Resultats de la cerca
Es mostren 470 resultats
Santa Coloma de les Illes (Queixàs)
Art romànic
Situació Antiga parròquia rural, modificada i ampliada amb una segona nau, que manté part de la seva estructura romànica, sobretot al sector meridional ECSA - A Roura L’església es troba a prop del veïnat de cases disperses del mateix nom Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 9” N - Long 2° 38’ 50,4” E Hom hi arriba per Sant Miquel de Llotes i la carretera D-2 Una mica després del coll de la Creu de la Feliba, a mà esquerra, cal prendre la carretera que condueix al veïnat de Santa Coloma de les Illes i, d’aquí, a l’església, 1 km més al sud Història No han pervingut notícies històriques d’…
Sant Salvador de Torre Abadal (Castellnou de Bages)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental F Junyent-A Mazcuñan La capella s’alça propera al camí que mena a Sant Andreu de Castellnou, en un extrem de la moderna urbanització estesa dalt el Serrat de Castellnou i sobre la vila de Santpedor, a la banda sud-oriental del terme Long 1°50’09” — Lat 41°48’17” Per a anar-hi cal anar a Santpedor, des d’on s’agafa la carretera que mena a Castellnou, la qual passa per entremig de la urbanització on s’alça la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Buc després…
Torre i construcció del puig de Miravent (Argelers)
Art romànic
Situació Un dels murs més notables 4 malt de la construcció medieval, que s’alça sobre una penya sota la torre que corona el puig de Miravent ECSA - B Rieu El puig de Miravent destaca als vessants de la serralada de l’Albera i ressalta sobre la plana del Rosselló, per la qual cosa constitueix un lloc d’observació excepcional Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 22,2” N - Long 3° 2’ 4,2” E Per a arribar-hi cal agafar, des de la carretera entre Argelers i Cotlliure, el camí que porta al castell de Valmy i continuar aproximadament 1 km Història L’actual puig de Miravent sembla que es…
Castell de Tor (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Vestigis de la torre circular, amb l’antiga església de Sant Piri al fons ECSA - J Bolòs Castell situat a més de 1 600 m d’altitud, al cim d’un turó, damunt del poblet actual de Tor Des de la fortificació es devia controlar la vall, que permet amb força facilitat una comunicació entre Andorra i el Pallars, pel port de Cabús Mapa 34-9182 Situació 31TCH686147 Si seguim la carretera que s’enfila per la Vall Ferrera, passat el poble d’Alins, surt a mà dreta una pista de terra, llarga però transitable, que mena al poblet de Tor Del costat de les cases, cal seguir una torrentera, el…
Sant Martí de Gavasa (Peralta i Calassanç)
Art romànic
El poble de Gavasa s’alça a 644 m d’altitud, al sector central del terme, a la vora del barranc homònim Hom sap que la titularitat de les rendes parroquials de l’església de Gavasa fou molt disputada entre les comunitats d’Alaó, Gualter Ponts, Solsona i la Seu d’Urgell Així, segons un instrument farcit pels monjos del monestir de Ripoll, els comtes Ermengol IV d’Urgell i Llúcia de la Marca dotaren el monestir de Santa Maria de Gualter amb les esglésies del castell de Gavasa, això és Sant Martí dins la vila i Sant Andreu als afores, en alou, amb les primícies i pertinences 1079 D’…
Castell de Siscar (Benavarri)
Art romànic
El poble de Siscar s’alça a la solana d’un esperó rocós al marge dret del riu de Queixigar Malgrat la manca de dades documentals podem suposar que, en un primer moment, el lloc de Siscar era adscrit al castell de Casserres i foren els veïns senyors d’Entença els encarregats de la seva organització A partir de mitjan segle XII, les referències del castro i castello de Siscar són força abundants amb motiu de l’establiment en aquest lloc d’una comanda hospitalera, a la qual Hug d’Entença, fill de Jussiana d’Entença, donà l’any 1176 el castell de Siscar La castlania era en poder d’un…
Probable hàbitat medieval de Cal Bassacs (Gironella)
Art romànic
Situació Al voltant de la capella hi ha un conjunt de vestigis, probablement medievals, que palesen una certa continuïtat d’habitatge en aquest indret que, per altra banda, gaudeix d’uns condicionants naturals molt idonis per a l’assentament humà Aquest hàbitat figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 X 07,1 — Y 52,6 31 TDG 071526 Poblat Dues vistes dels vestigis medievals consistents en dos nivells de forats que devien compondre la infraestructura d’una construcció de fusta F Junyent-A Mazcuñan A una trentena de metres de…
Casa forta del mas d’en Pla (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Casa forta-torre situada en un pla, actualment destinat a la pastura de bestiar, que s’alça al cim d’un serrat, damunt de la vall del Rialb, entre les valls laterals de la Fabregada i Maçaners En època moderna aquesta antiga casa forta esdevingué una masia Mapa 34-12291 Situació 31TCG485580 Per a anar-hi, cal agafar la pista que, provinent de la carretera que va de Gualter a Folquer, porta fins al Molí Nou i després la pista que segueix la riba dreta del Rialb A uns 3 km del Molí Nou surt, a mà esquerra, una pista més dolenta que va a la Fabregada a uns 800 m, cal…
Castell de la Clua d’Aguilar (Bassella)
Art romànic
El lloc de la Clusa apareix esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell El castell de la Clua, àmpliament documentat al llarg dels segles XI i XII, fou venut pel comte Ermengol l’any 1029 a Bonfill i a la seva muller Amaltruda Posteriorment, l’any 1042, Amaltruda i els seus fills donaren el castell de la Clua, amb els seus termes i pertinences, a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell, possessió reconeguda en la butlla del papa Urbà II del 1099 Segons la donació del 1042, el castell era situat al terme de Sant Martí i limitava a llevant amb el castell de Madrona…
La Sala de Camós
Art romànic
Façana principal de l’interessant casal medieval de La Sala de Camós A Bramon Situació Aquest casal senyorial es troba adossat a l’antiga església de Sant Vicenç de Camós, la primitiva parroquial del terme Història La Sala de Camós, dita també la Torre de Camós, sembla que fou la residència dels cavallers cognomenats Camós, que són consignats en la documentació comarcal des del 1162 amb el rei Pere Joan La família dels Camós, amb una branca familiar que tingué drets al rodal de Tordera, Palafolls, i Pineda, és documentada fins al 1450, en què Brígida de Camós apareix casada amb Joan Berenguer…