Resultats de la cerca

Hom tracta de separar la fluctuació aleatòria de la llei subjacent del fenomen, allisant els valors històrics anteriors La més emprada és la tècnica anomenada de les mitjanes mòbils , que pren com a previsió la mitjana aritmètica de les N darreres dades Hom pot veure fàcilment que S t +1 = S t + X t — X t-N /N Si es tracta, p ex, de preveure les vendes d’un producte per al més següent t+ 1, hom pren la mitjana dels darrers dotze mesos, amb la qual cosa hom suposa que s’eliminaran les variacions aleatòries El mètode de l' allisatge exponencial representa una elaboració de l’…

Necessàriament hi ha, doncs, conceptes primaris o no definibles, reduïts, en primera aproximació, als conceptes de conjunt, element, i pertinença Hom axiomatitza aquests conceptes primaris per tal d’evitar contradiccions aquest procés constituiex l’objecte de la teoria de conjunts conjunt

El caràcter matemàtic de l’objecte és donat per la possibilitat d’establir relacions entre aquest i els altres objectes de la teoria, en forma de teoremes, els quals hom dedueix dels axiomes de partença Sovint els objectes matemàtics són classes d’equivalència construïdes a partir d’altres elements anteriors concepte de nombre enter, de direcció, de vector lliure, etc Hom anomena objectes primitius d’una teoria matemàtica aquells que no poden ésser definits a partir d’objectes anteriors i han d’ésser definits establint una sèrie de condicions que els relacionen entre…

És autor d’una Collecció matemàtica en vuit volums, d’un gran valor, tant per la immensa documentació aportada com per l’extensa recopilació que suposa dels treballs anteriors d’altres matemàtics Enuncià, a més, alguns teoremes geomètrics propis, com el teorema del centroide teoremes de Guldin i el teorema de l’hexàgon

L’estudi de les propietats del pla projectiu invariants sota una projectivitat són l’objecte d’estudi de la geometria projectiva Si f és una projectivitat, es demostra que el transformat x' , y' d’un punt x , y es troba per les equacions i que tota transformació donada per les anteriors equacions és una projectivitat plana, és a dir, que els punts x, y tals que a 3 x + b 3 y + c 3 = 0 es transformen en els punts impropis del pla projectiu

Per exemple, la funció factorial pot ésser definida fent 1 = 1 i, per a un n > 1, fent n = n -1 n Aquests procediments de demostració i de definició, ja coneguts i emprats pels grecs, han estat generalitzats i ara hom utilitza les recurrències a qualsevol conjunt ben ordenat on tot subconjunt té mínim Aleshores, per a demostrar que una proposició és veritable per a tot element del conjunt ben ordenat, basta demostrar que és veritable per a tot element si ja ho és per a tots els anteriors

En teoria de conjunts, hom defineix el nombre ab com el cardinal del producte cartesià A × B , on A és un conjunt de cardinal a , i B un conjunt de cardinal b La multiplicació és anomenada també producte i gaudeix de les propietats associativa, commutativa i distributiva respecte a la suma En les successives extensions del conjunt de nombres naturals fins a arribar als nombres complexos, hom va generalitzant convenientment la definició de la multiplicació, sense perdre, però, cap de les propietats anteriors ni tampoc la propietat que l’element neutre es pot anar identificant…

Hom pot també enunciar aquest teorema dient que, en les condicions anteriors, la integral de f z entre dos punts de D és independent del camí d’integració elegit, sempre que aquest camí sigui contingut en D Aquest teorema és fonamental per a l’estudi de les funcions de variable complexa i dóna lloc a la teoria de la integració per residus integral Una aplicació immediata és la integral de Cauchy , mitjançant la qual hom pot expressar el valor d’una funció regular f z i de les seves derivades en un punt qualsevol a interior a un contorn al llarg de C , mitjançant les…

El zero és l’element neutre en la suma de nombres enters, ja que a + 0 = a , per a tot a Les regles algèbriques del zero són a + 0 = a a 0 = 0 0/ a = 00 si a ≠ 0 0 = 1 Les expressions a /0 i 0/0 són indeterminades ja que 0/0 = 1, car 0 = 1 0, però també 0/0 = 2, car 0 = 2 0, etc, és a dir, que el zero no pot dividir mai El nombre zero i la xifra zero és una creació de la cultura hindú Āryabaṭha, Brāhmagupta, Bhāskara, etc, que cap al segle V dC fou introduït conjuntament amb el sistema decimal de numeració posicional, sistema que els àrabs incorporaren al seu coneixement i divulgaren com…