Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
Jaciment de l’antic portal de Magdalena (Lleida)
Art romànic
Situació Pati andalusí, amb restes d’enllosat i d’un pou, trobats a l’excavació del carrer de la Costa de Magdalena Ajuntament de Lleida Aquest jaciment arqueològic és situat a l’actual carrer de la Magdalena, just on avui dia hi ha l’Auditori Municipal AOC-ALP Mapa 32-15 388 Situació 31TCG023103 Jaciment arqueològic L’excavació de l’Antic Portal de Magdalena, que començà l’any 1984 i durà tres anys, va representar un avanç molt important per als estudis d’arqueologia urbana, d’una manera especial per als de l’època medieval, i també va suposar una molt notable aportació al coneixement del…
Sant Llorenç de Lleida
Art romànic
Situació Part de l’absis primitiu, visible enmig de les ampliacions sofertes en època gòtica ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Llorenç és situada al centre de la ciutat de Lleida, a ponent del nucli antic, entre la plaça de Sant Josep i la plaça de Sant Llorenç JAA-CPO Mapa 32-15 388 Situació 31TCG019099 Història La primera vegada que s’esmenta l’església de Sant Llorenç és en l’ Ordinatio de l’església de Lleida promulgada pel bisbe Guillem Pere el 1168, on s’estipulava l’organització parroquial de Lleida i el funcionament de la canònica Sant Llorenç apareix com a parròquia que…
Sant Pere de Vilanova d’Éssera
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, del segle XII, amb l’absis ornat amb motius llombards força evolucionats ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és situada a l’extrem sud-est del poble de Vilanova d’Éssera, que apareix flanquejat als seus extrems per dues esglésies, la de Sant Pere al sud i la parroquial de Santa Maria al nord JAA Mapa 31-9 179 Situació 31TBH918137 Història Aquesta església gaudí antigament de caràcter d’església parroquial, com Santa Maria de Vilanova El seu terme comprenia tradicionalment el petit barri que sorgí al seu redós, i a més a més, el veí poble de…
Necròpoli de Sant Pere (Vilaller)
Art romànic
Situació Tomba d’aquesta necròpoli, excavada a la roca i que només conserva la capçalera ESG Aquesta necròpoli domina el barri d’Aragó de la població de Vilaller, situada a la banda dreta de la Noguera Ribagorçana, en una petita elevació rocosa, a l’indret conegut com a Sant Pere Mapa 32-10 213 Situació 31TCH121054 Per a accedir a Vilaller des del Pont de Suert cal agafar la carretera N-230 i recórrer 9 km en direcció N Necròpoli D’aquesta necròpoli és visible una tomba rupestre fragmentada del tipus d’extrems arrodonits Concretament, es conserva en una llargada de 80 cm que…
Sant Pere i Sant Feliu o Santa Llúcia de Cuiner (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Una vista de l’exterior de l’església, des del costat de migjorn L Prat Situació Aquesta església forma part del petit barri de Cuiner, el qual pertanyia a l’antiga quadra de Matadeporros Aquesta església té també l’advocació de santa Llúcia, que és l’únic dia de l’any que s’hi celebra culte Mapa 362M781 Situació 31TCG760283 Al punt quilomètric 10,500 de la carretera de Calaf a Pinós hi ha un camí senyalitzat, el qual porta directament a l’església i a la masia del mateix nom JCT Història Aquesta església es trobava dins l’antic castell de Matadeporros No tingué mai funcions…
Motlle d’orfebreria andalusí (Tortosa)
Art romànic
Peça de petites proporcions, de forma trapezoidal, localitzada a Tor tosa l’any 1900 © MNAC - Calveras / Mérida / Sagristà Aquest motlle es va localitzar al juny del 1900, en unes obres d’urbanisme del barri de Remolins, concretament en la fonamentació d’una casa, conjuntament amb 35 g de plata fosa i escòries en forma de gresol barrejat amb fonent vidriós i ennegrit i una moneda de l’emperador bizantí Joan I Zimizés 969-976 Ara és guardat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb el núm d’inventari 46 300 R Amador de los Ríos en el seu article “Reliquias hispanomahometanas” 1900…
Sant Pere de Soliveta (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat sud-est, amb un alt campanar d’espadanya de dos ulls a la façana de ponent ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és al nucli del poble abandonat de Soliveta, enlairat damunt la Terreta, a 793 m d’altitud Mapa 32-11 251 Situació 31TCG070756 S’hi arriba des de la carretera local de Monesma, per una pista que surt del barri del Noguero en direcció a Soliveta JAA Història El lloc de Soliveta és documentat a partir del 1122 llavors Bertran Guillem amb consell de la seva mare Antònia i del seu germà Arnau es lliurà a la canònica de Sant…
Castell de la Manresana (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Els vestigis d’aquest castell es troben al cim del turó al vessant del qual s’assenta el poble de la Manresana, una mena de barri de l’actual capital del municipi Tot i que el topònim de la Manresana evoca la pertinença d’aquest castell al comtat de Manresa, sembla indubtable en canvi que formà part de la xarxa castellera del comtat de Berga, com Portell, Gospí i d’altres Les primeres referències conegudes del castell de la Manresana es troben en dues convinences establertes l’any 1066 entre Eribau de Llobera, fill d’Amaltruda, i el castlà Ramon, fill d’Oruça Els Llobera, senyors…
Santa Maria d’Avellanos (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del poble d’Avellanos, al qual s’arriba per una pista d’uns 4 km que surt del poble de la Mola d’Amunt JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG271972 Edifici romànic en la seva nau central, ampliada per capelles i un campanar tardans ECSA - JA Adell Història Malgrat que el topònim és d’origen basc, no n’hem trobat cap notícia fins al final del segle XIV, i encara referida al lloc i no pas a l’església El capbreu-llevador de Susterris del 1378 consigna “ Aveyllanoves, primerament en la vall de Sent Serni, en G del barri de Veyllanoves fa…
Santa Eulàlia de Berga
Art romànic
La primera referència a l’església de Berga és de l’any 1098 malgrat que no especifica quina era l’advocació concreta, creiem que l’església esmentada correspon a l’església que a partir del segle XIII es coneix dedicada a Santa Eulàlia El document alludit de l’any 1098 fa referència a un plet existent entre Guillem, comte de Cerdanya, i Berenguer “Echardi” i els seus fills Ramon Renard i Pere Ramon En virtut de l’avinença entre aquests notables, el comte de Cerdanya encarregà a l’esmentat Berenguer “Echardi” la custòdia dels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya, de Berga i de l’església i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina