Resultats de la cerca

El procés contra els acusats de preparar un cop d’estat l’abril del 2009 va acabar a mitjan setembre del 2011 amb la condemna a vint anys de presó de Kpatcha Gnassingbé, germanastre del president Faure Gnassingbé La resta dels trenta-tres acusats van ser condemnats a penes que van dels dotze mesos als vint anys de presó Entre els sentenciats destaquen el general retirat Assani Tidjani, a vint anys, i Essolizam Gnassingbé, un altre germanastre del president, a vint-i-quatre mesos Malgrat la sentència, hi ha molts punts foscos sobre un cas que ha tret fora de la circulació uns familiars amb…

La caiguda del règim de Ben Ali va ser el primer d’una sèrie d’esdeveniments polítics que van sacsejar el món àrab durant el 2011 i que van rebre qualificatius com “primavera àrab”, “aixecament àrab” o “revoltes àrabs” La icona i detonant de la revolució tunisiana va ser Mohamed Bouazizi, un jove de Sidi Bouzid que es va immolar el 17 de desembre de 2010 com a protesta per la confiscació d’un carretó de fruita i pel tracte degradant rebut per les autoritats en intentar denunciar la situació Bouazizi encarna la frustració pel deteriorament de les condicions de vida, per un mercat de treball…

En el primer any de govern de la presidenta Persad-Bissessar, les mesures per a millorar la seguretat interior van ser presents en l’agenda política Primer va ser el debat generat entorn de la iniciativa legislativa per a retornar la pena de mort, que finalment va ser rebutjada, i a mitjan any el Govern va instaurar l’estat d’emergència per lluitar contra el crim organitzat En l’àmbit econòmic, l’augment de la producció i el repunt dels preus internacionals del petroli van contribuir a estabilitzar el creixement del PIB entorn del 2% Per contra, la dependència continuada en les compres…

El país va continuar la transició de la monarquia absoluta a una democràcia parlamentària, malgrat que el rei i la noblesa encara retenen part del poder polític Amb les eleccions del desembre del 2010 ben recents, el primer ministre Lord Tu’ivakano va presentar, al gener, el seu Govern, amb només dos ministres del Partit Democràtic de les Illes Amistoses DPFI, que en canvi ocupava un 40% dels escons del Parlament Al mateix mes, en protesta per la situació, un dels ministres va dimitir A l’agost es va produir un enfrontament entre el rei Siaosi George Tupou V i el Govern per la decisió de no…

El president Yoweri Museveni, en el poder des del 1986, va ser reelegit al mes de febrer per un nou mandat de cinc anys després d’aconseguir el 68,4% dels vots, mentre que el principal dirigent opositor, Kizza Besigye, en va obtenir el 26% En les legislatives, el Moviment Nacional de Resistència MNR, de Museveni, va revalidar la majoria absoluta amb 250 escons dels 350 en joc, i el Fòrum pel Canvi Democràtic FCD, de Besigye, es va quedar amb 34 parlamentaris El resultat va ser contestat per l’oposició, que va denunciar un frau massiu Menys contundent va ser la missió d’observadors de la Unió…

El Turkmenistan sembla haver après a fer-se valer davant el món amb el seu tresor més preuat, els hidrocarburs El 2011 el país va marcar més distàncies amb Rússia va rebaixar el seu estatus dins la CEI –de país membre a observador–, i es va negar, de moment, a signar l’ambiciós acord d’unió duanera que proposa Moscou Per la seva banda, el president Gurbanguly Berdimuhamedow va declarar que la prioritat per al país són les exportacions a Europa Per això, el Govern turcman va estrènyer els seus vincles amb l’Azerbaidjan, per facilitar l’exportació de gas i petroli a través de la…

L’arribada a la presidència ucraïnesa del prorús Víktor Ianukóvitx, el 2010, va obrir una fase d’estabilitat per al país dins unes premisses de cooperació estreta amb Moscou, que van portar a signar diversos acords entre els dos països eslaus, amb la voluntat de llimar les tensions d’altres temps Tanmateix, el 2011 va portar a un cert desencís en aquest apropament que en principi havia d’afavorir tota la regió caucàsica D’una banda, Ucraïna va participar en la construcció de la unió duanera que, segons molts analistes, reconstruirà un espai de cooperació a l’antiga URSS De l’altra, van…

Milers de persones van sortir al carrer en assabentar-se de la mort de l’expresident del país Václav Havel © Petr Brož La situació econòmica del país va continuar essent relativament positiva, tot i que va començar a donar mostres d’estancament perquè depèn excessivament del mercat exterior i de les exportacions Les previsions governamentals van establir un creixement per a l’any d’un 2%, força menys que el creixement del 2010, que va ser del 2,7% Altres fonts, però, van parlar d’un creixement molt per sota del 2%, però sense arribar a l’estancament Com que les previsions per al 2012 són més…

El president, Idriss Déby, va ser reelegit per un nou mandat de cinc anys en obtenir el 83% dels vots en una consulta que es va celebrar el 25 d’abril El ministre Albert Pahimi Padacké va aconseguir el 8% mentre que l’opositor Nadji Madou, el 7% Dos mesos abans, en les legislatives, el Moviment Patriòtic de Salvació MPS, la formació del president, va renovar la majoria en obtenir 113 escons dels 188 en joc A diferència de les anteriors eleccions, del 2005, l’oposició hi va participar En la cerimònia d’investidura de Déby, a l’agost, hi va assistir el president sudanès, Omar al-Baixir, fet que…

Encara amb les eleccions del desembre del 2010 recents, el començament de l’any va estar marcat per l’anunci del nou Govern de Willie Telavi i per la prohibició del dret de reunió a grups de més de deu persones, com a conseqüència de les manifestacions a l’illa principal contra l’elecció de Lotoala Metia com a ministre de Finances La resposta social i política a aquesta prohibició va fer que el Govern aixequés la prohibició De nou, però, es va obrir una finestra a la inestabilitat política amb la mort sobtada d’Isaia Italeli, ministre d’Agricultura, que donava la majoria suficient al Govern…