Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
adob vegetal
Tecnologia
Adob amb tanins vegetals procedents de fustes, fulles o escorces de moltes espècies vegetals, com per exemple el castanyer, el sumac, el quebratxo, la mimosa, el roure, l’alzina, el pi, etc.
Antigament era anomenat adob de blanqueria per tal de distingir-lo de l’adob a l’alum
màquina automàtica
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Màquina que funciona segons els principis de l’automàtica, de manera que fa correspondre una certa magnitud de sortida a una d’entrada donada.
Cal distingir entre una màquina ja projectada d’origen per a ésser automàtica i una màquina que exigeix més o menys participació humana i que ha estat automatitzada mitjançant elements mecànics, elèctrics, pneumàtics, etc La majoria d’aquestes màquines són destinades a efectuar un treball determinat màquines energètiques , i poden ésser passives o actives , segons que l’energia de sortida sigui inferior o superior, respectivament, a la d’entrada Hi ha també màquines de senyals , d’aparició més recent, que són destinades a manipular senyals d’informació són emprades per a fer…
plat
Tecnologia
Mandrí d’una màquina eina, especialment el del torn que suporta la matèria o la peça que hom vol treballar.
Hom pot distingir dos tipus fonamentals de plats, els llisos i els de mordasses Els plats llisos són lleugerament cònics i hi són disposades les peces buides que han d’ésser sotmeses a una nova operació, generalment a un torn o a una rectificadora Els plats de mordasses consisteixen en una peça cilíndrica, de poca alçada en relació amb el seu diàmetre el plat pròpiament dit, proveïda de dues, tres o quatre mordasses de fixació, la posició de les quals pot ésser regulada, mitjançant diversos procediments, d’una en una o, més generalment, simultàniament, en apropar-les o allunyar-…
cadena
Diferents tipus de cadenes
© Fototeca.cat
Tecnologia
Successió de baules de formes molt diverses, d’una gran resistència, enllaçades entre elles, l’una a continuació de l’altra, que és emprada per a aguantar, arrossegar o aixecar càrregues, o per a transmetre moviment.
Ultra les cadenes ordinàries, hi ha les articulades, i entre aquestes cal distingir les de rodets, les senzilles, les dentades i les Galle, les quals només es poden moure en un pla i generalment són emprades per a la transmissió de moviment Les cadenes de rodets són formades per dues menes de baules, les unes compostes de dos perns subjectats per dues platines en forma de vuit, i les altres compostes de dues dolles, sobre cadascuna de les quals gira lliurement un rodet tubular, subjectats per dues platines iguals que les anteriors els perns són articulats dins les dolles de…
cicle d’Otto
Diagrama pV del cicle d’Otto, teòric i real: 1-2 admissió, 2-3 compresió i ensesa, 3-4 combustió, 4-5 expansió i obertura de la vàlvula d’escpament; PMS i PMI són els punts morts superior i inferior, respectivament
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna d’encesa per guspira o explosió, desenvolupat per Nikolaus Otto, que el 1876 construí el primer motor d’aquest tipus, de quatre temps i de combustió a volum constant, seguint els principis enunciats per Beau de Rochas el 1862.
En el cicle per a motors de quatre temps hom pot distingir la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment instantani d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió instantània d’energia a volum constant A igualtat de compressió, el rendiment d’aquest cicle és superior al del cicle dièsel, però no permet d’assolir les elevades relacions de compressió d’aquest darrer El cicle pràctic difereix del teòric en el fet que les línies rectes del diagrama d’aquest són substituïdes per línies corbes i els angles s’arrodoneixen, és a dir, la temperatura i la pressió…
transmissió
Tecnologia
Òrgan o conjunt d’òrgans que serveixen per a comunicar el moviment d’una peça o d’un element mecànic, o de més d’un, a un altre o a uns altres.
Hom pot distingir dos grans grups d’òrgans de transmissió, segons que la peça o element motor i el mogut estiguin relativament separats i, eventualment, hom pugui fer-ne variar la distància o la posició relativa de l’un respecte a l’altre, com és el cas de les transmissions constituïdes per politges i corretges o cables sense fi, per rodes dentades i cadenes sense fi , per arbres flexibles , etc, o bé que la distància entre l’element motor i el mogut sigui relativament petita i invariable, com és el cas dels acoblaments , dels engranatges , de les articulacions , etc Les…
fiabilitat
Matemàtiques
Tecnologia
Mesura de la confiança que hom pot tenir en el funcionament correcte d’un sistema o d’un dels elements que el componen.
Hom l’expressa per la probabilitat que s’acompleixi aquest funcionament correcte durant un temps determinat i en condicions especificades de funcionament La fiabilitat variarà amb aquestes condicions, tant si són pròpies del sistema com si són externes Hom pot estudiar la fiabilitat d’un element i la del sistema en el seu conjunt en funció del temps mitjançant tres nocions interrelacionades la supervivència, la duració de vida i la probabilitat condicional de falliment o d’avaria, la més instructiva de les quals és la tercera amb un nombre suficient d’observacions hom obté, per a aquesta…
cable
cables rígids de tracció mecànica: A, cable ordinari amb ànima tèxtil; B, cable antigiratori; C, cable tancat
Tecnologia
Conjunt format per un nombre variable de fils metàl·lics, o de cordons (formats d’aquests fils) i l’ànima sobre la qual són enrotllats.
Per la seva gran resistència a la tracció més petita però que la suma de les resistències parcials dels fils que el formen i la seva flexibilitat és emprat per a transmetre un esforç o efectuar un treball El cable és construït per enrotllament, en forma helicoidal, d’una o diverses capes dels seus components entorn del nucli central o ànima, que pot ésser metàllic o d’un material tèxtil generalment, cànem Per a designar la composició d’un cable cal precisar el nombre de cordons de què és format, la natura i el nombre de llurs filaments i el nombre d’ànimes i el perímetre Segons que tinguin…
cicle dièsel
1-2, compressió adiabàtica; 2-3, injecció i combustió del carburant; 3-4, expansió adiabàtica; 4-1, escapament (l’àrea inclosa dins la corba que representa el cicle pràctic és proporcional al treball que hom pot aprofitar per cicle)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna que fou desenvolupat i patentat per Rudolf Diesel el 1893.
En el cicle hom pot distingir quatre parts la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió d’energia a pressió constant A igualtat de relació de compressió, el rendiment d’aquest cicle és inferior al del cicle teòric d’Otto En la realització pràctica del cicle dièsel hom aconsegueix el forniment d’energia per mitjà d’una combustió lenta, de manera que, a mesura que augmenta la pressió, el volum de la cambra de combustió també augmenta i aquell resta, doncs, compensat De fet, el cicle pràctic difereix del teòric…
dessalatge
Diferents processos de dessalatge de l’aigua: a) per congelació; b) per destil·lació múltiple; c) per electrodiàlisi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procés d’obtenció d’aigua potable a partir d’aigua que, per la concentració de sals, no és apta per a usos industrials o domèstics.
El dessalatge és necessari quan l’extracció intensiva d’aigua en les zones properes a la mar provoca el descens del nivell freàtic i, doncs, la infiltració de l’aigua de la mar a la capa freàtica, amb el consegüent augment de la salinitat També cal procedir al dessalatge quan manca totalment l’aigua potable, sobretot arran de mar, on és més fàcil l’emplaçament de la població Teòricament, l’energia necessària per a separar una part del dissolvent de la dissolució és independent del mètode emprat i només depèn de la diferència de concentracions entre la dissolució inicial i la dissolució final…