Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
higienisme
Sociologia
Medicina
Corrent de pensament desenvolupat al segle XIX, dirigit generalment per metges, que denunciava la manca de salubritat i d’higiene a les ciutats industrials.
Els seus adeptes cridaren l’atenció sobre les altes taxes mitjanes de mortalitat i les freqüents epidèmies còlera, tifus, paludisme L’higienisme es manifestà principalment a Anglaterra, amb obres com ara Report on the Sanitary Conditions of the Labouring Population 1842, d’E Chadwick, que contribuí a l’aprovació el 1848 de la primera Public Health Act, o en l’obra de BW Richardson, creador del Journal of Public Health and Sanitary Review 1855-59, de la Social Science Review 1862 i de la utopia Hygeia, or the City of Health 1875 A França hom publicà obres com el Tableau de l’état physique et…
naturisme
Medicina
Doctrina mèdica que propugna com a elements terapèutics les forces, els processos i els productes naturals (aigua, sol, aire, herbes, aliments).
El tractament per mitjà de la cirurgia i els fàrmacs és exclòs d’aquest sistema mèdic Cal cercar l’origen del naturisme en les tècniques dels antics herbolaris i en les pràctiques de la medicina popular Actualment s’han revitalitzat en nombrosos indrets d’Europa els principis que informen el naturisme així, hom pot constatar el desenvolupament de tècniques terapèutiques directament vinculades als elements naturals, com la talassoteràpia, la hidroteràpia i la fitoteràpia, i a determinats models de comportament vital, com el vegetarianisme i el nudisme Als Països Catalans hi hagué des dels…
ginecologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia l’aparell genital de la dona amb la fisiologia i la patologia que li són pròpies.
Les glàndules mamàries són incloses en aquest estudi, perquè són influïdes per l’ovari i la hipòfisi, que incideixen en llur funcionament per mitjà de les hormones Aquesta branca de la medicina, estretament lligada a l'obstetrícia, ha experimentat notables avenços els darrers anys L’aparició de l'ecografia, atesa la seva innocuïtat, fins i tot durant l’embaràs, ha collocat les tècniques diagnòstiques radiològiques tradicionals en un segon terme Hom ha aconseguit també un notable desenvolupament dels mitjans contraceptius El perfeccionament de les tècniques quirúrgiques ha possibilitat…
pediatria
Medicina
Pediatria
Especialitat de la medicina que estudia el creixement i el desenrotllament dels infants fins a uns 12 anys i que s’ocupa de llurs malalties i de llur tractament.
Actualment la pediatria és una especialitat molt extensa, que pot ésser dividida en diverses branques, com la puericultura , la cirurgia infantil i la psiquiatria infantil Fins al final del s XIX la pediatria fou considerada com un apèndix de la ginecologia i l’obstetrícia Les primeres revistes de l’especialitat als Països Catalans foren Archivos de Ginecopatía, Obstetricia y Pediatría , fundada per Vidal Solares 1887, i Revista de Enfermedades de la Infancia , per Guerra i Estapé 1890 L’any 1887 foren creades les càtedres universitàries de pediatria que ocuparen, a València i a…
sanatori
Medicina
Nom donat als establiments situats en llocs adequats que posseeixen unes condicions climàtiques determinades, on els malalts són sotmesos a un règim curatiu especial o de convalescència.
Són destinats especialment al tractament de malalties cròniques, com la tuberculosi pulmonar, la lepra, les afeccions cardíaques, les nervioses i mentals, etc , per mitjans principalment higiènics, o al restabliment de la salut alterada després de malalties diverses Malgrat el sentit genèric del mot, era utilitzat sobretot per a designar els sanatoris antituberculosos Llur installació als Països Catalans fou afavorida per una sèrie de publicacions científiques com les d’A Bassols i Prim Climatoterapia española de la tuberculosis pulmonar, 1888 i sobretot la revista Contra la…
cec | cega
Medicina
Privat del sentit de la vista; orb.
A l’antiguitat la vida dels cecs fou sotmesa a condicions d’extrema opressió A partir del s IV dC, i durant tota l’edat mitjana, aparegueren algunes institucions aïllades d’ajut als cecs, basades, però, més en un esperit caritatiu i de beneficència que en una voluntat de readaptació i promoció social Així, el 1260 Lluís IX de França fundà a París l’Hospice des Quinze-Vingts, que encara perdura La majoria dels cecs es dedicaven a captar, a la música o a recitar oracions oracioner a uns altres els eren permesos alguns oficis cistellers, venedors de romanços, etc Pere III de Catalunya-Aragó…
urologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia l’aparell excretor o aparell urinari i, en l’home, l’aparell genital (estudiat en la dona per la ginecologia) i la fisiologia i patologia que els són pròpies.
És una especialitat mixta, mèdica i quirúrgica, que comprèn diverses subespecialitats, entre les quals cal esmentar l’estudi de l’esterilitat masculina, la urologia plàstica reconstrucció quirúrgica de les vies lesionades o ressecades, la nefrologia estudi de les característiques normals i patològiques del ronyó, etc No fou fins a la segona meitat del s XIX que sorgí la urologia com a especialitat autònoma, amb procediments específics de diagnosi i amb tècniques quirúrgiques pròpies, generalment fora de l’abast del cirurgià general, que s’havia limitat fins aleshores a practicar rudimentaris…
medicina
Medicina
Ciència i art que comprenen l’estudi de l’home sa i de l’home malalt i dels mitjans de prevenir i de guarir les malalties, així com la tècnica d’aplicar-los.
L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…