Resultats de la cerca

Vers el 1268 es reuniren a la capella de Sant Cristòfol i Santa Caterina tres donades, que estaven sotmeses al paborde de la seu de Manresa Poc després, abans del 1306, ja s’havia transformat en comunitat de canongesses sota una priora El 1425 hi habitaven la priora i tres canongesses Durant la guerra civil del 1461 al 1472 foren enderrocats el convent i la capella, i la seva priora i única monja, Anna d’Alçamora, ingressà al convent augustinià de Santa Margarida de Vic 1461 El 1502 el consell de Manresa reedificà la capella, però restà sense comunitat El 1836 sobre el seu…

Després de passar per venda als hospitalers 1260, probablement vers el 1290 s’hi establí una comunitat femenina de monges hospitaleres procedents de Sixena Jaume II donà perpètuament la torre de la Ràpita a les dites monges el 1304, que, malgrat la inseguretat del lloc davant els atacs pirates el 1390 la ciutat de Tortosa manà de bastir les talaies del Montsià i del Puigmoltó, s’hi mantingué fins el 1579, any que es traslladaren a la ciutat de Tortosa, en un antic convent trinitari del barri de Remolins al mateix barri fou bastit el 1580 un nou convent dit de Sant Joan de la…

Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de Sant Pere de Besalú La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250 En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc Després es convertí en santuari,…

Fou bastit en diferents i llargues etapes L’església fou acabada el 1752 i el convent el 1772 Conserva obres de Salzillo

El fundà el 1328 l’ardiaca de Besalú Arnau de Soler, sota el règim de l’abadessa Fresca de Soler Constava, inicialment, de nou monges De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s’uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l’Erm més tard aquestes petites cases s’uniren a Sant Daniel de Girona El 1412 la comunitat ja s’havia extingit, amb tots els béns traspassats al convent de monges agustines de Sant Bartomeu de Bell-lloc de Peralada Les ruïnes que en romanen corresponen a dos edificis força separats entre si a la part alta del turó resta un…

Els jerònims s’hi establiren el 1546, però la fundació, obra de Germana de Foix i del seu tercer marit Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, lloctinents de València, que més tard foren enterrats a la cripta de l’església del monestir, datava del 1535 Els inicis del monestir foren molt turbulents els fundadors adquiriren el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, fundat el 1371, filial de Valldigna, i sobre el seu solar feren edificar el nou edifici Els monjos de Valldigna es resistiren a abandonar el lloc, i per això calgué expulsar-los-en violentament el 1545 i sostenir un plet que acabà…

El 937 el lloc fou donat al monestir d’Elins, que hi erigí una església consagrada a sant Cristòfol el 949 i dotà el lloc de cara a l’erecció d’un monestir filial El 1090 ja no tenia comunitat i depenia com a simple propietat d’Elins Resten ruïnes d’una església a la casa Olivelles, dites el Convent

L’església de Santa Magdalena és esmentada ja el 1231 el 1304 s’hi constituí una comunitat de donades, sota la regla de sant Agustí, dirigida per una priora o majorala Entorn del 1450 la comunitat es traslladà a Barcelona, segons la tradició a l’antic convent de les Magdalenes del carrer de la Canuda En resta la capella, amb planta del segle XIII, ampliada el 1376 i restaurada modernament

Fou fundat el 1011 pels comtes Sanç i Urraca de Castella com a monestir benedictí doble un de monjos i un de monges Al darrer terç del s XIX abandonat el convent pels seus monjos el 1835, els jesuïtes es feren càrrec del monestir i hi establiren un Collegi Màxim de Filosofia i Teologia El 1968 la diputació provincial de Burgos comprà l’edifici als jesuïtes, que traslladaren el Collegi a la Universitat de Deusto Cal destacar el seu cor baix, gòtic, del s XV, i el claustre, també gòtic, del XVI, atribuït a Simón de Colonia

S'establí el 1339 per privilegi d’Alfons II al collet dels Dos Camins, als afores de Berga, com a filial de la comunitat cistercenca de Valldaura Berguedà, i el 1374 la comunitat, regida per una abadessa, es traslladà a l’hospital de l’antiga comanda hospitalera de Berga, que li cedí la vila, on subsistí fins el 1461 Resten vestigis del convent i claustre prop de l’església de Sant Joan Fou propietat de Poblet del 1461 al 1699 i residència de mercedaris en 1708-35 Modernament l’edifici ha estat habilitat per a escoles i dependències municipals