o africades, per oposició a les consonants contínues o fricatives.
infraglotal
Fonètica i fonologia
Dit de la consonant articulada, en oposició a l’ejectiva, per l’aire procedent dels pulmons.
En català, totes les consonants són infraglotals
fonema anterior
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual és formada, en general, a la part de davant de la boca, sigui per un formant bucal inferior a la faringe, sigui per una interrupció que té lloc simplement en els indrets supraglòtics avançats.
Anomenat també de vegades fonema agut i palatal i, e, ε i les consonants palatals
vocal
Fonètica i fonologia
Element fonològic bàsic en l’articulació de la parla.
S'oposa a sonant i a consonant , que d’alguna manera són interrupcions vocàliques Des de la més antiga tradició, les vocals han estat considerades sons purs amb veu pròpia i capaços de formar síllaba per ells mateixos Des del punt de vista fonològic, aquest és el tret que distingeix les vocals dels altres elements necessàriament o potencialment no sillàbics La distinció fonètica i experimental, en canvi, ha estat posada en entredit fins fa relativament poc temps, sobretot en constatar que algunes diferències són només quantitatives Així ocorre, per exemple, en comparar la sonoritat o el…
velar
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació, anomenada també gutural o posterior, en la qual intervé, com a òrgan passiu, el vel del paladar en contacte o constricció amb el postdors de la llengua.
En català són velars les vocals o’, ọ, u i les consonants k, g, w amb articulacions de l, sobretot implosives
ensordiment
Fonètica i fonologia
Procés pel qual una consonant sonora esdevé sorda quan s’escau en posició final o per influència d’una consonant veïna.
Diacrònicament, aquest fenomen pot afectar tota una classe de consonants, com és ara les sibilants en dialecte apixat platja, cat oriental pláze, apitxat plá*ẹ, etc
posterior
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que es caracteritza per una zona de contacte o de constricció entre la llengua i el paladar dins un àmbit que, en una divisió ideal de la cavitat supraglòtica, va del mig cap enrere.
Les articulacions posteriors són acústicament greus En català, són posteriors o greus les vocals ǫ, ọ, u i les consonants y, s, z, n, k, g, w