Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
fotocòpia
Disseny i arts gràfiques
Procediment de còpia basat en mètodes fotogràfics (fotografia) o electrofotogràfics (xerografia).
La còpia fotogràfica, que originalment donà nom al procediment, es basa en el revelatge quasi instantani d’un negatiu recobert d’una emulsió de clorur d’argent, que és en contacte directe amb un suport positiu recobert d’argent colloidal la difusió del clorur d’argent la part no impressionada del negatiu sobre el suport hi reprodueix una imatge positiva Actualment aquest sistema ha estat bandejat pel de la xerografia, molt més ràpid, versàtil i econòmic
Bonaventura Fornaguera
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Argenter i gravador, el més destacat d’una família d’argenters barcelonins.
El 1680 gravà el retrat del capità general de Catalunya Alexandre de Bournonville aquell mateix any obrà una Puríssima per a la seu de Girona i, anys més tard, la llàntia d’argent de la capella dotada per Diego Girón de Rebolledo a la catedral de Tarragona i les joies per a la capella de la Concepció de la mateixa seu El 1689 féu les aplicacions d’argent que adornen les tapes del Llibre de les bosses del consell municipal barceloní
calcografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment gràfic caracteritzat per la utilització de planxes metàl·liques, generalment de coure, gravades en profunditat, contràriament a la tipografia.
Té l’origen en els gravats al burí damunt argent o coure reomplerts amb una pasta negra, i fou conegut com a niellat s XV Les seves utilitzacions industrials són l’heliogravat i el retrogravat gravat
Francesc Via
Disseny i arts gràfiques
Arts decoratives
Argenter i gravador.
Féu la seva prova de passantia el 1679, presentant una medalla d’or amb la imatge de sant Oleguer És autor documentat de la imatge de la Mare de Déu de la Cinta catedral de Tortosa, del reliquiari de sant Tomás de Villanueva catedral de València i d’un frontal d’argent per a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona Entre les obres conservades cal esmentar un reliquiari de sant Pere per a l’església prioral de Reus 1696 Com a gravador són notables els seus frontispicis de llibres i les làmines que illustren la relació d’actes dedicats pel gremi d’argenters de Barcelona a…
Jaume Serra i Gibert
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i decorador.
Format a Barcelona com a joier, passà també per Llotja Illustrà l' Álbum enciclopédico pintoresco de los industriales Estudià als museus de Madrid 1856 El 1858 guanyà una medalla d’argent a l’exposició d’ornamentació decorativa de Llotja, on el 1860 esdevingué professor de dibuix lineal i d’adornament L’estat li encarregà la illustració de Monumentos arquitectónicos de España Organitzà a Barcelona la Primera Exposició d’Arts Sumptuàries 1867 Publicà Colección de modelos para la enseñanza del dibujo 1869 Fou premiat per la Societat Econòmica d’Amics del País el 1875 Decorà el…
Josep Congost i Pla

Josep Congost i Pla
© Família Congost
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Poeta i impressor.
Publicà el relat La facècia 1960 i fou autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, com Ocells de pau 1971, Poema de la Mare de Déu del Tura 1979 i Herbari inversemblant 1981, així com de traduccions d’EA Poe i de J Anouilh Fou autor també dels texts del muntatge audiovisual Olot dins la mà 1964, amb fotografies de Ramon Teixidor, que tingué àmplia difusió a Catalunya El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana, fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos , i el 1997 el llibre Obra esparsa, llibre que quasi…
,
Ramon Tobella i Castelltort
Disseny i arts gràfiques
Edició
Mestre impressor.
Aprengué l’ofici a Igualada i Manresa El 1886 passà a Barcelona i exercí de tipògraf a les impremtes Ramírez i L’Acadèmia Fou regent de la casa Ronsard i Companyia 1888 i el 1894 formà part de la raó social Tobella, Costa i Pinyol S'installà tot sol el 1909 El 1915 comprà a Antoni Rovira i Virgili la Societat Catalana d’Edicions, que continuà i amplià Sabé compaginar la tradició tipogràfica de Rafael Farga i Pellicer amb l’estètica del seu temps, primer modernista i després noucentista Fou un dels principals impressors renovadors del 1900 S'especialitzà en treballs artístics, estampació de…
enquadernació
Capítol dels Drets dels draps de Catalunya , manuscrit del s XV, amb enquadernació catalana de l’època, d’estil mudèjar
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Conjunt d’operacions necessàries per a unir les pàgines d’un llibre i protegir-les amb l’aplicació d’unes tapes.
Actualment, tots els processos que integren l’enquadernació estan mecanitzats enquadernació mecànica i, en molts casos, gairebé totalment automatitzats La primera de les operacions que hom duu a terme amb els fulls ja impresos consisteix a plegar-los a la mida desitjada en quaderns de 4, 6, 8, 12, 16 o 32 pàgines En l'alçada, hom procedeix a agrupar per ordre els diferents quaderns que formen un volum per mitjà de les signatures signatura Posteriorment, els fulls es cusen i hom fixa les guardes guarda a les pàgines primera i darrera El bloc així obtingut es talla pels tres costats lliures…
Lola Anglada
Margarida, llibre amb text i il·lustracions de Lola Anglada
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Nom pel qual és coneguda la dibuixant i narradora per a infants Dolors Anglada i Sarriera.
Vida i obra Estudià a Llotja amb A Utrillo, però el seu veritable mestre fou Joan Llaverias, amb el qual exposà l’any 1912 a Barcelona Faianç Català Des de molt jove també collaborava com a escriptora i dibuixant en revistes, preferentment infantils com ara En Patufet , bé que també treballà per al Cu-cut L’any 1916 presentà una exposició individual a les Galeries Laietanes consistent en illustracions de contes de Perrault i de Wilde, que romangueren inèdites L’any 1917 foren publicats els primers llibres amb dibuixos seus Magraneta i Taronges d’or , texts de Pere Aldavert L’any 1920…
,