Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Països Baixos 2012
Estat
Per sentència de desembre del 2011, el Tribunal Europeu de Justícia va confirmar la sanció de les autoritats municipals de Maastricht al propietari d'un coffee shop que va continuar venent cànnabis a estrangers, i va deixar la porta oberta perquè l'1 de maig entrés en vigor a una part del país la legislació que havia de limitar l'accés a aquests establiments als residents holandesos Tanmateix, el consistori d'Amsterdam va anunciar, al novembre, que desobeiria la norma que havia d'entrar en vigor a tot el país l'1 de gener de 2013 L'aplicació de la legislació a la resta del país va provocar…
Colòmbia 2016
Estat
Signatures del president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, i del líder de la guerrilla de les FARC, Rodrigo Londoño, conegut per Timoleón Jiménez , en el document de l’acord de pau del 26 de setembre © César Carrión / SIG Després de quatre anys i diferents vicissituds, les negociacions de l’acord de pau entre els representants del Govern colombià i els dirigents de les guerrilles de les FARC van entrar en una fase definitiva, i a l’agost del 2016 es va aconseguir ratificar a l’Havana un esborrany de l’acord final Prèviament s’havia aconseguit al juny un acord de cessament d’…
Itàlia 2012
Estat
Amb una nova rebaixa en la qualificació del deute italià i la tendència recessiva que tornava a planejar sobre l'economia, Monti va celebrar l'entrada al 2012 anunciant un ambiciós pla de liberalitzacions que havia d'arribar a sectors com el dels transports i la distribució d'energia Les mobilitzacions no es van fer esperar, i el mes de gener el van protagonitzar les protestes i vagues de transportistes, taxistes, estacions de servei, advocats i farmàcies El Govern va presentar, al mes de març, un projecte de reforma laboral que, a més d'introduir una modalitat de contractes formatius,…
Canadà 2010
Estat
Entre el 12 i el 28 de febrer, la ciutat de Vancouver, a la Colúmbia Britànica, va acollir els Jocs Olímpics d’Hivern, esdeveniment en el qual s’havien posat moltes esperances i que, finalment, es va celebrar enmig d’alguns escàndols i amb l’oposició d’algunes nacions Això sí, el Canadà, en obtenir 26 medalles, 14 de les quals d’or, va erigir-se com la gran triomfadora, fet que va donar lloc a una onada de nacionalisme canadenc que no va ser gaire ben rebut per altres delegacions olímpiques i sobretot per determinats corresponsals estrangers Els Jocs de Vancouver, però, no van ser els únics…
Xina 2017
Estat
El president xinès Xi Jinping en la sessió de cloenda del 19è congrés del Partit Comunista, en el qual es va reforçar el seu lideratge a la Xina © Xinhua L’actualitat política del país va estar marcada pel 19è Congrés del Partit Comunista Xinès PCX, celebrat a l’octubre, en què es va reforçar encara més el lideratge del secretari General, Xi Jinping, el qual va ser reelegit fins el 2022 Per unanimitat, els delegats del PCX van votar la inclusió del pensament Xi en la Constitució del Partit, i així van elevar-ne la figura al nivell d’històrics antecessors com Mao Zedong i Deng Xiaoping La…
Filipines

Estat
Estat del SE d’Àsia format per l’arxipèlag del mateix nom, a l’oceà Pacífic, al NE de Borneo. És format per les grans illes de Luzon i Mindanao i, entre ambdues, Mindoro i les illes Visayas, que formen un tercer bloc fragmentat, amb set illes grans (Samar, Negros, Panay, Leyte, Cebu, Bohol i Masbate) i nombroses de petites. Al SW, el grup de les Sulu i l’illa Palawan enllacen l’arxipèlag amb Insulíndia. Uns altres grups d’illes són les Calamian, les Cagayan i les Batan. La capital és Manila.
La geografia física Morfològicament, les Filipines són el resultat de moviments orogènics recents Hi abunden els sectors muntanyosos i els fenòmens volcànics, i hi són escasses les planes, només litorals i de sedimentació recent Les direccions predominants de l’arxipèlag N-S al nord de Luzon i NW-SE a la resta corresponen a les direccions estructurals del plegament alpí Luzon és formada per tres serralades la Sierra Madre, a l’est, la Cordillera Central, amb altituds superiors als 2000 m Pulog, 2924 m, amb la depressió tectònica de la vall del Cagayan, riu principal de l’illa, entre ambdues…
Txad

