Resultats de la cerca

Aquesta classificació no és admesa actualment

Els ànecs es poden aplegar en quatre grups els ànecs del gènere Tadorna , grossos i semblants a les oques els ànecs de superfície o nedadors, que cerquen l’aliment sense cabussar-se els ànecs cabussadors, que s’afonen i neden per sota l’aigua per obtenir aliments en aquest grup es distingueixen els que freqüenten les aigües dolces, els morells, dels grans ànecs marins del gènere Melanitta i els becs de serra, del gènere Mergus Són ocells bastant grossos llur llargada pot variar, segons les espècies, entre uns 35 i 65 cm, de cos feixuc, protegit per un dens plomatge greixós i hidròfug,…

És un grup molt nombrós, que comprèn els ànecs en general, les oques i els cignes

Tenen les potes curtes, les ales ben desenvolupades, amb 11 rèmiges primàries, i són excellents voladors Presenten, a sota de la mandíbula inferior, una bossa membranosa més o menys desenvolupada Són piscívors, i els polls nidícoles Habiten, prop de l’aigua, en les regions temperades i tropicals d’arreu del món Comprèn les famílies dels faetònids, pelecànids, falacrocoràcids, aníngids, súlids i fregàtids Pelecaniformes més destacats família dels faetònids Phaeton aethereus Phaeton lepturus  Phaeton rubricauda família dels pelecànids   Pelecanus sp pelicà   P conspicillatus  …

Com els ànecs, tenen el cos feixuc i protegit per un dens plomatge greixós i hidròfug Tots són aquàtics, excellents nedadors i voladors, molt elegants quan neden, però de caminar feixuc Tenen el coll molt llarg i flexible En general no hi ha distinció entre ambdós sexes Els cignes són generalment animals típics dels climes freds i temperats A l’estiu es troben al nord de la regió eurasiàtica, i a l’hivern emigren cap al sud fins a les costes mediterrànies Són gregaris i diürns, i s’alimenten de fulles i brots de determinades plantes de ribera, d’insectes, de larves, de crustacis, de molluscs…

Són ocells aquàtics, de tíbia curta Els dits anteriors de les potes són units per una membrana, més o menys totalment, que els ajuda a impulsar-se dins l’aigua El dit posterior és lliure i és implantat més amunt que els altres la seva mida varia segons les espècies El bec és, en els uns anàtids , ample i pla, amb les vores proveïdes pel costat intern de fines làmines còrnies són lamellirostres en els altres anímids és fort i curt, semblant al de les gallines El plomatge és dens i abundant Molts tenen una glàndula sebàcia prop de la cua l’animal recull amb el bec el greix que segrega, i se…

Els ous emprats en alimentació són designats amb el nom de l’espècie de gallina, ànec, oca, gall dindi, colom Hom es menja també els de tortuga i de certs peixos caviar Tant els ous dels rèptils com els dels monotremes són generalment de color uniforme, mentre que els dels ocells presenten una gran varietat de formes, dimensions i colors, segons les espècies Així, ultra ovoides amb un extrem ample i l’altre estret, poden ésser ellíptics, piriformes, gairebé esfèrics, etc Dels ocells actuals, els més voluminosos són els que pon l’estruç 15 × 13 cm i 1 450 g de pes, i els més petits els d’un…

Les baldrigues tenen el dors de tons molts foscs, i la part ventral, clara o blanca El bec és fi i encorbat a la punta damunt seu s’obren els orificis nasals, en forma de tubs Són ocells oceànics que viuen sempre en alta mar, llevat de l’època de nidificació són excellents voladors, però per terra es traslladen amb una gran dificultat, bo i arrossegant-se Volen arran d’aigua, i no es capbussen s’alimenten de peixos i d’altres animals de superfície Algunes espècies són sedentàries, i d’altres efectuen llargues migracions molt precises, passant sovint d’un hemisferi a l’altre tenen un gran…

El bec és compost per un conjunt de peces còrnies soldades, amb l’extrem distal superior ganxut, tenen l’esquelet molt pneumatitzat, el dit posterior de les potes rudimentari o absent, les rèmiges secundàries curtes i les ales llargues i estretes No presenten dimorfisme sexual, són monògams, nidícoles i habiten als illots i penya-segats costaners d’arreu del món Comprèn 92 espècies, repartides en 24 gèneres i 4 famílies Representants més importants de l'ordre dels procellariformes família dels diomedèids Diomedea sp albatros Phoebetria sp Thalassarche sp família dels procellàrids Procellaria…