Resultats de la cerca

Aquests materials detrítics —sorra, palets, blocs diversos— provenen de la fragmentació del rocam de les muntanyes properes per efecte del glaç i el desglaç gelivació, especialment, però també per efecte d’altres menes d’erosió Una part dels sediments transportats són també conseqüència de la mateixa erosió de la glacera sobre les parets i el sòl Les seves dimensions són molt variades heterometria en efecte, poden oscillar entre sorra fina o un petit palet i blocs que poden tenir un volum de diversos metres cúbics A causa de la forta pressió que el glaç exerceix sobre el llit i les parets de…

Les maresmes actuals s’originaren durant la transgressió flamenca, quan una bona part de les terres baixes litorals foren envaïdes per la mar Les formen sediments fins —llim i sorra en general— aportats per la mar o pels rius que sovint les travessen i dipositats en llocs d’aigües tranquilles En una primera fase de la seva evolució —no consolidada— la maresma pot aparèixer com un sector complex, on l’aigua marina o fluvial ocupa una bona part de la superfície meandres divagants, braços morts del riu, llacs i llacunes temporeres Gradualment, però, els sediments es…

Els kames són formes de relleu ocasionades pel dipòsit de sediments mal estratificats grava, sorra, argila, abandonats per un riu d’origen glacial

És una zona bastant planera inclinada suaument des de la costa al límit abans esmentat Es troba limitada cap a la mar per l’anomenat talús continental, escarpament acusat que dóna pas a profunditats molt més grans Pot presentar de vegades una sèrie de graons, fins arribar a la veritable ruptura de pendent L’amplària de la plataforma es calcula aproximadament en uns 50 km de mitjana, i és inversament proporcional a l’altitud del relleu litoral En conseqüència, les regions litorals baixes tenen sovint una àmplia plataforma continental Segons la hipòtesi més admesa, seria una zona continental —…

La sedimentació d’aquests materials a la zona de clima periglacial, fred i sec, donà lloc a l’acumulació de la grava d’origen morènic L’erosió d’aquests dipòsits i llurs acumulacions successives formaren les terrasses d’origen fluvioglacial, les quals són molt importants per a determinar la cronologia del Plistocè Uns altres dipòsits d’origen fluvioglacial són les varves , les quals s’inicien en els sediments lacustres formats per les aportacions dels torrents d’origen glacial

El talús continental, que té, d’altra banda, un traçat poc sinuós, és accidentat per talls profunds en forma de canyons submarins perpendiculars, d’origen una mica incert i situats, de vegades, en la mateixa prolongació de les valls fluvials el Ganges, per exemple Els sediments del talús, anomenats batials , són formats per llims verds i sorres, acompanyats de galets en el fons dels canyons submarins La superfície de l’escarpament representa el 9% de la superfície total del fons submarí

S'origina, sovint, a la plataforma continental i és degut a una esllavissada del terreny provocada per un terratrèmol submarí o per una acumulació excessiva de sediments en un pendent també hi poden influir les oscillacions del nivell marí Es desplaça en forma de massa fangosa i és capaç d’excavar una clivella submarina en roca poc dura o de transportar materials grollers des de la costa a les grans profunditats abissals Sembla, però, que la seva força erosiva és relativament feble

El perfil longitudinal representa l’evolució de l’altura del llit d’un riu, des del lloc de naixement fins a la desembocadura o nivell de base principal El gràfic presenta un pendent que disminueix gradualment cap a la desembocadura Però, com que hi ha diferències de duresa de les roques del tàlveg, sorgeixen irregularitats —visibles en la corba— que són en realitat les ruptures de pendent, ràpids, cascades, contrapendents amb acumulacions lacustres, etc El perfil transversal , per contra —sentit de l’amplària de la vall—, és un tall que representa no solament la vall principal —…

Les fosses marines són normalment a la vora dels grans relleus continentals o de grans arcs d’illes, sovint volcàniques De fet, representen les cavitats més profundes del fons marí A l’oceà Pacífic la fossa de les Marianes ateny els 11000 m de profunditat i les fosses de Kurils-Kamtxatka, de les Filipines i de Kermadec-Tonga superen els 9000 m i àdhuc els 10000 Les fosses dels altres oceans no tenen tanta profunditat la de Puerto Rico, a l’Atlàntic, supera els 8000 m, i la de Java, a l’Índic, els 7000 Fossa marina, a la vora d’un gran relleu continental, en una zona de subducció…

El nom prové de l’antic nom del riu Meandre, actualment Menderes En un meandre hom remarca la riba còncava , generalment abrupta, i la riba convexa , de pendent més suau, el lòbul o superfície del meandre i el peduncle , espècie d’istme en la part més estreta del lòbul En general, un meandre es caracteritza per l’erosió de l’aigua en la riba còncava i pel dipòsit dels materials erosionats en la riba convexa, on l’aigua ha perdut una bona part de la capacitat erosiva i de transport L’erosió fluvial pot tallar un meandre per desbordament —crescuda important— o per excavació del peduncle, fins a…