Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
higiene d’instal·lacions
Alimentació
Tecnologia
Agronomia
Característiques de les instal·lacions directament relacionades amb la seguretat higiènica d’una planta de producció.
Aquest aspecte és fonamental en el cas de les superfícies directament en contacte amb l’aliment Són installacions higièniques les que estan en contacte directe amb el producte alimentari i es caracteritzen per ser inerts, llises, no poroses, polides, sense defectes, forats, esquerdes, fàcilment accessibles a la inspecció, neteja i desinfecció o bé fàcilment desmuntables
citricultura
Agronomia
Tècnica de conreu dels cítrics.
És la principal activitat econòmica al País Valencià, on hom dedica més de 170 000 ha de regadiu, la qual cosa el converteix en una de les primeres zones de producció del món Hom exporta al voltant de les dues terceres parts dels cítrics destinats al consum directe Les varietats més cultivades són les del grup navel , seguides de les del grup mandarí satsuma i clementina el llimoner i l’aranja
anàlisi foliar
Agronomia
Anàlisi dels teixits vegetals amb l’objectiu de determinar l’estat nutritiu d’un cultiu.
Per obtenir una correcta interpretació de l’estat nutritiu del cultiu és important definir el teixit a analitzar i en quin moment fer-ho ja que la concentració de nutrients és variable segons la seva funció, posició en la planta, edat i estadi de maduració Les fulles o els pecíols foliars són sovint els teixits escollits La interpretació de la concentració de nutrients es pot fer utilitzant valors de concentracions individuals, amb l’inconvenient que no es té en compte l’efecte de possibles interaccions entre elements en l’estat nutritiu del cultiu, o bé utilitzant quocients entre…
aigua regenerada
Agronomia
Aigua residual depurada que ha estat sotmesa a un tractament addicional que permet la seva posterior reutilització.
A Catalunya la reutilització no planificada de l’aigua depurada ha estat un fet habitual ja que els efluents de les depuradores es dilueixen en cursos fluvials, dels quals es fan captacions aigües avall La reutilització directa o planificada de les aigua regenerades per a un ús específic requereix una xarxa de distribució o altres mitjans de transport fins que arriba a l’usuari La reutilització planificada d’aigües regenerades ve determinada pel Reial Decret 1620/2007, de 7 de desembre, que estableix el regim jurídic sobre la reutilització d’aigües depurades Es preveuen els usos específics…
cereal

Camp de cereals
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Agronomia
Dit de cadascuna de les plantes conreades de la família de les gramínies el fruit de les quals (gra), particularment ric en glúcids i susceptible d’ésser transformat en farina, serveix d’aliment a l’home i als animals domèstics.
Els cereals constitueixen el grup més important de plantes conreades, a causa, sobretot, de llur rendiment i valor alimentari i de llur facilitat d’emmagatzematge En sentit estricte, cal considerar només sis cereals el blat, el blat de moro, l’arròs, l’ordi, la civada i el sègol en un sentit més ampli, hom considera cereals el mill i la melca i fins, abusivament, el fajol De cada un d’ells hom coneix nombroses formes i varietats, i àdhuc espècies, conseqüència de l’intens procés de selecció a què han estat sotmesos al llarg de la història de la humanitat, del Neolític ençà De les festes que…
Agronomia 2012
Agronomia
El consum de cereals L'augment del consum de cereals també inclou el consum indirecte a través dels productes carnis © Fototecacat A la campanya agrícola 2011-12, la producció mundial de cereals va ser de 2,3 gigatones 10 9 tones, lleugerament superior a la de la campanya anterior Aquest valor correspon aproximadament al consum total, de manera que les reserves mundials es van mantenir en 0,5 gigatones un 20% del consum anual El comerç internacional va representar un 13% de la producció total, xifra lleugerament superior a la de les campanyes anteriors Els cereals són la font bàsica d’energia…
soia

Planta de soia
Hiro zip post (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles trifoliolades, de flors violades i de fruits en llegum.
És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades És sembrada en rengleres no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent aigua, 8 proteïnes, 35-45 lípids, 18-20 glúcids, 31-35 fibra 4,4 minerals, 4,7, i 335 calories Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg i es destrueix per la…
oliva

Branca d’olivera amb olives
© Danijelm | Dreamstime.com
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa de l’olivera, monosperm, més o menys rodonenc, de color i dimensions molt diversos, emprat com a aliment, bé per a ésser menjat sencer, bé com a primera matèria de l’oli.
La recollecció de les olives és feta des de l’octubre fins al gener, segons el clima i les condicions del terreny de cada comarca, i hom la comença recollint de terra les olives que han caigut naturalment de l’arbre i després són collides les de l’arbre, bé fent-les caure a cops de batolla, manualment o mecànicament hom en diu batre o espolsar olives , bé collint-les amb la mà hom en diu munyir o eixonar olives Les olives destinades a ésser menjades senceres són posades a confitar amb diversos ingredients Les varietats d’oliva reben noms diferents segons les comarques i, sovint, amb el…
cèrcol
Agronomia
Cavalló rodó que es fa al voltant dels arbres, particularment del taronger, per tal d’evitar el contacte directe de l’aigua de reg amb la soca i així dificultar l’extensió de malalties de peu com la gomosi produïda pel fong ficomicet Phytophthora sp
.
tomàquet

Tomàquets
Alimentació
Botànica
Agronomia
Fruit en baia de la tomaquera, rodonenc, vermellós o vermell, llis o amb solcs, amb nombroses llavors groguenques i aplanades, sucós i comestible.
N’hi ha nombroses varietats Hom l’anomena també tomaca, tomata, tomàtec, tomàtic i tomàtiga La seva composició és 93% d’aigua, 4% de glúcids assimilables, 1% de pròtids, 1% de cellulosa, 0,2% de lípids, 1,3% de minerals, vitamines sobretot B i C, àcids orgànics i carotenoides licopè Els tomàquets madurs són consumits com a condiment o ingredient de plats o ambdues coses alhora, o bé cuits o fregits, al forn i farcits Els verdejants, crus, són menjats amanits, i els madurs, fregats, sobre llesques de pa, serveixen per a fer el “pa amb tomàquet” El suc de tomàquet obtingut per pressió, amb sal…