Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Kosovo 2012
Estat
Primera trobada entre els primers ministres de Kosovo, Hashim Thaçi esquerra, i de Sèrbia, Ivica Dacic, amb la mediació de l’alta representant d’Afers Estrangers i de Política de Seguretat de la Unió Europea © Consell d'Europa En l'àmbit econòmic, Kosovo va continuar la política de privatitzacions d'empreses públiques iniciada el 2011, la qual ha suposat una forta entrada de diners per a millorar la dèbil economia kosovar La darrera d'aquestes privatitzacions, la de l'empresa pública de distribució d'electricitat KEDS a un consorci turc, va provocar greus disturbis a Pristina, en els quals…
Bulgària 2009
Estat
La disputa energètica entre Rússia i Ucraïna va afectar Bulgària, on l'any va començar amb talls de subministrament que van incrementar el malestar general per les polítiques energètiques del Govern Un malestar que es va estendre a les polítiques econòmiques davant la crisi, les quals van conduir al seu torn a diverses manifestacions contra la gestió del Govern Al juliol, les eleccions generals van donar la victòria al principal partit de l'oposició, el GERB, de centredreta i liderat per Boiko Borísov, un polític populista, antic guardaespatlles i fins aleshores alcalde de Sofia Les eleccions…
Cuba 2014
Estat
Les reformes econòmiques impulsades pel president, Raúl Castro, van continuar aplicant-se amb molta cautela i sempre mesurant les possibles conseqüències, per no trencar els delicats equilibris entre els estaments de l’anomenada nomenclatura del poder, i també procurant controlar qualsevol impacte i resposta social Aquestes tendències han estat denunciades pels economistes més reformistes i fins i tot per l’Església catòlica, que demanen més velocitat en els canvis econòmics Quant als aspectes polítics, la situació va continuar encara molt estancada i en comptes d’una obertura a una…
Gran Bretanya 2009
Estat
Gordon Brown va patir al llarg de l’any un intens desgast per la crisi econòmica, la dimissió de membres del gabinet i casos de fraus econòmics © Comunitat Europea Després d'un primer ajut a la banca privada de 40000 milions d'euros a l'octubre del 2008, que va ser insuficient, el primer ministre Gordon Brown va anunciar al principi del 2009 un segon paquet de mesures per a completar el precedent Tot i així, no es va poder evitar l'enfonsament de la banca britànica, i el 19 de gener la caiguda dels grans bancs del país en la borsa va ser inevitable El sistema educatiu privat també es va…
Kuwait

Estat
Estat d’Àsia, al NE de la península d’Aràbia, limitat a l’W i al N per l’Iraq, a l’E pel golf Pèrsic i al S per l’Aràbia Saudita; la capital és Kuwait.
La geografia Kuwait comprèn una regió continental i vuit illes petites És un país pla i desèrtic que forma part de la plana litoral de l’extrem NW del golf Pèrsic la màxima altitud és al SW del país, on s’assoleixen els 300 m sobre el nivell de la mar La costa és rectilínia Té un clima desèrtic, amb pluges molt escasses entre 10 mm i 370 mm anuals Les temperatures de l’estiu sovint superen els 50 °C i les de gener, el més fred de l’any, oscillen entre -2,8 °C i 28,3 °C Hi manquen els rius i la vegetació Les activitats agrícoles són pràcticament inexistents a causa del sòl deficient i de la…
Dinamarca

Estat
Estat de l’Europa septentrional format per una península que limita al S amb Alemanya i separa la mar del Nord de la mar Bàltica, i que inclou també diverses illes adjacents, a més de les illes Fèroe i Grenlàndia; la capital és Copenhaguen.
La geografia física El relleu i la geologia Dinamarca és formada per dues parts la península de Jutlàndia, que forma part del continent, i l’arxipèlag, les illes més importants del qual són la de Fiònia, la de Sjaelland i, cent cinquanta quilòmetres més cap a l’est, la de Bornholm Aquest arxipèlag, situat entre la península de Jutlàndia i la d’Escandinàvia, és separat de les penínsules i les illes entre elles per cinc estrets Skagerrak, Kattegat, Øresund, Gran Belt i Petit Belt Belt Dinamarca forma part de la gran plana bàltica que comprèn també la plana sueca i la plana alemanya, que en…
Índia

Estat
Estat que ocupa la major part de la península Índia; limita a l’W i al NW amb el Pakistan, al N amb la Xina i el Nepal, al NE amb Bhutan i a l’E amb Bangladesh i Myanmar; la capital és Nova Delhi.
La geografia econòmica i l’economia L’agricultura L’agricultura, base de l’economia, ocupa 2000 amb la resta del sector primari el 64% de la població activa i contribueix en prop d’un 30% al producte interior brut Els conreus ocupen 1994 el 57% de la superfície total, les pastures no arriben al 4% i el bosc, el 23% la resta és improductiva El percentatge de la terra regada s’acosta al 43% dels conreus més de 2/3 de la terra de conreu són dedicats als cereals, dels quals el de l’arròs és el més estès, conreat principalment al baix Ganges, al litoral i a Assam l’Índia n’és el…
Espanya

Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…
Itàlia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…