Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
mina
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de pes emprada pels pobles antics de la Mediterrània.
Per als babilonis i els grecs constituïa 1/60 part del talent A Babilònia, la mina lleugera tenia un pes de 436,6g, mentre que la mina pesant era exactament el doble A Grècia, la mina del sistema aticoeuboic que s’imposà als altres tenia el mateix pes Emprada també pels hebreus i pels egipcis, a l’època hellenística el seu pes era de 485,18 g
anell sigil·lar
Numismàtica i sigil·lografia
Anell amb un relleu o incisió en el metall o en una pedra dura encastada, amb el distintiu d’una persona, que serveix com a matriu per a imprimir el segell i autenticar cartes i documents.
Han estat utilitzats des d’època molt antiga entre els egipcis, hebreus, grecs, romans i pobles germànics, i és usat encara en algunes ocasions solemnes A la catedral de Girona hom conserva el de la comtessa Ermessenda 998-1058 amb inscripció en llatí i àrab D’altres comtes i bisbes catalans també els usaren
trient
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda romana de coure del valor d’un terç d’as.
Amb la reforma de Constantí fou equivalent a la tercera part del solidus d’or Hom en baté a moltes seques de l’imperi Diversos pobles bàrbars imitaren aquest valor monetari i l’encunyaren preferentment A la península Ibèrica en bateren els sueus i els visigots i, des del regnat de Leovigild 568-586, fou l’únic valor monetari d’or del reialme visigot El seu pes era de 1,55 g d’or teòric
lliura romana
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat ponderal itàlica, emprada des de temps antics, que fou usada com a patró per a la talla de la moneda romana.
Té origen en la litra , patró de pes dels pobles siculoitaliotes Inicialment no tingué un pes regular Així, segons la cronologia anglesa, hom troba en primer lloc l’ús d’una lliura italiana de 341 grams 269-242 aC, després, l’ús d’una lliura romana de 325,4 grams 241-222 aC i, més tard, el de la lliura llatina reduïda de 272,8 grams 222-187 aC Des de la reorganització de les emissions, coincidint sensiblement amb l’aparició del denari i la introducció de les emissions del bronze sextantal 1 as = 1 sextant de lliura de pes, a partir del 187 aC les monedes donen un pes teòric per a…
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Entre els romans, moneda d’or (solidus), i especialment la que sorgí de la reforma monetària de Constantí I el Gran (anys 310/312), per la qual es rebaixava la talla de l’or amonedat de 60 a 72 peces per lliura, i el pes restava reduït de 5,46 grams a 4,55 grams per moneda.
Aquesta nova moneda d’or, el solidus aureus , que equivalia a 1/5 de la lliura d’argent i a la vegada a 24 síliqües moneda efectiva d’argent, de 2,73 grams de pes, continuà encunyant-se a l’imperi Bizantí molt després de la caiguda de Roma a mans d’Odoacre, rei dels hèruls, l’any 476 Se'n coneixen divisors el semissis o mig sou, i el tremissis o terç de sou, de 2,27 i 1,51 grams, respectivament Aquests divisors foren molt més imitats que el mateix sou d’or pels pobles germànics visigots i d’altres, i especialment el tremissis de les sèries dels emperadors Anastasi, Justí I,…
moneda visigòtica
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels visigots.
Sembla que en fou encunyada per primer cop quan aquests pobles, perduts els territoris de la Gàllia excepte la Septimània, amb Narbona, s’havien installat ja a la península Ibèrica, és a dir, al s VI La moneda visigòtica començà, sembla, amb les imitacions dels trients bizantins dels emperadors d’aquest període, des d’Anastasi a Justí II, moneda aquesta de gran crèdit i molt estimada per tots els pobles germànics, que l’imitaren igualment com els visigots abundantment, tant en els seus tipus com en llurs característiques de pes i metall Aquestes primeres emissions,…
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels grecs vers la…
moneda ibèrica
moneda ibèrica As de Celsa (Aragó)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda utilitzada als segles III-I aC pels pobladors d’una ampla zona del NE de la península Ibèrica, que comprenia tot el sector mediterrani des d’Alacant fins als límits de la regió de Narbona i penetrava cap a ponent per la vall de l’Ebre fins al territori dels bascons i l’alt Duero, en plena Celtibèria.
Es caracteritzà per l’ús, en la seva epigrafia, d’un alfabet peculiar, hemisillàbic Les primeres emissions, des de mitjan segle III aC, són les dracmes ibèriques d’imitació, seguint el model de la moneda emporitana d’argent, però amb topònims i gentilicis escrits en l’alfabet propi, dels quals hom n'interpreta alguns Ildirda, Olosortin, etc Coincidint amb la presència dels romans, els quals respectaren una certa autonomia monetària dels pobles indígenes mentre s’adaptessin al seu sistema de mesures i de valors, la moneda ibèrica denaris d’argent i asos, semis i quadrants de…
síliqua
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent encunyada des de l’època de Constantí el Gran; fou batuda, també, per alguns pobles bàrbars, fins al segle VI, i pels bizantins.
Inicialment equivalia a 1/24 del solidus L’efímer emperador romà Màxim Tirà en féu batre a Barcelona
as
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat base del sistema monetari romà, per a les sèries de coure o de bronze; comprenia dotze unces, com la lliura.
El seu origen no és clar Les teories tradicionals n'assenyalen l’aparició vers l’any 450 aC, mentre que els investigadors de l’escola anglesa proposen la data, molt més tardana, del 269 aC Bé que inicialment tenia l’equivalència d’una lliura de coure, sofrí successivament reduccions molt contínues que el portaren al pes d’una quarta part d’unça En un principi, aparegué com un lingot de forma no definida aes rude o aes infectum Més tard es transformà en un quadrilàter amb una representació figurada i fins i tot una llegenda aes signatum Adaptat el seu pes a la lliura itàlica de 341 g, i més…