Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Sant Miquel d’Avi (Seira)
Art romànic
Situació Petita capella del nucli d’Avi amb un airós campanar d’espadanya de dos ulls ECSA - J Boix L’església de Sant Miquel és al petit llogaret d’Avi, situat a l’esquerra de l’Éssera, davant Seira, en un dels contraforts de la serra de Sant Joan Mapa 31-10 212 Situació 31TBH888055 Per a anar-hi partint de Campo, cal seguir la carretera C-139 en direcció a Benasc fins a l’altura de la colònia dita “la Catalana” des d’aquí surt un camí que al cap d’uns 2 km de recorregut porta fins al poble d’Avi JAA-MLIR Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil…
Sant Pere del Ru (Castilló de Sos)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Pere és al centre del poble del Ru, que és situat a la riba dreta de l’Éssera, al sud-oest de Castilló Mapa 31-9 179 Situació 31TBH929092 El Ru és al costat de la carretera C-139 de Graus a Benasc, abans d’arribar a Castilló JBP-JAA Història Façana de ponent de l’església, molt transformada, igual que la resta de l’edifici ECSA - JAAdell L’anomenat fals cinquè de Lavaix conté l’ auctoritas del comte i marquès Asnar, concedida vers l’any 850 a petició de l’abat Trasoad de Santa Maria de Lavaix, en la qual donà al cenobi la villa anomenada Helaruni amb tot…
Sant Andreu de Sos (Sessué)
Art romànic
Situació Església romànica molt ben conservada, que té adossat a l’antiga façana de ponent un campanar de torre del segle XVII ECSA - JAAdell L’església parroquial de Sant Andreu és als afores del poble de Sos, cap al sud, a l’aresta d’un esperó rocallós que domina la vall, on era situat l’antic castell de Sos Mapa 32-9180 Situació 31TBH934128 S’hi arriba pel mateix camí asfaltat de Sessué JAA Història Sos va donar nom a la part baixa de la vall de Benasc, car el castell de Sos n’era llavors el principal centre Aquest castell és conegut des de l’any 976 Tanmateix, de la parròquia…
Sant Sadurní i Sant Andreu d’Aguilar (Graus)
Art romànic
Situació Sector sud-oest del temple, amb el porxo que empara la porta d’entrada ECSA - R Gutiérrez L’ermita de Sant Sadurní i Sant Andreu es troba emplaçada al nord d’Aguilar, enlairada a 1 010 m d’altitud a la serra dels Aventales, damunt la riba esquerra de l’Éssera i gairebé davant Sant Quilis Mapa 31-11 250 Situació 31TBG847894 L’accés és problemàtic Des de Santa Liestra, a la dreta de la carretera A-139 de la vall de Benasc, surt el camí que mena a la caseria d’Aguilar D’allí mateix surt un camí en l’esmentada direcció que s’enfila per la serra vers l’ermita JBP Història No…
Sant Esteve d’Eixea (la Vall de Lierp)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb la volta de canó de perfil semicircular Extreta de M Iglesias, Arquitectura románica Siglos X-XI, XII y XIII Arte religioso del Alto Aragón Oriental L’església parroquial de Sant Esteve es troba a la part baixa de la caseria d’Eixea, que és situada al turó d’Eixea, a la capçalera del barranc de l’Espluga que aigua avall s’encaixa formant el congost homònim Mapa 31-10 212 Situació 31TBG924953 Travessa el poblet la carretera de les Viles de Turbó que s’agafa a Campo També s’hi pot arribar des de la vall de l’Isàvena, per la carretera de Tor-la-ribera que…
Xarxes de comunicació de la Vall d’Aran
Art romànic
Introducció A la Vall d’Aran el relleu ha tingut un paper fonamental en l’emplaçament dels habitants i també en els camins Hi ha una forta relació entre les xarxes fluvial i viària, totes dues organitzades entorn de la Garona, que en si mateixa ha estat moltes vegades un vehicle per al transport de determinades mercaderies, ja que les seves valls laterals han prefigurat els passos cap als ports Podríem establir quatre categories de vies de comunicació camí reial, de França, o “via pública” camins que uneixen nuclis de població camins ramaders i camins als ports Camí…
Sant Feliu de Grist (Saünc)
Art romànic
Situació Sector de llevant d’aquesta església, molt modificat en època tardana ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Feliu presideix la plaça entorn de la qual s’agrupa el nucli antic del poble de Grist o d’Erist, situat al peu de la carretera de la vall de Benasc, a la riba dreta de l’Éssera, a la cua de l’embassament de Grist JBP Mapa 32-9 180 Situació 31TBH942184 Història Es disposa de diverses referències sobre el lloc de Grist o Erist, però en manquen de l’església parroquial Vers el 1040 Guimar d’Erist compareix com a testimoni en un instrument del Ròtol de Vallabriga Beranui El…
Sant Martí de Torroella (Graus)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta església que és a la part alta de la caseria de Torroella ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí s’alça al cim d’un turó a la part més alta de la caseria de Torroella, oficialment Torruella de Aragón, que es troba enlairada a 1 008 m d’altitud sota el pic d’Avenoses, entre els barrancs del Comunet i el de la Ribera Mapa 31-11 250 Situació 31TBG875871 L’itinerari per a arribar-hi parteix de la carretera C-139 de la vall de Benasc, vora el quilòmetre 41, a l’altura de Las Ventas de Santa Lucía Des d’aquí cal agafar la carretera local de la Pobla de Fontova i…
El marc geogràfic del romànic de la Ribagorça
Art romànic
Presentació geogràfica Vista aèria del sector de capçalera de l’Alta Ribagorça Oriental, amb el Pirineu axial al fons i el Pont de Suert a primer terme ECSA - J Todó La Ribagorça, regió històrica situada a l’extrem nord-occidental del Principat de Catalunya, té una extensió de 2 900,40 km 2 De la mateixa manera que el Pallars, és una comarca mancada d’unitat és, de fet, una agrupació de subcomarques heterogènies esteses al voltant de tres conques fluvials la Noguera Ribagorçana, l’Isàvena i l’Éssera d’E a W Els rius, en restar tallats per congosts difícilment transitables, no han pogut…
L’organització territorial i política del territori de la Ribagorça a l’època feudal
Art romànic
Introducció D’antuvi, la Ribagorça, o “país de les ribes tallades” segons J Coromines, presentava una orografia força trencada i, per tant, poc propícia per a afaiçonar una unitat poiítica De l’època visigòtica ha arribat ressò d’una sèrie de terrae de tradició romana, però pel que fa al cor de la comarca només es pot intuir l’existència d’una primitiva entitat a partir de notícies retrospectives De les primeres dades documentals, es pot extrapolar l’organització del país d’acord amb els antics pagi formats per les valls, com ara els d’Orrit, Suert i Ribagorça, sense relació aparent entre…