Resultats de la cerca

Les restes de la casa forta de la Boadella i de la seva capella, dedicada, sembla, a sant Miquel, són situades a la vall de Fígols Tan sols hem trobat un esment d’aquest indret, de l’any 1030, en què es donà a Santa Maria d’Organyà un alou situat “in apendicio Sancti Victoris in valle Ficulense, in villa vocitata Buadella sive Vilerix …” L’any 1860, dins del terme de Fígols, consta la masia de Boadella

La capella de Sant Andreu és situada al costat del mas de Fontaneda o Fontanella, terme de l’antic municipi de Fígols d’Organyà Encara que les característiques de l’edifici actual no permeten de situar el moment de la seva construcció, l’origen medieval del lloc queda confirmat, car el lloc de Fontanella consta, en el Spill … del vescomtat de Castellbò, realitzat al final del segle XV, com a despoblat Tanmateix, l’any 1860 hi ha documentada encara la masia de Fontanella, dins del terme de Fígols Actualment la capella no té culte

A l’antic municipi de Fígols, a tramuntana d’aquest poble, hi ha el lloc de Voloriu, on hi havia l’església de Sant Romà L’únic esment que es coneix de Sant Romà de Voloriu és de l’any 1056, que apareix documentat el lloc de Sant Romà, com a localització d’unes terres situades a la vall de Fígols in vila Erix En el Spill … del vescomtat de Castellbò consta que en el priorat de Tresponts hi ha el poblat de Valloriu , a la vall de Fígols, amb un mas L’any 1831 Voloriu, com a agregat de Fígols, figura com a jurisdicció del capítol de la Seu d’Urgell

Aquesta desconeguda església devia trobar-se en el territori d’Alinyà Únicament en consta l’existència en un document del 1063, publicació sacramental del testament de Ponç, jurat sobre I’ “altare sacratum Sancti Saturnini martiris Christi cuius ecclesia sita est … in territorio llininao ” en aquest testament consten deixes per a l’església de Sant Esteve d’Alinyà, cosa que fa pensar que es tracta d’esglésies diferents, no d’una mateixa església amb dues advocacions

El llogaret de Forn és situat a l’antic terme de Fígols d’Organyà, prop del veïnat de Caferna En el seu terme hi ha les restes, molt minses i cobertes per la vegetació, de l’església de Sant Miquel i Sant Esteve, sufragània de la parròquia de Fórnols De l’església no es tenen noticies històriques, tan sols un parell de documents esmenten el lloc Un d’ells data del 1015, que es ven una terra situada “ in comitatu Orgilitano, in apendicio de Forno, in loco ubi dicitur Mainadel… ” l’altre, de l’any 1032, pel qual els comtes Ermengol i Constança vengueren un alou situat al terme de Lavansa,…

El lloc de Sant Martí o de Sant Martí de la Guàrdia, a la vall de Lavansa, és esmentat en diversos documents dels segles X i XI —anys 994, 1031, 1056, 1063, 1085, 1087, 1089, 1097— mentre que el topònim de Sorribes apareix en el document de dotació de l’església i canònica de Santa Maria de la Seu pel comte Ermengol d’Urgell 1042-69 en un document de donació, del 1067, d’un alou situat a Tuixén que, per ponent, afronta amb Sorribes i en el document del 1087, en les afrontacions d’un alou situat “in Guardia, in apendicio de Sancto Martino …” que limita amb “ ipsa villa de Sorribes …” El…

El “ castro et villa de Pradinaç ” fou requerit l’any 1313 per Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, al comte d’Urgell, per qui el tenia en feu, juntament amb els altres castells i llocs de la vall de Lavansa Aquests llocs i castells són els mateixos que l’any 1371 Pere Galceran de Pinós venia al capítol de la Seu d’Urgell No s’ha trobat cap més notícia ni referència documental del lloc o de la parròquia de Padrinàs que pugui aportar informació sobre la seva església

El castell d’ Orsera fou infeudat l’any 1107 a Galceran de Pinós per Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, i restà en poder de la casa dels Pinós fins el 1371, que degué ésser venut per Pere Galceran de Pinós al capítol d’Urgell juntament amb altres castells i llocs de la vall de Lavansa En el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, la parròquia d’Osas formava part del deganat d’Urgellet L’actual església d’Ossera és annexa a la parroquial d’Adraén

L’esment documental més antic pel qual es té constància del lloc d’Adraén data del 835, i correspon a un precepte pel qual l’emperador Lluís el Piados, a precs de Calort, abat de Sant Serni de Tavèrnoles, concedí la protecció i la immunitat per al monestir de Sant Salvador de la Vedella entre els indrets on els monjos d’aquest darrer cenobi tenien possessions consta el lloc d’Atrasenne , que cal identificar, sens dubte, amb Adraén A banda d’aquesta primera menció, es troba esmentada la parròquia d’ Addragigno en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell De fet, s’han trobat poques…

Si bé el lloc d’Adraén és esmentat d’ençà de l’any 835, en el precepte de l’emperador Lluís el Piados a favor del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del lloc o l’església de Sant Salvador d’Adraén tan sols hi ha un esment, indirecte, en el Spill … del vescomtat de Castellbò, que recull les possessions d’aquest vescomtat al final del segle XV, on el coll de Sant Salvador apareix com a límit del terme d’Adraén Posteriorment, l’any 1575, en la visita pastoral a la parròquia de Sant Martí d’Adraén, consta la necessitat de tancar amb porta la capella de Sant Salvador per tal que no hi pugui…