Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
calendari litúrgic
Cronologia
Calendari segons el qual és ordenat l’any litúrgic cristià.
Històricament és el resultat de combinar les festes commemoratives de la vida de Crist, mòbils i fixes, i les dels sants, totes fixes Bàsicament començà als temps apostòlics, amb la commemoració setmanal de la resurrecció, que obligà a passar la festa del dissabte jueu al diumenge La celebració cristiana del dia de la Pasqua deu ésser una mica posterior la de l’Epifania fou originada probablement als cercles gnòstics del s II Al s III començaren a formar-se el cicle pasqual i el de l’Epifania el de Nadal es formà a partir del s IV Aviat sorgí la necessitat d’indicar els dies de les memòries…
calendari
© Kovac / Fotolia.com
Cronologia
Taula gràfica de la successió dels dies, els mesos i les estacions per a cada any, generalment amb la indicació dels esdeveniments civils o religiosos principals.
calendari
Cronologia
Sistema de distribució del temps en grups originats per les llunacions (els mesos), les fases de la Lluna (les setmanes) i el moviment aparent del Sol (els anys), prenent com a unitat de base el dia, determinat pel moviment diürn aparent del Sol.
El fenomen de les llunacions és la base del calendari lunar , determinat per les agrupacions anomenades mesos el moviment anual del Sol ho és del calendari solar , en el qual les agrupacions principals són els anys i les estacions La setmana pot ocupar un lloc, en tots dos calendaris, sense vinculació, però, amb el mes o l’any Com a múltiple de l’any, en el calendari solar, hi ha el segle Ambdós calendaris, el lunar i el solar, són inclosos dins el concepte d'era Els primers calendaris foren els lunars La durada de la llunació, o interval mitjà de temps…
calendari maia
Cronologia
Calendari emprat pels maies.
El calendari civil tzolkin era basat en un any de 365 dies, dividit en 18 mesos de 20 dies, i cinc dies suplementaris el calendari religiós haab constava de 260 dies, expressats mitjançant un número que anava de l’1 al 13 i 20 signes 13 × 20 = 260 Després d’haver fixat la creació del món a l’any 330 aC, els maies consideraren cicles de 400 anys a partir d’aquella data, i també cicles de 20 anys
calendari asteca
© Fototeca.cat
Cronologia
Calendari emprat pels asteques.
El calendari civil o xihuitl tenia un any de 365 dies, amb 18 mesos de 20 dies cadascun i 5 dies suplementaris, que eren considerats nefasts Com a múltiple d’aquest any usaren un conjunt de 52 anys xihumolpilli El calendari religiós o tonalpualli tenia un any de 260 dies
calendari republicà
Cronologia
Calendari decretat com d’ús obligatori a França per la Convenció el 24 d’octubre de 1793.
Perdurà fins que Napoleó en decretà l’abolició i reintroduí el gregorià a partir de l’u de gener de 1806 Hom prengué el 22 de setembre de 1792, dia de l’equinocci de tardor, la data de la proclamació de la República, com a començament d’una nova era, i fou decretat que l’any civil comencés per l’equinocci de tardor L’any era dividit en dotze mesos, tots de 30 dies Vendemiari, Brumari i Frimari tardor Nivós, Pluviós i Ventós hivern Germinal, Floreal i Pradal primavera Messidor, Termidor i Fructidor estiu Els dies del mes eren dividits en tres dècades Després del darrer dia del mes de Fructidor…
calendari perpetu
©
Cronologia
Taula de còmput disposada de manera que permet de trobar el dia de la setmana de qualsevol dia de qualsevol any des de l’establiment del calendari julià indefinidament.
N'hi ha de disposats en una sola taula, de diversos sistemes que exigeixen càlculs més o menys complicats per exemple, el del pare Eugeni Quintana de Montserrat d’altres es presenten desglossats de manera que, sabent el dia que s’escau la Pasqua d’un any concret, ofereixen tots els dies de l’any disposats per mesos i setmanes el de Cappelli, per exemple
calendari hindú
Cronologia
Calendari emprat pels hindús.
En temps del Rig-Veda ~1200 aC, sembla que ja era usat un calendari civil lunisolar, que constava de 360 dies, dividit en dotze mesos de 30 dies Cada 5 anys hom intercalava un nou mes L’astronomia mesopotàmica i grega fou introduïda a l’Índia als primers segles després de Crist, i sorgí un nou calendari on els noms sànscrits dels mesos solars són una traducció gairebé literal dels equivalents grecs, amb diverses variants Kerala, Tamilnadu, Bengala, etc Per tal d’unificar el calendari hindú, el govern de l’Índia introduí un nou calendari…
calendari hebreu
Cronologia
Calendari emprat pels hebreus, lunar.
Era format per dotze llunacions, que totalitzaven 354 dies, i un tretzè mes suplementari Els mesos foren alternativament de 29 i 30 dies, per tal d’acostar-se a la durada de les llunacions Al s IV dC el calendari hebreu fou modificat, i esdevingué totalment lunisolar la intercalació del tretzè mes fou feta d’acord amb el cicle de Metó, i, en els dinou anys de durada d’aquest, hom hi considerà dotze anys senzills i set d’embolismals Actualment els anys embolismals de treze mesos se situen als llocs d’ordre 3, 6, 8, 11, 14, 17 i 19 del cicle de Metó Aquest calendari és…
calendari xinès
Cronologia
Calendari emprat a la Xina fins a la revolució del 1911.
A l’inici de la dinastia Zhou s XI-VIII aC la durada de l’any era avaluada en 366 dies, però era usat un calendari lunar de 354 dies, que aviat fou canviat per un de lunisolar, amb la intercalació de set mesos lunars cada dinou anys així s’obtingué el calendari de Zhuangzi adoptat a Qin s III aC, que durà fins a la reforma de l’època Han any 104 aC Al s XVI aparegué l’obra de Zhusaiu, que resumeix tota la tradició xinesa del calendari Fins a la revolució republicana del 1911 la Xina es regí pel calendari lunar yinli , i la diferència d’onze…