Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
sistema solar

Al sistema solar, els planetes de tipus terrestre són separats pel cinturó d’asteroides dels gegants gasosos i de Plutó
© Fototeca.cat
Astronomia
Conjunt d’astres que giren al voltant del Sol, sotmesos a la seva atracció gravitatòria.
Història Els primers sistemes astronòmics no distingien el sistema solar de la resta de l’Univers Afirmaven que la Terra era al centre de l’Univers geocentrisme , i que al seu voltant giraven el Sol, la Lluna, els planetes i els estels fixos, transportats tots ells per unes esferes cristallines A més, es pensava que els cometes i els meteorits eren fenòmens locals que s’originaven dins el mateix embolcall atmosfèric de la Terra Aquestes hipòtesis foren acceptades per tothom durant l’edat mitjana, bé que ja al segle IV aC Aristarc suggerí que era la Terra la que girava entorn del Sol, i que…
classe de lluminositat
Astronomia
Subdivisió emprada en astrofísica per a reunir els estels del mateix tipus espectral, segons el diagrama de Hertzsprung-Russell.
Es basa en la brillantor intrínseca de l’estel i comprèn, en ordre decreixent de lluminositat, les classes I supergegants brillants, II gegants brillants, III gegants normals, IV subgegants, V estels de la seqüència principal, VI subnanes i VII nanes blanques Forma, juntament amb la classificació per tipus espectral, l’anomenada classificació de Morgan-Keenan
diagrama de Hertzsprung-Russell

diagrama de Hertzsprung-Russell en els quals les abcisses inferiors indiquen la temperatura efectiva, les superiors el tipus espectral, i les ordenades, la magnitud visual
Astronomia
Diagrama obtingut en representar els estels, mitjançant punts, sobre un pla coordenat en què l’eix d’abscisses indica la temperatura efectiva (o el tipus espectral o l’índex de color) de l’estel, i l’eix d’ordenades indica la lluminositat (relativa a la del Sol) o la magnitud absoluta visual de l’estel.
Quan les coordenades són l’índex de color i la magnitud absoluta visual, el diagrama és anomenat diagrama HR color-magnitud , quan són l’índex de color i la lluminositat, diagrama HR color-lluminositat , i quan són la temperatura efectiva i la magnitud absoluta bolomètrica, diagrama HR teòric La majoria dels punts són situats en una banda llargaruda anomenada seqüència principal a sobre hi ha una agrupació corresponent als estels gegants , una que inclou els estels supergegants , i una altra agrupació, situada a sota, correspon als nans blancs Aquest diagrama és emprat per a…
anell

Saturn i els seus anells (imatge presa per la sonda Cassini el 12 d’agost de 2009)
© NASA
Astronomia
Conjunt de partícules de pols interestel·lar i altres elements que orbiten un planeta a un mateix pla, formant un disc al seu voltant.
La mida de les partícules que formen l’anell pot variar entre els pocs micròmetres i les desenes de metres Tots els planetes gegants del sistema solar Júpiter, Saturn, Urà i Neptú són envoltats per sistemes d’anells, tot i que de característiques molt diverses Els anells més coneguts són els de Saturn, observats per primer cop per Galileu el 1610 Donada la pobre qualitat del telescopi que emprà, Galileu pensà que es tractava de dos satèllits de Saturn Christiaan Huygens, el 1654, i equipat amb telescopis millors, proposà que consistien en anells que rodejaven el planeta sense tocar-lo…
GALEX

Imatge artística del telescopi GALEX
© NASA
Astronomia
Telescopi espacial de la NASA destinat a l’observació de galàxies amb llum ultraviolada.
Fou llançat a l’espai en un coet Pegasus el 28 d’abril de 2003 i situat en una òrbita gairebé circular a 697 km sobre la superfície de la Terra El maig del 2012, les operacions del telescopi GALEX foren transferides a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech, i el 28 de juny de 2013, la NASA anuncià la finalització de la missió GALEX Durant aquests10 anys de funcionament, el telescopi, entre altres observacions, descobrí una gegantina cua darrere l’estel anomenat Mira, captà un forat negre absorbint un estel, trobà anells gegants de nous estels al voltant de velles galàxies…
convecció estel·lar
Astronomia
Mode de transport d’energia en els estels no degenerats ja sigui a la seva part central (estrelles de massa superior a ~1,3 M o
) o a la regió exterior (com el Sol o altres estrelles menys massives).
Totes les atmosferes estellars mostren alguna mena de transport convectiu L’energia generada en el nucli d’un estel per les reaccions termonuclears és transportada cap a l’exterior per radiació o per convecció En el transport radiatiu els fotons interactuen amb els nuclis del gas ionitzat que conforma les diferents capes estratificades de l’estrella, sense que aparegui un moviment real de matèria Quan el gradient de temperatura no permet una evacuació eficaç de l’energia, part de la massa del gas inicia un moviment ascendent/descendent per tal de transportar l’energia sobrant llavors, el…
estel variable
Astronomia
Estel d’una brillantor variable amb el temps.
Els estels variables es divideixen en extrínsecs i intrínsecs Són extrínsecs els estels les variacions de lluminositat dels quals són produïdes per fenòmens externs als estels, com, per exemple, els eclipsis Els variables intrínsecs , al contrari, són aquells astres les variacions de lluminositat dels quals són produïdes per fenòmens que tenen lloc al mateix estel Els variables intrínsecs es poden subdividir en tres classes, d’acord amb les característiques que presenta la variació de la lluminositat els variables periòdics , que presenten variacions periòdiques de la lluminositat —és el cas…
Ernest Guille i Moliné
Astronomia
Meteorologia
Divulgador científic, meteoròleg i astrònom.
Autodidacte, de molt jove s’afeccionà a la física i la meteorologia Treballà a la cimentera Asland, d’on el seu avi Ernest Moliné i Brasés era primer secretari del Consell d’Administració El 1948 fundà l’agrupació astronòmica Aster , de la qual fou president fins el 1957 i des d’on impulsà nombroses observacions astronòmiques i la revista homònima En 1956-78 installà un laboratori fotogràfic especialitzat en fotogrametria i en formats gegants Reuní també una important biblioteca científica amb llibres dels segles XVI al XX i emprengué el recull de la documentació sobre el seu avi…
Carl Friedrich von Weizsäcker
Astronomia
Astrofísic alemany.
Doctorat a la Universitat de Leipzig 1933, on ensenyà física de 1934 a 1936, aquest any passà al Kaiser Wilhelm Institut posteriorment Max Planck Institut, on romangué fins el 1942, i d’aquest any fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, després de la qual fou professor a l’institut Max Planck de Göttingen 1945 i a Hamburg 1957 s’incorporà al departament de filosofia fins el 1969 De 1970 a 1980 fou director fundador de l’Institut Max Planck de Ciències Socials de StarnbergFou defensor d’una tesi segons la qual no era possible d’establir enunciats referents a l’univers considerat globalment L…
jovià | joviana
Astronomia
Dit dels quatre planetes gegants, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, de característiques comunes, per oposició als planetes menors, dits terrestres o tel·lúrics (del tipus de la Terra).
Els planetes jovians són de natura gasosa, de dimensions molt més grans que la Terra i amb masses molt superiors, però amb densitats molt minses Presenten una rotació axial ràpida amb períodes que van de 9 h 50 min a 10 h 50 min Tots ells són a una distància de més de 5 unitats astronòmiques del Sol