Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
simetria

Dues figures obtingudes per simetria axial i central
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Configuració d’un objecte que és invariant per a determinats moviments geomètrics.
Dins el concepte de simetria hom estudia modernament tots el moviments geomètrics del pla i de l’espai Una simetria axial és la transformació que per a tot punt P n'assigna un altre P' , de manera que la recta PP' és perpendicular a una recta donada dita eix de simetria i les distàncies de P a l’eix i de P' a l’eix són iguals Una simetria especular és la transformació que per a tot punt P n'assigna un altre P' , de manera que la recta PP' és perpendicular a un pla donat dit pla de simetria i les distàncies de P al pla i de P' al pla són iguals Una simetria central és una rotació de 180°…
feix

Feix de circumferències obtingudes a partir de dues circumferències iguals i tangents
Matemàtiques
Conjunt de superfícies o línies d’equació f + λφ = 0, f = 0 i φ = 0 essent les equacions de dos elements qualssevol del feix, els quals hom pren com a generatrius, i λ un paràmetre.
Tots els elements d’un feix tenen en comú la intersecció així, els plans d’un feix de plans tenen comuna la recta d’intersecció, i les rectes d’un feix de rectes, el punt d’intersecció
sistema d’equacions
Matemàtiques
Conjunt d’equacions que han d’ésser satisfetes per un mateix conjunt de valors de les variables.
Si les equacions del sistema són totes de primer grau sistemes lineals la discussió i la resolució són obtingudes pel teorema de Rouché-Frobenius i la regla de Cramer
funció primitiva d’una funció
Matemàtiques
Donada una funció f(x), funció F(x) tal que F´(x)=f(x) (on F´(x) és la derivada de la funció F(x)).
Hom diu aleshores que F x és la funció primitiva o, simplement, la primitiva, de f x Les primitives d’una funció són obtingudes mitjançant la determinació de la integral indefinida d’aquesta, F x =∫ x a f t
triangle de Tartaglia
Matemàtiques
Disposició triangular de nombres enters que en línia horitzontal dóna ordenadament els coeficients de la potència n-èsima del binomi (a+b).
Establertes les dues primeres línies, les successives són obtingudes collocant la unitat com a primer i últim element, i com a elements intermedis els nombres resultants de la suma dels dos elements contigus de la fila anterior El triangle de Tartaglia és anomenat també triangle de Pascal
fórmula de Tartaglia
Matemàtiques
Fórmula que dóna la solució de l’equació de tercer grau ax3+bx2+cx+d = 0 per coeficients a, b, c i d reals.
La substitució de la incògnita x per la incògnita auxiliar y tal, que x = y-b /3 a converteix l’equació en una del tipus y 3 + py + q =0 les arrels de la qual són obtingudes per la fórmula de Tartaglia, anomenada també fórmula de Cardano , a partir dels nous paràmetres p i q
espai projectiu
Matemàtiques
Conjunt de classes d’equivalència, P, de punts de Rn + 1 — {Ō}.
On R n + 1 és un espai vectorial de dimensió n + 1, obtingudes per la relació ''dos punts x i x' estan relacionats si i només si estan alineats amb l’origen’, és a dir, si es verifica x ' 1 ,, x' n + 1 = r x 1 ,, x n 1 per a tot nombre real r ≠ 0 El seu estudi pertany a la geometria projectiva
inferència filogenètica
Biologia
Matemàtiques
Conjunt de metodologies estadístiques que tenen com a finalitat estimar les relacions filogenètiques entre un grup d’organismes.
El procés consisteix en una anàlisi de les dades recollides sobre els organismes morfològiques, moleculars, etològiques, ecològiques, etc per tal d’obtenir un o més arbres filogenètics que constitueixin la millor estimació possible de les veritables relacions filogenètiques A l’hora d’escollir entre les diverses hipòtesis alternatives obtingudes arbres filogenètics, hi ha diferents criteris Els mètodes més utilitzats per a fer-ne l’elecció, entre d’altres, són la parsimònia, la màxima probabilitat, la inferència bayesiana i les distàncies entre valors de caràcters
Johann Franz Encke
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic alemany.
Deixeble de Gauss, l’any 1816 fou nomenat astrònom de l’observatori de Gotha Més tard esdevingué director de l’observatori de Berlín i professor de la Universitat d’aquella mateixa ciutat Els seus treballs més importants es relacionen amb l’estudi dels cometes Calculà els elements de l’òrbita d’una sèrie de cometes observats entre el 1680 i el 1818 i demostrà que corresponien a un mateix cos celeste, que després batejà amb el propi nom També calculà la parallaxi solar a partir de les dades obtingudes gràcies als passos de Venus davant el Sol, que s’esdevingueren els anys 1761 i 1769
con
Matemàtiques
Superfície reglada generada per totes les rectes (generatrius) que passen per un punt dit vèrtex i per una corba (exterior al punt donat) dita directriu.
La superfície consta de dos fulls units pel vèrtex Es parla de con de revolució si la superfície cònica és engendrada per una recta que passa pel vèrtex i gira al voltant d’una altra recta que també hi passa, la qual és anomenada eix del con Les corbes obtingudes en tallar un con de revolució amb un pla que no passa pel vèrtex reben el nom de seccions còniques o, simplement, còniques Si el pla secant és parallel a una generatriu del con, la cònica rep el nom de paràbola en la resta de casos, el pla secant determina una ellipse o una hipèrbola, segons si el pla talla un full…