Resultats de la cerca

Fundà i dirigí amb Giovanni Papini les revistes literàries Leonardo i La Voce Després exercí de professor de literatura italiana als EUA, a la Columbia University, i organitzà la compilació de l’utilíssim Repertorio bibliografico di storia e della critica della letteratura italiana 1937-48 En collaboració amb G Papini escriví La cultura italiana i Vecchio e nuovo nazionalismo , i, posteriorment, Il sarto spirituale 1907, La vita di N Macchiavelli fiorentino Publicà també el Manifesto dei conservatori

Collaborà en la revista Sobremennik ‘El Contemporani’, dirigida per Černyševskij El 1860 anà a l’estranger, on es familiaritzà amb els moviments revolucionaris De concepcions liberals, evolucionà vers les idees democraticorevolucionàries del socialisme utòpic en defensa dels camperols oprimits Estudiava la història de la literatura com una mostra del procés històric en què el poble participa com més va més Els assaigs sobre Gončarov, Ostrovskij i Turgen'ev resten com a mostres clàssiques de la crítica literària russa Fou un dels qui marcaren el principi de les idees revolucionàries i…

El 1891, amb la revista Critica sociale , influí en el moviment obrer, el qual ajudà a superar temptacions anàrquiques i a inserir-se en el desenvolupament de l’estat democràtic El 1892 fundà a Gènova el Partito dei Lavoratori Italiani Partito Socialista Italiano Elegit diputat el 1896, adoptà posicions cada vegada més moderades, afins a les de Giolitti, del qual rebé una invitació per a entrar en el seu govern, la qual acceptà El 1922 abandonà el PSI i fundà el Partito Socialista Unitario Ferm adversari del feixisme, s’exilià a París 1926, on continuà lluitant per la represa de la lluita…

Llicenciat en dret civil i en dret canònic 1862 De jove fundà i dirigí El Manresano , periòdic conservador Conreà la novella històrica El crit de l’ànima 1869, on criticà la Revolució de Setembre,  Les òrfenes de mare 1872, premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona, i  La guerra 1877, episodis històrics de la tercera guerra Carlina Publicà contes de costums catalans en Lo Gai Saber , Lo Calendari català , La Renaixença , etc Es manifestà en diversos opuscles a l’entorn del proteccionisme i publicà treballs jurídics Escriví un article sobre “La caza bajo el punto de…

Estudià a la Universitat de Moscou i s’apassionà en l’estudi dels filòsofs alemanys, principalment Hegel i Feuerbach El 1854 s’incorporà a la redacció de la revista Sovremennik  ‘El contemporani’, on acomplí una gran tasca d’orientació crítica Combaté, per insuficients, les reformes polítiques d’Alexandre II, i intervingué en la fundació de l’organització democràtica Zeml’a i Vol’a ‘Terra i Llibertat’ el 1862 fou condemnat a presidi Durant l’empresonament escriví Čto delat ' ‘Què cal fer', 1863, novella en la qual exposa el seu ideari politicosocial, de caire populista, que influí…

Graduat per la Universitat Reformada de Pápai 1950, fou editor i redactor de revistes i publicacions literàries Del 1968 al 1988 fou dramaturg i guionista dels estudis estatals MAFILM El seu primer volum, Felröppen a madár ‘L’ocell alça el vol’, 1954 presentà ja els dos trets fonamentals de la seva poesia sensibilitat davant les injustícies que des del punt de vista polític es traduí en una crítica a la falta de llibertats de l’Hongria comunista, cosa que li valgué represàlies i una segura tècnica de la rima Publicà els reculls Második születésem ‘El meu segon naixement’, 1967, Párbeszéd…

Molt jove, a 15 anys, començà a dibuixar professionalment i aviat es destacà cap al cartellisme Durant la Guerra Civil Espanyola sobresortí com a cartellista dibuixà per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i s’incorporà a les Brigades Internacionals a favor de la República S’exilià el 1939 a França, on exposà a Perpinyà i féu decoracions per al Casino de Canet de Rosselló Després de passar per camps de concentració, s’installà a París on continuà la seva tasca artística, alternant el dibuix de còmics amb l’escenografia, la pintura i la litografia També treballà en l’edició i la…

Vida i obra Estudià ciències a la Universitat de Madrid Fou cofundador de l’editorial Dalmau Carles, Pla, que durant molts anys controlà la producció del llibre escolar a l’Estat espanyol i Amèrica És autor de manuals per a l’ensenyament de la llengua, la geografia i les ciències, com també de biografies dels pintors de l’escola castellana Vinculat al moviment literari del primer terç del segle XX conreà la crítica d’art i publicà proses literàries en revistes gironines i llibres com Terra de gestes i de beutat Girona 1917, escrit amb la collaboració de Xavier Monsalvatge Fou acadèmic…

Vida i obra Redactor en cap de La Veu de Catalunya i membre de la Lliga Regionalista, durant la República ingressà a Esquerra Republicana Les seves novelles reflecteixen un clima de dramatisme pessimista i els seus protagonistes són éssers fracassats, abúlics o perseguits per la fatalitat Després d’una novella breu, El passat, cendra 1926, publicà Samuel Història d’un bon dependent lladre i màrtir 1927, La suprema voluntat 1928 —que narra les lluites socials a la Catalunya d’entreguerres, tot i que, per evitar la censura primoriverista, situa la trama a Polònia—, La fadrina Berta 1929 —obra…

Vida i obra Fill d’un terrisser, treballà de boter, i posteriorment es feu mestre d’escola 1891 i començà a fer classes a la societat Lliurepensadors Fou successivament secretari de la secció de boters de Reus, de la federació catalana 1887 i general de la Federació de Boters d’Espanya 1888 Es casà civilment, el 1891, amb Teresa Mañé Soledad Gustavo , i passà a regentar una escola laica a Reus  Afiliat de primer al PSOE 1885, molt aviat s’adherí a l’anarquisme i inicià una intensa activitat com a publicista anarquista, que li reportà diverses detencions el 1891, el 1892 i el 1893 i, arran…