Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Bhutan 2016
Estat
El país va continuar el seu procés de transició democràtica i obertura a l’exterior sota el lideratge de la monarquia, gràcies, entre d’altres, a la penetració dels nous mitjans de comunicació, com les xarxes socials, que han tingut un enorme impacte entre els més joves Tanmateix, el judici a la periodista Namgay Zam, jutjada per un article difós a Facebook en què manifestava sospites sobre la praxi d’un metge del país, és un bon exemple de la delicada situació de la llibertat de premsa al Bhutan, on el boom dels mitjans que van seguir l’obertura democràtica van passar de 4 a 12 diaris ha…
Guatemala 2015
Estat
El descobriment de diferents casos de corrupció al voltant del servei de duanes i de l'organisme de la Seguretat Social, en els quals estaven involucrats el president Otto Pérez Molina i la vicepresidenta Roxana Baldetti, així com diversos ministres i alts càrrecs del Govern, va sacsejar els fonaments institucionals del país i va indignar la població A mesura que les investigacions avançaven i la Fiscalia General anava admetent els càrrecs contra els imputats, es van produir un seguit de dimissions encadenades, començant per la de la vicepresidenta, al juny, i seguida de la d'altres ministres…
Colòmbia 2011
Estat
El president colombià, Juan Manuel Santos, va fer un gir respecte al seu antecessor i, sense oblidar la seguretat interna del país davant les FARC, va procurar el bon funcionament de les institucions i l’administració de l’Estat © SIG / Andrés Piscov En el primer any de govern, el president Juan Manuel Santos va traçar una línia política molt diferenciada del seu antecessor i coreligionari, Álvaro Uribe Aquest últim havia aplicat una estratègia política pràcticament dedicada a les qüestions de seguretat, centrada fonamentalment en el combat contra les guerrilles de les FARC, però amb uns…
Colòmbia 2012
Estat
El president Juan Manuel Santos va continuar amb l'agenda política reformista, iniciada amb una profunda transformació de l'Administració, i va seguir amb una proposta de reforma fiscal i de les pensions, a més d'una modificació del sistema judicial Entre les reformes estructurals, al començament d'any va entrar en vigor la Llei de víctimes i de restitució de terres, que preveu el retorn de les terres als antics propietaris i camperols, amb un repartiment de gairebé 3,5 milions d'hectàrees provinents de les confiscacions als narcotraficants i a les organitzacions armades irregulars Amb…
Brasil 2011
Estat
En el balanç del primer any de mandat de la presidenta Dilma Rousseff, l’element més significatiu va ser la continuïtat de gran part de les polítiques seguides pel seu antecessor, Lula da Silva No obstant això, Rousseff va posar més accent a promoure polítiques per a refermar la competitivitat econòmica i va dedicar més recursos a impulsar l’avenç tecnològic Un altre aspecte diferenciat destacable va ser la creació d’una Comissió de la Veritat, que es dedicarà a investigar les violacions dels drets humans durant l’època dels governs militars i recuperar la memòria dels anys de la dictadura…
Brasil 2009
Estat
El Govern del president Lula da Silva es va preparar al començament d'any per afrontar les conseqüències de la crisi econòmica internacional, que va provocar una accentuada desacceleració del ritme de creixement econòmic al Brasil Igualment es va produir una baixada en la línia ascendent de la recaptació fiscal, que sustenta el pla econòmic expansiu iniciat fa una dècada pel president Cardoso i continuat per Lula da Silva, que inclou també un increment de les polítiques socials amb la intenció d'anar reduint les desigualtats del país En aquest context, el president brasiler es va comprometre…
Vaticà

Estat
Estat sobirà situat dins la ciutat de Roma, a l’extrem occidental de l’àrea urbana, envoltat per una muralla, on hi ha la basílica de Sant Pere del Vaticà i la residència del papa i de la cúria romana.
La geografia Ultra el territori de la Ciutat del Vaticà, l’estat comprèn el Laterà, amb la basílica de Sant Joan del Laterà, i les basíliques de Santa Maria Major i Sant Pau Extramurs, a Roma, i el palau de Castel Gandolfo, als Castelli Romani Laci El petit territori, que té una forma aproximada de trapezi, és ondulat oscilla entre els 19 m a la plaça de Sant Pere i els 77,5 als jardins, i gairebé un terç de la superfície és edificat, especialment la part oriental Vista aèria de Sant Pere del Vaticà © Fototecacat Estat molt divers dels altres, per tal com la ciutadania és obtinguda en funció…
Suècia

Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
Suïssa

Estat
Estat de l’Europa central, entre Alemanya al N, Liechtenstein i Àustria a l’E, Itàlia al S i França a l’W; la capital és Berna.
La geografia física El relleu i la geologia Hom hi pot distingir tres grans conjunts naturals a l’E i S, la gran massa dels Alps, que ocupen més de la meitat del territori al centre, la regió plana i vital del país, el Mittelland i a l’W, el Jura Els Alps, estretament units a la història de la Confederació, ocupen el 60% del país, i si bé no hi tenen les màximes altituds, sí que aquesta gran serralada hi presenta la major complexitat, i la seva topografia ha afavorit el desenvolupament de les particularitats suïsses Un dels trets més característics és la manca de separació clara entre els…
Índia

Estat
Estat que ocupa la major part de la península Índia; limita a l’W i al NW amb el Pakistan, al N amb la Xina i el Nepal, al NE amb Bhutan i a l’E amb Bangladesh i Myanmar; la capital és Nova Delhi.
La geografia econòmica i l’economia L’agricultura L’agricultura, base de l’economia, ocupa 2000 amb la resta del sector primari el 64% de la població activa i contribueix en prop d’un 30% al producte interior brut Els conreus ocupen 1994 el 57% de la superfície total, les pastures no arriben al 4% i el bosc, el 23% la resta és improductiva El percentatge de la terra regada s’acosta al 43% dels conreus més de 2/3 de la terra de conreu són dedicats als cereals, dels quals el de l’arròs és el més estès, conreat principalment al baix Ganges, al litoral i a Assam l’Índia n’és el segon productor…