Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Moldàvia 2012
Estat
El 16 de març, després d’anys d’inestabilitat política i de presidències interines que ostentaven els presidents del Parlament, Moldàvia va nomenar un nou president del país Nicolae Timofti va ser elegit gràcies a la unió dels partits europeistes, però també per la deserció de tres diputats comunistes que van fer que s’assolís la llargament desitjada majoria de 61 diputats sobre 101 que la Constitució exigeix per a aquest càrrec El nou president, jutge de 63 anys, és un decidit europeista i va iniciar el seu mandat amb una visita a Brusselles i l’establiment de negociacions amb empreses…
Finlàndia 2018
Estat
El 28 de gener, Finlàndia va celebrar eleccions presidencials El guanyador va ser Sauli Niinistö, que ja ocupava el càrrec des del 2012, amb el 62,7% dels vots, de manera que no va ser necessària la celebració d’una segona volta En aquests comicis es va presentar com a independent, malgrat que amb anterioritat havia encapçalat el Partit de la Coalició Nacional, de centredreta Finlàndia és un dels països més preocupats per l’expansionisme rus, fins al punt que els partidaris d’adherir-se a l’OTAN, que els serviria d’escut, s’han incrementat notablement els darrers anys Això no obstant, el…
Azerbaidjan 2011
Estat
Durant l’any 2011 el conflicte de Nagorno-Karabakh, aturat durant prop de dues dècades, va revifar Al mateix temps que els líders d’Armènia i l’Azerbaidjan es van mostrar disposats a reiniciar converses sobre la regió converses finalment fracassades, es van produir petits enfrontaments a la regió, i Bakú va elevar el to de les seves pressions diplomàtiques sobre Armènia, fins al punt de demanar a Geòrgia el tancament de fronteres als ciutadans armenis En tot cas, els dos països encara semblen moure’s sota les premisses de l’eix aparentment antagònic prorús/proeuropeu L’Azerbaidjan va rebutjar…
Kirguizistan 2012
Estat
Si al final de desembre del 2011 semblava que s'obria el camí cap a l'estabilitat política del Kirguizistan amb l'elecció d'un nou Govern de coalició presidit per Omurbek Babanov, al llarg de l'any següent es van succeir diverses crisis polítiques El 22 d'agost dos dels partits de la coalició governamental, Ata-Meken Pàtria i Ar-Namys Dignitat, van abandonar el Govern i van deixar el primer ministre Babanov i el president Atambàiev en una situació fràgil i incòmoda Des del punt de vista internacional, el nou Govern va mantenir una posició propera als interessos russos L'entesa, tanmateix, a…
Bèlgica 2012
Estat
El primer ministre belga, Elio Di Rupo, va anunciar mesures d'austeritat al país per assegurar el compliment de l'objectiu de dèficit europeu © Consell d'Europa Tot just començar l'any, la Comissió Europea va advertir el Govern belga, encapçalat per Elio Di Rupo, de la necessitat de noves retallades per valor del 0,5% del PIB per assegurar el compliment de l'objectiu del 3% del dèficit imposat pel pacte fiscal Al mateix temps, es van publicar les dades que confirmaven que l'economia del país havia entrat en recessió l'últim trimestre del 2011 Tanmateix, el Govern va anunciar mesures d'…
Gran Bretanya 2012
Estat
Res no apuntava que seria fàcil l'any en què el primer ministre, David Cameron, assolia l'equador del seu mandat El referèndum per la independència d'Escòcia, la crisi econòmica i les retallades, o la trama judicial sobre les relacions entre els grans mass media i el poder instituït, van ser reptes importants que no formaven part de l'agenda política, però que s'havien de resoldre abans que qualsevol altre assumpte En l'àmbit de la crisi econòmica, el Govern de Cameron va anar esmolant un discurs d'euroescepticisme que, en primer lloc, va mantenir la Gran Bretanya al marge del pacte d'…
Canadà 2011
Estat
Per quart cop els darrers set anys, els canadencs van ser cridats a les urnes D’aquesta manera, el primer ministre, el conservador Stephen Harper, pretenia posar fi a set anys de governs minoritaris i aconseguir una majoria absoluta que li permetés governar amb tranquillitat i no dependre dels acords coordinats de les forces de l’oposició Una fita que va aconseguir amb escreix De fet, els resultats, en general, van significar un gran trasbals per a la política canadenca, titllada sovint, pels analistes estrangers, de monòtona i avorrida Paradoxalment, qui va provocar l’avançament electoral…
Senegal

Port de Dakar, la capital del Senegal
© Eurotel Group
Estat
Estat de l’Àfrica Occidental, entre Mauritània al N, Mali a l’E, Guinea i Guinea-Bissau al S i l’Atlàntic a l’W, té un enclavament dins el seu territori, constituït per Gàmbia; la capital és Dakar.
La geografia física El relleu, poc variat, és molt pla, amb lleugeres ondulacions només al SE el terreny té petites elevacions formades pels contraforts del Fouta Djalon Les costes baixes i arenoses són regulars fins a la península del Cap Verd, on són abruptes i retallades Els rius principals són el Senegal, que forma la frontera amb Mauritània, el Gambie, que flueix per Senegal abans de penetrar a Gàmbia, i el Casamance al S El clima és calorós i humit amb alternança regular d’estacions humides i seques Les temperatures, altes, amb dèbil oscillació tèrmica estacional Dakar, 21,1° pel gener…
Algèria

Estat
Estat de l’Àfrica septentrional que limita al N amb la mar Mediterrània, a l’E amb Tunísia i Líbia, al S amb Mali i Níger i a l’W amb Mauritània i Marroc; la capital és Alger.
La geografia física Situat a la regió d’unió del sòcol rígid d’Àfrica i de les muntanyes terciàries de l’Atles, les formacions precambrianes i paleozoiques ocupen poca extensió, excepte prop de la costa, a l’E d’Alger, on són acompanyades per extrusions volcàniques El Secundari, generalment calcari o margós, forma el principal esquelet de l’Atles des del Sàhara fins a la mar, i el Terciari, també molt desenvolupat, és afectat fins al Miocè inferior per les diferents fases de plegament de l’Atles Des de la Mediterrània fins al Sàhara se succeeixen tres grans zones, el Tell, l’estepa i el…
Japó

Estat
Estat insular de l’Àsia oriental, al N del Pacífic, estès en direcció NE-SW i que comprèn 3.400 illes, les més importants de les quals (Hokkaidō, Honshū, Shikoku i Kyūshū) ocupen el 97% del territori; la capital és Tòquio.
La geografia física La morfologia de les illes és complexa, a causa dels successius plegaments i les dislocacions i de la intensa activitat volcànica Profundes fosses marines les flanquegen Tuscarora, 10374 m Les muntanyes ocupen les tres quartes parts de l’àrea, amb 250 pics de més de 2000 m En formen el relleu una serralada que travessa les illes en sentit longitudinal i una altra que en direcció NE-SW s’estén pel Honshū central, ambdues tallades perpendicularment per la Fossa Magna Els moviments sísmics i eruptius són intensos hi existeixen 192 volcans, 58 dels quals en activitat Les…