Resultats de la cerca

El sextant marí consta d’un bastidor amb una empunyadura que permet d’agafar-lo, i a la seva part inferior porta un limbe graduat que abasta un arc de 60° o, en l’actualitat, més generalment de 80°, malgrat ésser mantingut el nom de sextant Una alidada que gira al voltant d’un eix que passa pel centre de la circumferència, de la qual el limbe és un arc, porta en el seu extrem un nònius que es desplaça sobre la graduació del limbe Perpendicularment al pla d’aquest darrer hi ha dos miralls l’un, M , és fixat a l’alidada i es mou amb aquesta, mentre que l’altre, m , és fixat al…

L’òrbita d’un astre que es mou entorn d’un altre cos celeste és quasi exactament una cònica En la majoria dels casos —planetes, satèllits i estels dobles— aquesta trajectòria és una ellipse lleis de Kepler, però en alguns casos —certs cometes— pot ésser una paràbola i fins i tot una hipèrbola Teòricament hom pot calcular les característiques d’una òrbita escrivint i resolent l’equació de Newton per a l’astre considerat, essent la força que intervé en l’equació la força d’atracció gravitacional exercida sobre l’astre per l’altre cos celeste entorn del qual es mou En…

Veritable síntesi de l’astronomia antiga, presenta un concepte global de l’Univers essent alhora un tractat per a l’observació pràctica La principal idea és que la Terra i l’Univers són esferes concèntriques la Terra no es mou, ans és la volta celeste que fa una volta diària entorn d’un eix celeste L’Almagest conté, a més, un catàleg de 1 022 estels, classificats de primera a sisena magnitud Hi és present la influència d’Hiparc

La revolució sinòdica és una revolució aparent relativa a un observador situat a la superfície de la Terra, és a dir, que resulta de la composició dels moviments de l’astre considerat i de la Terra Com més lentament es mou un planeta a la seva òrbita, més petita és la revolució sinòdica Després d’una revolució sinòdica l’astre torna a presentar exactament la mateixa fase respecte a la Terra que al principi El període de la revolució sinòdica de la Lluna constitueix el mes sinòdic o llunació

Estudià matemàtiques amb Arquites a Tàrent, medicina amb Filistió Sicília, astronomia a Heliòpolis Egipte i filosofia a l’escola de Plató d’Atenes Féu observacions astronòmiques a Heliòpolis 381 aC, i més tard es dedicà a l’ensenyament a Atenes 365 aC Desenvolupà la teoria planetària de Plató i suposà que cada planeta es mou sobre una esfera, totes concèntriques, amb una Terra esfèrica al centre Establí un mapa d’estels i dividí l’esfera celeste en graus de longitud i latitud Establí la durada de l’any en 365 dies i 6 hores, i creà un mètode per a mesurar àrees Desenvolupà una…

Fou descobert per Edward Emerson Barnard el 9 de setembre de 1892 És a una distància mitjana de Júpiter de 181 000 km El 1979, el Voyager I passà a una distància del satèllit de mig milió de quilòmetres i realitzà una sèrie d’observacions que demostraren que es tractava d’un cos semblant en dimensions i característiques a un asteroide que la seva forma era la d’un ellipsoide irregular, l’eix més gran del qual fou avaluat en 270 km i el menor en 155 i que la seva temperatura era superior al valor esperat atenent a la seva distància al Sol, raons per les quals hom pensa que deu existir algun…

Els moviments superlumínics s’han detectat en els jets d’objectes astronòmics tipus quàsar o microquàsar a causa de la illusió òptica que es produeix quan s’observa el moviment projectat en l’esfera celeste d’un núvol de matèria que es mou a grans velocitats, en direcció gairebé perpendicular a l’esfera L’efecte es produeix perquè el material ejectat viatja quasi tan ràpidament com la llum que emet, de manera que l’emissió no pot deixar gaire enrere la font emissora Així, la separació temporal entre dos esdeveniments pot semblar molt inferior a la real, depenent de la velocitat…

El fet que un satèllit mostri sempre la mateixa cara al seu planeta no vol dir que no giri, sinó que, a la vegada que gira, es mou entorn del seu planeta, i la relació entre ambdós moviments és tal, que el satèllit manté sempre la mateixa orientació relativa envers el planeta Perquè es produeixi aquesta situació cal que el temps que triga el satèllit a donar una volta completa entorn d’ell mateix sigui exactament igual al temps que triga a completar la seva translació al voltant del planeta La causa d’aquest fenomen és l’existència de les marees provocades pel planeta, les quals…

Els meteors més corrents apareixen com un punt lluminós que es mou per entre els estels fins que s’apaga d’una manera més o menys brusca En alguns casos, el meteor deixa un rastre lluminós o deixant que pot romandre en el firmament durant un cert temps i pot ésser de color blanc, verd, vermell o groc L’origen de la lluminositat és la tornada a l’estat fonamental dels àtoms ionitzats, o simplement excitats, pel fregament del meteoroide amb l’aire Generalment, en els casos en què els deixants són persistents, els meteors van acompanyats de sorolls característics de tro, canonada o…

És produït pel fet que la Terra es mou amb una velocitat que no és negligible respecte al valor finit de la velocitat de la llum Els diferents moviments d’un observador solidari a la Terra determinen les diferents aberracions Així, el moviment amb el conjunt del sistema solar determina l' aberració secular El moviment de rotació al voltant de l’eix terrestre determina l' aberració diürna , que presenta un valor màxim de 0,32’ La més important és, però, l' aberració anual , deguda al moviment de translació de la Terra al voltant del Sol En aquest cas, si φ és l’angle que la…