Resultats de la cerca

La referència més antiga del santuari de la Mare de Déu del Coll data de l’any 1098, quan Guerau Miró, levita, donà al monestir de Sant Cugat del Vallès l’esmentada església perquè hi fos establert un priorat benedictí La nova institució era situada en l’indret anomenat Font-rúbia, nom que s’explica per la coloració vermellenca del terreny i per la font que hi brollava, en el camí que unia la vall d’Horta i Vallcarca, prop del turó del Carmel Ben aviat fou dotada per l’abat de Sant Cugat amb les possessions que tenia el monestir en aquella zona del territori de Barcelona, i…

L’antic terme de Provençals s’estenia a llevant de la ciutat de Barcelona, des de les muralles fins a les vores del riu Besòs, i des de mar fins al turó del Carmel Aquest era l’indret dels anomenats “camps provincials” de la colònia romana de Barcino, destinats, segons Carreras Candi, a pastures públiques Comencem a trobar les primeres referències documentals al final del segle X Així, el topònim “Provençals” s’esmenta ja el 986 el 989 apareix l’expressió “ in terminio de villa Provincialis ” en la venda d’un hort realitzada pel comte Borrell a Vives i Ermovígia el 994 la menció…

Aquesta església, avui desapareguda, fou el temple de l’hospital bastit al coll de la Perxa, al límit entre la Cerdanya i el Conflent El pelegrí o el viatger de l’edat mitjana que, pel Conflent, pujava a la Cerdanya, trobava al peu del camí, al final de la penosa ascensió, l’hospital de Santa Maria de la Perxa El coll de la Perxa, que als documents llatins pren el nom de portus de Pertica el port de la Perxa, era d’accés difícil durant l’hivern El nom li venia de les perxes plantades al sòl i que eren destinades a guiar el viatger sobre la neu S’hi arribava per la strata confíentana el camí…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Barcelonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Barcelonès és la comarca més petita de Catalunya, que amb 155 km 2 d’extensió representa el 0, 5% del territori català, tot i que aplega la major part de la seva població Situada al sector central de la costa del Principat de Catalunya, limita a l’E amb la Mediterrània, al NE amb el Maresme, al N amb el Vallès Oriental, al NW amb el Vallès Occidental i a l’W i S amb el Baix Llobregat L’àmbit geogràfic de la comarca té un caràcter més administratiu que no pas natural…

Situació Vista aèria de la ciutat, capital de l’Alt Camp, amb el nucli antic, presidit per l’església de Sant Joan, a primer terme ECSA - JTodó La ciutat i antiga vila de Valls, capital de la comarca de l’Alt Camp, és situada a la confluència dels torrents de Farigola i de Sant Francesc, en el sector planer de la comarca, al sud-oest Mapa 34-17446 Situació 31TCF533718 La ciutat de Valls és al peu de la carretera N-240, que de Tarragona es dirigeix a Lleida CPO Història L’origen de la vila segons la historiografia tradicional La teoria de Francesc Puigjaner Francesc Puigjaner al segle passat…

Aav Amics de l’Art Vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol III, Els comtats de Pallars i Ribagorça, 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1955 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, sèrie Biografies Catalanes, Barcelona 1958 Ainaud i de Lasarte, Joan Tortosa en la Exposición Internacional de Arte Románico…

Del segle IX a l’XI La presència de jueus a la ciutat de Barcelona és constatada documentalment des del segle IX Document de Carles el Calb en el qual, després de saludar els barcelonins i agrair la seva fidelitat, comunica la tramesa de 10 lliures d’argent al bisbe Frodoí per a la restauració de la seu Pergamí original datat entre els anys 875-877 i conservat a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona R Manent La menció més antiga d’un jueu important és la de “Judas hebreus”, fidel de l’emperador Carles que l’anomenava familiarment “Judacot”, el qual aportà notícies dels barcelonins i de llur…

Làpides sepulcrals dels bisbes Guillem Jordà, del 1186, i de Ramon de Vilallonga, del 1216, que es troben al claustre de la catedral d’Elna ECSA - A Roura Els bisbes La diòcesi d’Elna, que es va restaurar gairebé simultàniament amb l’alliberament del territori, es va anar afermant tot al llarg del segle IX A partir del bisbe Riculf I 887-915, germà del comte Miró, s’inicià la sèrie de bisbes més coneguts, molts d’ells de llinatge comtal o nobiliari El seu àmbit s’estenia pel Rosselló, el Conflent i el Vallespir, comtats o grans divisions territorials que seran la base dels tres grans…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El regiment del comte Guifred , ed Ausa, Sabadell 1989 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’estudis medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1987 Adhemar, Jean Influences antiques dans l’…