Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
tangent d’un angle
Matemàtiques
Donats dos eixos perpendiculars x i y, i una circumferència de radi unitat centrada en el punt d’intersecció dels eixos (cercle goniomètric), i un segment que forma un angle α amb l’eix d’abcisses x, longitud del segment, perpendicular a l’eix d’abcisses, deteminat entre el punt de la circumferència de coordenades (1,0) i el punt en què aquest segment s’interseca amb el segment inclinat l’angle α en qüestió.
Aquesta longitud és la tangent de l’angle α, i és denotada per tgα És vàlida la següent igualtat tgα=sin α/cos α, on sin és el sinus d’un angle i cos és el cosinus d’un angle La tangent de l’angle α determinat entre dos segments qualssevol és la tangent de l’angle que, dibuixat sobre el cercle goniomètric, té la mateixa obertura que α Algunes fòrmules trigonomètriques relatives a la tangent d’un angle són tgα+β=tgα+tgβ/1-tgα- tgβ tg-α=-tgα tgα+tgβ- =sinα+β/cosα cosβ
sinus d’un angle
Matemàtiques
Donats dos eixos perpendiculars x i y, i un segment de longitud unitat OP que forma un angle α amb l’eix d’abscisses x, valor de la projecció de OP sobre l’eix y
.
Aquesta projecció és el sinus de l’angle α i és denotada per sinα El sinus de l’angle α determinat entre dos segments qualssevol és el sinus de l’angle que, dibuixat sobre aquest cercle goniomètric, té la mateixa obertura que α Algunes fórmules trigonomètriques relatives al sinus d’un angle són sinα+β = sinα cosβ - cosα sinβ sin-α = -sinα sinα sinβ = cosα-β - cosα+β/2 sinα + sinβ = 2 sinα+β/2 cosα-β/2 Entre el cosinus i el sinus d’un angle hi ha la relació fonamental cos 2 α+sin 2 α=1
cosinus d’un angle
Matemàtiques
Donats dos eixos perpendiculars x
i y
, i un segment de longitud unitat OP
que forma un angle α amb l’eix d’abscisses x
, valor de la projecció de OP
sobre l’eix x
.
Aquesta projecció és el cosinus de l’angle α i és denotada per cos α El cosinus de l’angle α determinat entre dos segments qualsevol és el cosinus de l’angle que, dibuixat sobre aquest cercle goniomètric, té la mateixa obertura que α Algunes fórmules trigonomètriques relatives al cosinus d’un angle són cosα+β=cosα cosβ-sinα sinβ cos-α= cosα cosαcosβ = cosα+β+cosα-β/2 cosα + cosβ = 2 cosα + β/2cosα - β/2 Entre el cosinus i el sinus d’un angle hi ha la relació fonamental cos 2 α + sin 2 α = 1
vector
Vector
Física
Matemàtiques
Element d’un espai vectorial.
Des del punt de vista geomètric, a tot vector se li pot associar direcció, mòdul i sentit, i un punt d’aplicació Segons les seves posicions relatives, es parla de vectors simètrics, oposats, conjugats, ortogonals, etc Fixada una base de vectors e 1 ,, e n en un espai vectorial E de dimensió n base d’un espai vectorial, tot vector x de E pot ésser expressat en forma única com a combinació lineal dels elements de la base x = x 1 e 1 + + x n e n Així, x resta determinat pels nombres x 1 , x 2 ,, x n , els quals són dits components de x hom ho escriu x = x 1 ,, x n Si en E hom…
gràfic de control
Matemàtiques
Representació cronològica d’observacions relatives a mostres tretes d’un procés industrial per tal de controlar les característiques del producte i corregir, si cal, el funcionament del procés.
En el gràfic de control hom representa, generalment, les mitjanes i les amplituds diferència entre el valor més gran i el més petit de la mostra de les mostres El sistema de referència és constituït per uns eixos de coordenades i unes rectes horitzontals o límits que indiquen la necessitat d’extreure una mostra complementària límit d’atenció o bé d’intervenir directament en el procés per tal de corregir-lo límit d’intervenció
historiograma
Matemàtiques
Representació gràfica d’una sèrie d’observacions, ordenades i expressades en funció del temps, relatives a una variable física, econòmica, meteorològica, etc, que permet de posar de manifest la tendència, la periodicitat i, en general, la variabilitat de la magnitud considerada.
tensor
Física
Matemàtiques
Objecte abstracte que posseeix un determinat sistema de components en cada sistema referencial que hom consideri i tal que, sota transformacions de coordenades, les seves components variïn d’acord amb una transformació predeterminada.
Si E és un espai vectorial de dimensió n sobre un cos algèbric K , hom defineix el tensor covariant d’ordre r com una aplicació T r definida en E x E x r x E = E r , i per a valors en K tal que és lineal en cada component, és a dir, que per a i = 1, 2, 3, , r es compleix a T r x 1 , , x i + y i , , x r = T r x ₁ , , x i ,, x r + T r x 1 , , y i , , x r b T r x ₁ , , λ x i , , x r = λ T r x ₁ , , x i , , x r Els tensors covariants d’ordre 1 formen l’espai E *, anomenat dual de E , és a dir, el conjunt d’aplicacions lineals de E en K E * és, alhora, un espai vectorial de dimensió…