Resultats de la cerca

Pot ésser fabricada tant en una seca oficial regular com en una seca provisional, i fins i tot en una seca d’emergència És un exemple del primer cas la moneda barcelonesa de 10 rals, del 1652, amb la llegenda Barcino cives obsessa , quan la ciutat era assetjada a la darreria de la guerra dels Segadors 1640-52, puix que la seca de Barcelona era l’oficial del Principat Del segon cas hi ha l’exemple de les encunyacions de Cadis, assetjada pels francesos durant la guerra contra Napoleó, on funcionà una seca oficial provisional I del tercer cas hi ha l’exemple de l’emissió dels duros de punxó de…

Tinguda com una de les fonts auxiliars de la història, és alhora eficaç collaboradora d’altres disciplines arqueologia, heràldica, epigrafia, etnografia, sigillografia i filologia D’altra banda, bé que l’àmbit principal d’atenció de la numismàtica és el referent a les monedes i medalles, tanmateix s’ocupa també de tot el que tingui relació amb els aspectes annexos al fenomen monetari canvi primitiu, objectes premonetals i derivacions de la moneda monedes de paper, documents de crèdit i mercantils de tota mena Així la numismàtica fa amb preferència l’estudi tant de les colleccions públiques i…

Ocasionalment es materialitzà en un valor monetari real A l’edat moderna fou unitat de la moneda de coure Els darrers morabatins foren batuts en temps d’Isabel II, i també són coneguts com a maravedisos

El morabatí alfonsí o castellà fou encunyat per Alfons VIII de Castella amb llegenda cúfica, però de contingut cristià, amb l’afegit d’una creu i les lletres ALF Seguia la metrologia del model i circulà abundantment a Catalunya, fet documentat entre el 1218 i el 1269 Continuà batent-se en el breu regnat del seu successor Enric I 1214-17 i no hi ha evidència que continués en els regnats posteriors El morabatí lleonès fou encunyat pels reis lleonesos Ferran I 1157-88 i Alfons XI 1188-1230 seguint el patró metrològic del morabatí almoràvit, però amb tipologia cristiana ofereix una…

Tenia jurisdicció sobre el personal de la seca, el qual gaudia d’importants privilegis Des de l’any 1444, per privilegi reial, el mestre i els oficials de la seca de Barcelona passaren sota la jurisdicció de la ciutat L’any 1472 Joan II revocà aquest privilegi

Inicialment moneda comtal, passà, a principi del segle XIII, a ésser senyorial, episcopal i ciutadana alhora, ja que hi tenien drets el senyor de Montpeller, llavors comtes reis catalans, els bisbes de Melgor, com a comtes en feu papal del comtat de Melgor i els cònsols de Montpeller L’any 1218 els guanys es repartien en 4/6/2 diners per lliura 240 diners entre els seus respectius possessors, i foren reduïts a 2/2/1 l’any 1261 Des del final del segle XII la bona llei del melgorès i la seva estampa invariada li donaren una gran acceptació a tot el Llenguadoc i encara…

Així, les medalles de proclamació, encunyades des de Felip I de Castella amb motiu de la proclamació d’un nou sobirà tendiren des del temps de Carles IV d’Espanya a anivellar-se al valor d’alguns dels tipus monetaris en curs L’any 1900 la Unió Catalanista emeté una sèrie de sis medalles moneda sense gravar-hi el valor, però adaptades en pes i en contingut respectiu d’or, d’argent i d’aram als tipus monetaris llavors en curs, i les féu circular en l’àmbit dels seus simpatitzants També es dóna aquest nom a les grans peces d’ostentació, múltiples de la unitat d’or, que feren alguns sobirans i…

Inicialment aquest pes coincidia amb el de la lliura ponderal monetària En afeblir-se progressivament el pes dels diners i el seu contingut d’argent, la lliura, obtinguda pesant 240 diners, s’anà allunyant del valor de la lliura ponderal En ésser substituïda la lliura ponderal pel marc, la paraula lliura designà exclusivament el valor de 240 diners corrents Essent el diner la base de la comptabilitat en moneda, però de valor massa petit per a la major part de transaccions, hom es valia dels seus múltiples, el sou o 12 diners i la lliura o…

Té origen en la litra , patró de pes dels pobles siculoitaliotes Inicialment no tingué un pes regular Així, segons la cronologia anglesa, hom troba en primer lloc l’ús d’una lliura italiana de 341 grams 269-242 aC, després, l’ús d’una lliura romana de 325,4 grams 241-222 aC i, més tard, el de la lliura llatina reduïda de 272,8 grams 222-187 aC Des de la reorganització de les emissions, coincidint sensiblement amb l’aparició del denari i la introducció de les emissions del bronze sextantal 1 as = 1 sextant de lliura de pes, a partir del 187 aC les monedes donen un pes teòric per a…

El seu tipus hagué d’imitar en tot el diner de tern i fou anomenat diner barceloní d’argent o ternat i, més endavant, crucesignatum o croat, per la gran creu que tallava el revers Des dels segles X i XI, els països europeus, hereus de l’imperi Carolingi, feien encunyar exclusivament dinerets de billó de contingut d’argent més i més baix Al llarg del segle XIII, però, el desenvolupament econòmic exigia, a tot Europa, una moneda de més valor que els petits diners, i Gènova i altres ciutats italianes ja feien múltiples de diner, batuts en argent El 1218 Ramon Berenguer de Provença acordà amb els…