Resultats de la cerca

Destacà en l’ensenyament de les tècniques publicitàries El 1934 fou nomenat president de la Federació Europea de Publicitaris

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i, acabats els estudis d’arxiver-bibliotecari 1891, tornà a Elx, on s’establí i on fou nomenat cronista oficial de la vila Collaborà, entre altres publicacions, a Las Provincias de València i a la Revista de Arquitectura de Barcelona, i publicà obres sobre Elx i la seva àrea, com El pantano de Elche 1892, Historia de Elche 1895, La ‘Festa’ de Elche 1901, El teatro de Elche sus orígenes 1903, El obispo Tormo y su obra 1910, Numismática y monumentos de Elche 1920, etc Publicà la consueta més antiga coneguda de la Festa d’Elx i els…

Fill de Salvador Montllor i Pujal, i germà de Pere J i Josep Montllor i Puigvert El 1937 emigrà als EUA Cursà estudis militars i es graduà com a sergent tècnic a l’exèrcit dels EUA 1941-45 Treballà com a farmacèutic i assistent de cirurgia del First General Hospital de l’exèrcit americà a Baltimore, i també a centres de Londres i París Posteriorment, entrà en el món del cinema collaborà amb la Paramount Pictures Corporation com a ajudant de Joan Ventura i Sureda en la traducció de pellícules al castellà En aquella època collaborava assíduament en la Paramount Newsreel , publicació de…

Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1993 i llicenciat en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya 1984 Fou ordenat prevere el 1986, i nomenat director del departament de mitjans de comunicació social de l’arquebisbat de Barcelona Degà president de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia, integrada en la Universitat Ramon Llull  1998-2005, i novament a partir del 2012, d’on fou cap del Departament d’Humanitats 2008-11, és professor titular des del 2006 de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna Collabora habitualment en diversos mitjans…

Advocat de professió, se’l considera el legislador del futbol a Espanya i un dels personatges més importants de la història del futbol català Fou jugador del Catalònia, club fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club 1905, del Futbol Club Barcelona i del Club X 1907 Fou també promotor i publicista esportiu el 1906 fundà i dirigí el setmanari Sports , el 1908 dirigí Los Deportes , el 1911, Stadium , i també participà en la publicació La Rambla El 1914 esdevingué president del Sindicat de Periodistes Esportius de Catalunya i president de la Federació Catalana de Futbol, càrrec del…

Tècnic de publicitat i diplomat en ciències socials i administració d’empreses, el 1966 creà la primera empresa de publicitat, que dugué a terme una reeixida campanya de promoció de les maquinetes d’afaitar de l’empresa de la seva família El 1975 creà Bassat Associats, que s’uní a la multinacional Ogilvy & Mather i es convertí en una de les agències publicitàries capdavanteres de l’Estat espanyol, i de la qual és president des del 2007 En el curs de la seva expansió ha creat noves divisions especialitzades, entre les quals Bassat, Ogilvy & Mather Comunicación 1991, Ogilvy & Mather…

Vida i obra Estudià a la Universitat de Barcelona i seguí cursos de literatura catalana amb Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer als Estudis Universitaris Catalans Amplià els estudis fets a Barcelona amb Joaquim Balcells, a la Universitat de Berlín 1927-28 Aquests anys ja es palesà la seva vocació per les qüestions d’art Entre el 1928 i el 1930 exercí el lectorat de castellà a la Universitat de Glasgow De nou a Barcelona, fou professor de llengües clàssiques a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat Autònoma cessà en aquests càrrecs el 1939 Collaborà activament en la collecció…

Vida i obra Era nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró i germà del també escriptor, arxiver i historiador Antoni de Bofarull i Brocà Començà estudis al seminari de Tarragona però el 1828 canvià els estudis de teologia pels de dret, que cursà a la Universitat de Cervera, i obtingué el títol d’advocat Tanmateix l’advocacia tampoc no fou el seu destí En acabar, exercí durant un breu període Al principi dels anys quaranta fundà el periòdic teatral El Juglar 1843, el primer d’aquest gènere a Catalunya, i el Diario de Reus De avisos y noticias , que sortí per primera vegada…

De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis de seminarista Del 1877 al 1886, que fou ordenat prevere, es donà a conèixer com a polemista intransigent, defensor d’un integrisme extremat, i alhora es despertà la seva vocació literària, primer en castellà, i a partir del 1879 decididament en català Així, i gràcies al seu origen pagès, aviat descobrí la riquesa de la literatura i de la llengua popular, que recollí, sota el pseudònim de Jordi d’es Racó, en publicacions insulars i més tard a les Contarelles primera edició, 1885 segona…

El 2020 els mitjans de comunicació van portar també mascareta i van patir l’efecte devastador del coronavirus La pandèmia va significar un reforç de la necessitat d’estar informats i va accelerar la transformació dels mitjans El mes de març va sacsejar com mai tots sectors de la societat Amb el confinament, es va disparar el consum de televisió Segons un informe de GECA, a Catalunya el consum mitjà de televisió per persona va passar en pocs dies de 255 minuts a fins a 307 minuts Segons un estudi posterior de la UPF, també es va constatar que l’audiència dels mitjans digitals en català s’havia…