Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
consonant geminada
Fonètica i fonologia
Consonant afectada pel fenomen de geminació.
Pel qual es formen dos moments successius de tensió separats per una distensió intermèdia que marca el límit sillàbic batlle bálle, espatlla espálllle, setmana semmáne, collegi kulléži, innoble innóbble
geminar
Fonètica i fonologia
Repetir successivament un element lingüístic, generalment consonàntic, en la segona articulació de la cadena parlada, la qual cosa determina un grup homorgànic amb capacitat distintiva o no.
En el domini oriental del català és freqüent aquest fenomen en grups d’oclusiva + l poble póbble, segle ségglé
afèresi
Fonètica i fonologia
Pèrdua d’un fonema o d’una síl·laba, ambdós àtons, en posició inicial de mot, sovint influïda per la presència habitual d’un altre mot anterior, normalment un article, o per la impressió, en els parlants, de l’existència d’aquest.
En la parla viva vulgar és un fenomen freqüent lamanida lamonestació hi vullanar, etc Així s’explica, per exemple, l’evolució d' episcoupu > ebisbe> bisbe
ensordiment
Fonètica i fonologia
Procés pel qual una consonant sonora esdevé sorda quan s’escau en posició final o per influència d’una consonant veïna.
Diacrònicament, aquest fenomen pot afectar tota una classe de consonants, com és ara les sibilants en dialecte apixat platja, cat oriental pláze, apitxat plá*ẹ, etc
harmonia vocàlica
Fonètica i fonologia
Fenomen fonològic —propi de certes llengües, com ara l’hongarès, el turc, etc—.
Pel qual el sistema vocàlic es compon de dos grups d’elements separats per una oposició distintiva de tipus obert/tancat, anterior/posterior, etc, de manera que en un moment només poden comparèixer elements vocàlics d’un dels grups respectius
elisió
Fonètica i fonologia
Pèrdua de la vocal final àtona d’un mot davant un altre mot començat per vocal (l’ànima, per la ànima).
Aquest fenomen no sempre té una representació gràfica una casa humida, pronunciat una cas humida El català practica sovint l’elisió en l’elocució corrent d’altres llengües, però, com el castellà, hi recorren rarament Es dóna també l’anomenada elisió inversa , que és un tipus d'afèresi, segons la qual la vocal inicial d’un mot desapareix absorbida per la final del mot anterior va dir això ba ði šǫ
neutralització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonològic mitjançant el qual l’oposició entre dos fonemes o més s’esvaeix en un o més contexts donats i es restaura tot just canvien les condicions contextuals del fenomen.
En català, per exemple, l’oposició que hi ha entre els fonemes nasals |m|, |n| i |n| en contexts intervocàlics cama, cana, canya desapareix en posició implosiva davant consonant campa, canta, cansa, canca , etc, puix que ací la permutació d’una nasal per una altra no és capaç de canviar el significat del mot primitiu També és molt característica, en català oriental, la neutralització dels fonemes vocàlics |ẹ|, |ę| i |a| en context àton teula téule, taula táule, amb teulada, taulada, ambdues teuláde Del resultat d’una neutralització, com ara la vocal neutra en aquest últim cas, se'n diu…
allargament
Fonètica i fonologia
Augment de la durada d’una realització fonemàtica produïda per algunes causes regulars i normalment solidari al to, a la intensitat i també a l’èmfasi emotiu.
En general, totes les llengües presenten aquest fenomen en les seqüències fonemàtiques subjectes al fonema de cadència per exemple, al final d’una proposició asseverativa, que es caracteritza per una relaxació progressiva i un augment compensatori de la durada Així, en català, els últims fonemes de “en Pere sortia de casa”, tant com “de casa sortia en Pere”, manifesten una durada molt superior als que ocupen els primers llocs de la proposició, en les mateixes condicions fonètiques En llengües com és ara el llatí, el grec i el sànscrit, on la durada té caràcter distintiu, l’…
vocalització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonològic que consisteix en la conversió a vocal d’un element consonàntic o líquid.
Aquest procés tingué lloc sistemàticament en català antic a partir de les consonants b, ð, g implosives nave > ‘nau’, sede > ‘seu’ També té lloc quan s’exagera la velaritat de l fins a convertir-la en u *eu mau , en comptes d' el mal
caiguda
Fonètica i fonologia
Fenomen de desaparició històrica d’un fonema sense influir en la natura fonètica dels seus veïns.
Així s’ha esdevingut en l’evolució de la major part de vocals pretòniques i posttòniques del llatí en passar al català viride > verd, tabula > tab'la > taula Segons els casos rep els noms específics d'afèresi, síncope i apòcope