Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
teorema de Rolle
![](/sites/default/files/media/FOTO/rolle_teorema.jpg)
Teorema de Rolle
© fototeca.cat
Matemàtiques
Teorema segons el qual si f és una funció contínua en tots els punts d’un interval tancat [a,b] i té derivada en cada punt de l’interval obert (a,b), aleshores si f (a) = f (b), existeix un punt c en (a,b) tal, que f´ (c) = 0.
És a dir, existeix una tangent horitzontal a la corba representativa de la funció en un punt c , entremig de a i b
trencat
Matemàtiques
Nombre que denota un agregat de parts alíquotes d’una unitat, per mitjà de dos enters a i b, que hom escriu a/b
.
El nombre a és el numerador , i b , el denominador És conegut també com a nombre fraccionari fracció, nombre racional
nombres de Bernoulli
Matemàtiques
Nombres racionals Bn que apareixen com a coeficients dels termes, per a n parell de la forma
en el desenvolupament en sèrie de potències de la funció Així, B 1 = 1/6, B 2 = -1/30, B 3 = 1/42, etc Alguns autors anomenen nombres de Bernoulli els coeficients B n de x n / n en el desenvolupament de MacLaurin de x / e x -1, de què resulta B 0 = 1, B 1 = -1/2, B 2 = 1/6, B 4 = -1/30, B 6 =1/92, … i B 2 n +1 =0 Hom empra els nombres de Bernoulli en fórmules d' integració numèrica i en càlcul de diferències finites
immersió
Matemàtiques
Aplicació injectiva d’un conjunt A en un altre B, que conserva les estructures.
L’aplicació f és morfisme si A i B són espais topològics Tota immersió de A dins B permet d’identificar estructuralment A amb la seva imatge
el·lipse
![](/sites/default/files/media/FOTO/100770.jpg)
El·lipse de semieixos a i b; D és la directriu associada al focus F
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Corba tancada que resulta de la intersecció d’una superfície cònica amb un pla que no és paral·lel a cap generatriu ni a l’eix d’aquella; és doncs, una cònica
.
La seva equació en coordenades cartesianes referides als seus dos eixos perpendiculars de simetria és x 2 / a 2 + y 2 / b 2 =1, a essent el semieix major i b el semieix menor L’ellipse és el lloc geomètric dels punts P del pla tals que la suma de llurs distàncies a dos punts fixos F i F ´, anomenats focus , és una quantitat constant, independent del punt P concret, igual al doble del semieix major, PF + PF ´=2 a és també el lloc geomètric dels punts P tals que el quocient de llurs distàncies a un punt fix, un dels focus, i a una recta fixa D , anomenada directriu…
concoide
![](/sites/default/files/media/FOTO/concoide.jpg)
Concoide d’una recta C respecte a un punt O, en el cas de formació d’un llaç en O(a major que b); es satisfà que P2Q2 = P2Q2' = b = P1Q1 = P1Q1'
©
Matemàtiques
Corba plana d’equació x2 y2=(a+y2 ) (b2- y2 ), on a i b són dues constants.
logaritme
Matemàtiques
Donat un nombre b, real, positiu i distint d’1 (anomenat base), i un nombre qualsevol n real i positiu, nombre a tal, que b, elevat a a, és igual a n, o sia, ba= n.
Hom l’anomena logaritme de base b de n , i el representa per log b n = a Les propietats fonamentals dels logaritmes són Els logaritmes constitueixen un instrument matemàtic que facilita i abreuja molts càlculs complicats Els més utilitzats correntment en el càlcul són els logaritmes decimals, vulgars o de Briggs , que són els logaritmes de base 10 i que hom representa amb els símbols log 1 0 , log o lg Per contra, en els càlculs diferencial i integral són utilitzats els logaritmes naturals o neperians , que són els logaritmes de base e , i hom els representa amb els…
simetrització
Matemàtiques
Mètode algèbric mitjançant el qual tot semigrup commutatiu (A, +) amb un element neutre e i una llei simplificativa (a + b = a + c implica b = c) admet una extensió en un grup commutatiu G, que és donat per G = (A × A)/R,.
essent R la relació d’equivalència a,b R c,d si a + d = b + c en A Així, el conjunt de nombres enters ℤés el resultat de la simetrització dels nombres naturals ℕ
teorema de Ceva
![](/sites/default/files/media/FOTO3/teorema_Ceva.jpg)
teorema de Ceva
Matemàtiques
Teorema segons el qual, prenent tres punts X, Y i Z sobre els costats (si cal, prolongats) BC, CA i AB d’un triangle de vèrtexs A, B i C, les rectes AX, BY i CZ són concurrents si, i solament si, (BX ⁄ CX) · (CY ⁄ AY) · (AZ ⁄ BZ) = –1.
Aquesta condició equival al fet que el producte de les tres raons simples valgui –1 X , A , B Y , B , C Z , C , A = –1 Aquest teorema és dual del teorema de Menelau