Resultats de la cerca

Situació Grup de sepultures d’extrems arrodonits excavades en una codina M Solà Prop del lloc anomenat Vilallonga, a uns 1 500 m a llevant del poble de Sant Martí Sesgueioles, a una altitud d’uns 600 m i en un espai d’uns 300 m de distància hi ha quatre necròpolis medievals amb alguns indicis d’habitacle Mapa 35-14362 Situació 31TCG761177 Necròpoli La primera necròpoli que trobem i que als efectes d’un estudi general anomenem amb la lletra “D” es pot localitzar a la banda de migdia de Cal Balard i de l’esmentada capella de Sant Valentí de Vilallonga, envoltada de camps de conreu de cereals És…

Situació Planta de la tomba Joan Enrich És un conjunt format per les restes d’un habitacle i una tomba, situat a una alçada de 671 m, al peu de la restaurada Torre de la Manresana, prop de la carretera d’Igualada als Prats de Rei, en un lloc aturonat i poblat per un bosc de pins Mapa 35-14362 Situació 31TCG795167 Jaciment arqueològic Els indicis d’un habitacle han estat localitzats a uns 20 m a l’E de la Torre de la Manresana, on es poden apreciar uns forats horitzontals en una roca arenosa que devien haver servit per a encaixar-hi els caps d’unes bigues per a suportar una coberta, estructura…

Situació Grup de dues tombes situades a una altitud de 745 m, enmig d’un bosc de pins S’hi pot arribar des d’un D camí carreter que surt a mà dreta de la carretera d’Igualada als Prats de Rei, a uns 100 m de la cista megalítica dels Tres Reis, i que segueix la direcció E vers un mas abandonat Mapa 35-14362 Situació 31TCG818166 Necròpoli Planta de les dues tombes excavades a la roca, d’una de les quals sols es conserva la meitat Joan Enrich Es tracta de dos enterraments excavats damunt d’una roca, aïllats, amb una disposició de costat i parallels separats per uns 35 cm cal indicar que d’una…

Situació Al terme de Marganell hi ha tres necròpolis, una de les quals és de dubtosa filiació cronològica Cal dir, d’altra banda, que per diverses raons no ha estat possible de localitzar-les exactament, per la qual cosa hom només pot fer referència a llur situació geogràfica aproximada Long 5°27’40” - Lat 41°37’15” Fossar de can Morota Es tracta d’un cementiri de dubtosa datació medieval, que constava de 5 sepultures i que fou excavat no fa gaire anys per Miquel Cura Les tombes eren en forma de simple fossa coberta amb lloses, soterrades a mig metre de fondària Una d’elles feia 1,10 m de…

Situació Vista parcial de la necròpoli, amb tombes excavades a la roca, situada en un petit turó entre Castelló de Farfanya i Balaguer P Bertran A la rodalia de la població de Castelló de Farfanya, al cim d’una petita elevació a la plana que hi ha entre aquest poble i Balaguer, es troben els vestigis d’una torre de planta quadrada i un conjunt d’enterraments excavats a la roca Mapa 32-14359 Situació 31TCG131314 Si se segueix la carretera que va de Balaguer a Castelló de Farfanya, és a la dreta, aproximadament a 1, 5 km abans d’arribar al cap de municipi, on hi ha un trencall Des de la…

Situació Vista general de l’excavació d’aquesta important necròpoli de tombes de lloses A Carreras La necròpoli de Tuells és situada dalt d’un petit turó que s’alça a la banda nord-oest del terme municipal Mapa 34-16418 Situació 31TCF514923 Per a anar-hi cal agafar la carretera local T-233, que parteix de Sarral i es dirigeix vers Forès quan s’arriba al desviament de mà esquerra que mena a Solivella, que és la carretera local TV-2336, cal seguir-la, i després d’haver fet un recorregut d’uns 2,5 km es troba la font de l’Abellar, coneguda darrerament per les suposades aparicions marianes, 300 m…

Situació Fornícula excavada a la roca, que formava part de l’oratori rupestre de Seguers M Solà A l’entorn del nucli de Seguers, a una altitud d’uns 620 m, es poden localitzar tres conjunts arqueològics El primer, per les seves característiques especials, es tracta d’un probable ermitatge amb habitacle adjunt i unes balmes, situat en el terme dels Prats de Rei, prop del nucli de Seguers, en un enclavament del terreny dintre del terme d’Aguilar de Segarra, a un centenar de metres i al NE del cementiri de Seguers, prop del camí i en un bosc de pins molt espès En segon lloc, hi ha els indicis…

La comarca del Gironès és determinada per la influència de la ciutat de Girona És una zona de transició entre el mar i la muntanya i no presenta cap característica geogràfica i hidrogràfica especial La delimitació actual de la comarca respon a la que establí la Generalitat de Catalunya el 1932, excepte el Pla de l’Estany, i comprèn el sector de Rocacorba, la part occidental de les Gavarres i la Serralada Litoral, llindant amb el Baix Empordà i les planes que voregen el Ter La prehistòria El poblament ibèric La presència de l’home al Gironès és comprovada des de les èpoques més reculades del…

Escultura romànica de Santa Maria del Pi Escultura de la portada de Santa Maria del Pi Elements reaprofitats decorats amb motius vegetals i figuratius, entre els quals destaca l’escena del pecat original ECSA - Rambol En la porta oberta al mur del costat anomenat de l’Evangeli de l’església de Santa Maria del Pi hi ha elements esculpits reaprofitats, el repertori i l’estil dels quals té a veure amb els conjunts de la ciutat datats al segle XIII Es tracta dels capitells, impostes i d’una de les arquivoltes, de temàtica diversa De tota manera, algun d’aquests elements ha sofert alteracions, tal…

A la façana principal hem de consignar les dues portades laterals amb les respectives rosasses que flanquegen la porta central, ja pertanyent al gòtic Portada de l’Epístola La portada de l'Epístola, una de les dues portes romàniques de les naus laterals que s’obren a la façana de ponent, a banda i banda de la porta principal, gòtica F Tur Es tracta d’una porta de marbre blanc, que posseeix un timpà estructurat en dues peces superposades i una llinda trencada i fixada a l’anterior per mitjà d’una grapa, desproveïdes de decoració A les arquivoltes es juxtaposen, des de l’intradós, un bordó, una…