L’aigua al Txad és un bé escàs, i les dones han de desplaçar-se alguns quilòmetres per a omplir tines i garrafes
© International Rescue Committee
Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita al N amb Líbia, a l’E amb el Sudan, al S amb la República Centreafricana, al SW amb el Camerun i Nigèria i a l’W amb Níger; la capital és N’Djamena.
La geografia física El país s’estén per la part occidental de la vasta cubeta del Txad, formada per una depressió del sòcol antic, les vores elevades del qual formen una sèrie de massissos el Tibesti al N, on als altiplans primaris s’han sobreposat materials volcànics, que culmina a l’Emi Koussi 3415 m l’Ennedi al NE, altiplà solcat per gorges, que arriba a 1450 m l’Ouaddaï a l’E, de relleu anàrquic en el qual sobresurten pics volcànics, que es perllonga a l’W fins al país Hadjerai, on culmina al pic de Guéra i els contraforts del massís de Yade al S, que alimenta les conques del Txad i del…
Tanzània

Vista d’un baobab, a Tanzània
© Corel
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, que limita amb Uganda i Kenya al N, l’oceà Índic a l’E, Zàmbia, Malawi i Moçambic al S i la República Democràtica del Congo, Burundi i Ruanda a l’W. Inclou les illes de Zanzíbar i Pemba, que formen el territori autònom de Zanzíbar i, més al S, l’illa de Mafia. El 1973 hom designà capital la ciutat de Dodoma, bé que un gran nombre de competències i serveis resten a l’antiga capital, Dar es Salaam.
La geografia física La part més gran del país és formada per un extens altiplà, nucli central, que té una altitud mitjana de 1000 a 1400 m i que correspon a una antiga superfície d’erosió que nivellà l’antic sòcol precambrià Aquest altiplà és limitat a l’E per la regió costanera de l’Índic, de formació sedimentària i menys alta, i a l’W per l’enfonsament tectònic del Rift Valley, l’eix del qual constitueix la frontera occidental de Tanzània, que és ocupat pels llacs de Tanganyika, Nyasa i Rukwa els dos primers, autèntics mars interiors El N és també banyat per un altre mar interior, el llac…
República Democràtica del Congo

Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita al N amb la República Centreafricana, al NE amb el Sudan del Sud, a l’E amb Uganda, Ruanda, Burundi i Tanzània, al S amb Zàmbia i Angola i a l’W amb una estreta franja atlàntica i amb la república del Congo; la capital és Kinshasa.
La geografia física El territori és el més extens de l’Àfrica subsahariana, i ocupa la major part 2/3 de la depressió tectònica de la cubeta del Congo El centre és constituït per una plana de més de 700000 km 2 , d’una altitud mitjana de 400 m a 600 m, el punt més baix de la qual correspon al llac Tumba 350 m Circumden la depressió una sèrie d’altiplans i de dorsals perifèriques constituïts formats per roques cristallines i esquistoses de l’antic sòcol, cobertes de gres i argiles secundaris a les zones d’altiplans, que són afectats per cicles d’erosió i per moviments tectònics, lligats amb…
Xile

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, situat a l’extrem sud-occidental del continent americà, limitat al N pel Perú, a l’E per Bolívia i l’Argentina, al S pels oceans Atlàntic i Pacífic i a l’W pel Pacífic. La capital és Santiago.
La geografia física El relleu i la geologia Hom ha parlat sovint del caràcter insular de Xile Efectivament, el país és envoltat per la mar, la muntanya i el desert es pot parlar, doncs, d’una illa o, millor dit, amb els seus 4000 km de llargada, d’una espècie de subcontinent reduït a la seva façana marítima i gairebé desproveït de zona interior, ja que l’amplada mitjana és de 200 km Hom distingeix a Xile tres unitats de relleu d’una gran importància a l’E la serralada dels Andes, a l’W la serralada de la Costa, i enmig d’ambdues, la Depressió Longitudinal Durant l’era terciària…