Resultats de la cerca

Pretextat 342-343 És el primer bisbe conegut L’única notícia el presenta assistint al concili de Sàrdica Sofia en l’actualitat, acompanyant Osi de Còrdova, legat papal, per la qüestió de l’arianisme Pacià a 391 Hi ha una nota biogràfica de sant Jeroni molt elogiosa 391, segons la qual Pacià es distingí per la castedat i l’eloqüència, la seva vida i la seva paraula escriví unes obres i morí molt vell S’han conservat tres cartes contra els heretges novacians, una exhortació sobre la penitència i un tractadet sobre el baptisme S’ha perdut l’opuscle El cervolet , amb què intentà vanament oposar-…

Situació Vista aèria del nucli antic de la població, inicialment murat ECSA - M Catalán El poble de Bellver de Cerdanya, situat al cim d’un turó calcari espadat en bona part, a l’esquerra del Segre, és a 18 km de Puigcerdà per la carretera N-260 que porta cap a la Seu d’Urgell És a 6 km de la boca N del túnel del Cadí Mapa 35-10216 Situació 31TCG993918 La vila de Bellver estigué presidida per un castell del qual no queda gairebé res, exceptuant les restes del que segurament era la cisterna Pel lloc on es troben prop…

Introducció A la Vall d’Aran el relleu ha tingut un paper fonamental en l’emplaçament dels habitants i també en els camins Hi ha una forta relació entre les xarxes fluvial i viària, totes dues organitzades entorn de la Garona, que en si mateixa ha estat moltes vegades un vehicle per al transport de determinades mercaderies, ja que les seves valls laterals han prefigurat els passos cap als ports Podríem establir quatre categories de vies de comunicació camí reial, de França, o “via pública” camins que uneixen nuclis de població camins ramaders i camins als ports Camí reial Vista general del…

Història L’estany ha condicionat la naixença i l’expansió de l’actual ciutat, a la vegada que n’ha estat l’impulsor econòmic i fins industrial TAVISA El topònim de Banyoles apareix per primera vegada en un diploma de Lluís el Piadós, l’any 822, com a Baniolas El nom fa referència a un paratge a l’inici del Terri, “in capite Sterrie”, en què el monjo Bonit descobrí les ruïnes d’un antic temple i hi edificà el primitiu monestir, on actualment es troba l’església de Sant Esteve L’existència d’aquell antic temple ha estat confirmada en el decurs d’unes excavacions de l’any 1980, en les quals s’…

Introducció A la comarca d’Osona la vida comunitària no fou gaire intensa pel que fa als ordes monàstics Per contra s’hi observa una forta influència del monestir de Santa Maria de Ripoll i més petita dels de Sant Joan de les Abadesses i de Sant Marçal de Montseny El primer, sobretot, féu que moltes de les persones que es decantaven a la vida monàstica s’adrecessin a Ripoll En canvi la vida comunitària canonical s’estengué per la comarca i així a més de la canònica catedralícia, hi hagué priorats de canonges augustinians i una gran influència de l’Estany també hi hagué algunes canòniques…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La regió del ponent lleidatà és constituïda per les comarques del Segrià 1 395,11 km 2 , les Garrigues 799,71 km 2 , el Pla d’Urgell 304,49 km 2 —comarca creada fa uns anys març del 1988 i que comprèn antics municipis de les dues comarques anteriors i de l’Urgell i la Noguera— Aquestes comarques es van generar per l’existència d’uns importants mercats regionals al voltant de les viles de Lleida centre rector d’aquest territori, les…

Precedents Vista aèria del sector sud del jaciment arqueològic del Pla d’Almatà, lloc on s’assentà el nucli fundacional de la ciutat andalusina de Balaguer, amb el santuari del Sant Crist al fons, aixecat en l’indret on hi hagué la mesquita major ECSA - M Catalán El final de l’època visigòtica és marcat per una clara dualitat política que enfronta el regne de Toledo i el que seria la zona nordoriental de la península Una guerra civil que esclatà a la meitat del 710 entre les diferents faccions nobiliàries visigodes, al capdavant de les quals hi havia Roderic i Àkhila, que pretenien succeir el…

El territori La configuració geogràfica de l’Empordà ha condicionat aquesta terra fonamental, en molts dels aspectes, la qual cosa l’ha diferenciada força de la majoria dels altres territoris o comarques de la Catalunya Vella Cal tenir en compte la seva condició de territori eminentment marítim i que, per altra banda, la plana empordanesa es troba al peu dels passos naturals més accessibles de la carena pirinenca L’extrem oriental del Pirineu els colls de l’Albera, per l’esmentada facilitat de pas, ha estat sempre un punt de contacte i mai no ha constituït una barrera natural des d’èpoques…

Situació Conjunt del castell pròpiament dit, situat a la part més alta del turó ECSA - JA Adell Vista aèria del castell de Llordà, on s’aprecia la seva excepcional situació ECSA - M Catalán El castell de Llordà és situat al cim d’un turó, que presenta importants cingleres pels costats nord, sud i est on acaba en una punta rocallosa, i davalla en un suau pendent cap a ponent, únic costat per on és accessible, i on es situen les defenses que abasten tot l’ample del turó, de cingle a cingle Mapa 33-12290 Situació 31TCG423647 Per a anar-hi cal situar-se al poble de Llordà, al qual s’accedeix per…

Els bisbes de Girona en època carolíngia El primer bisbe de la restauració carolíngia fou Adaülf 778-788, que era d’origen got Havia obtingut de l’emperador Carlemany un precepte que li atorgava la possessió de la vila de Bàscara El seu successor Valaric n’obtingué investidura en el judici presidit pel comte palatí Ragonfred i per l’arquebisbe de Narbona Nifridi Aquests dos personatges i el seu seguici havien vingut al comtat de Girona en qualitat de missi dominici , enviats senyorials, en virtut dels quals s’establia el capitular referent al regiment del regne franc Una mala transcripció i…