Resultats de la cerca

La manca de referències documentals als castells de la Vall de Cardos per als segles XI-XIII pot ser un indici d’una implantació tardana del feudalisme que estaria en correlació amb la resistència que hi oposaren les comunitats vilatanes Cal recordar que al començament del segle XII la comunitat d’homes lliures de Cardós, aliats amb el bisbe de la Seu, encara era prou poderosa per a enderrocar el castell de Tírvia i impedir que es tornés a construir El castell de Ribera no és documentat fins el 1281 que, després de la derrota de Balaguer, el comte Arnau Roger de Pallars hagué de…

Situació Les restes d’aquest gran despoblat, encara notables, s’esglaonen en un pendent de muntanya ECSA - A Roig A 1,5 km abans d’arribar a Llavorsí per la carretera que ve de Rialb, surt una pista, enfront mateix de les ruïnes de l’Hostal del Rei, que s’enfila per un dret coster, sobre la riba esquerra de la Noguera Pallaresa Després de 4,9 km de forta pujada s’arriba al santuari barroc de la Mare de Déu de Biuse, que s’alça sobre les ruïnes del castell i despoblat, disperses per tot el rodal en terrasses graonades ARD Mapa 34-10215 Situació 31TCH533044 Història El primer esment conegut del…

Situació Aspecte actual de la fortificació, fruit de nombroses refeccions fetes en diverses èpoques ECSA - J Bolòs El castell és situat a l’extrem nord de la vila de Móra d’Ebre, al costat de la riba dreta del riu Mapa 32-18 471 Situació 31TCF019522 Una vegada a Móra d’Ebre, es pot anar al castell des del centre de la població També s’hi pot arribar sortint de l’hospital, des d’on, si es baixa una mica cap al riu, ja veurem les muralles de la fortificació JBM Història El lloc de Móra, d’origen andalusí, és documentat el 1153 quan consta que aquesta vila era compresa dins els límits del…

Església L’establiment dels templers a la capital de les terres de l’Ebre fou immediat a la seva conquesta l’any 1148, en la qual els mateixos frares prengueren part Tot i que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV no havia signat cap pacte previ amb els templers, aquests reberen en el repartiment el cinquè del total de la senyoria Els frares templers fundaren un convent quarter ben aviat, fora del recinte murat, al sector sud-occidental de la ciutat medieval Vora seu aixecaren una església dedicada a Santa Maria Les primeres referències concretes a l’església de la comanda templera de…

Precedents Com ja hem vist, l’abat del monestir de Sant Esteve era el principal senyor feudal de Banyoles i comarca, malgrat l’existència d’altres senyors i de petits alous pagesos, aquests darrers fruit del repoblament franc, que afavorí el conreu de les terres ermes, les quals en virtut del dret d’aprisió passaven a ser propietat dels colons Altres senyors de l’època feudal eren els possessors dels castells i els castlans o guardians dels castells També tenien importants interessos al Pla de l’Estany els comtes de Besalú i de Girona, el bisbe de Girona, i els monestirs de Sant Pere de…

L’economia La base principal de l’economia de la regió de l’Ebre ha estat l’aprofitament de les seves aigües, no sempre les del riu també les de la dreta de l’Ebre que baixen de les muntanyes dels Ports i les que es treuen de pous de sènia, especialment a l’esquerra Avui els dos canals existents han canviat i millorat substancialment el sistema de regatge sense anullar-ne la forma més antiga El riu també era molt important com a eix de comunicació i transport Encanonat a la Roca Folletera, entre Benifallet i Miravet, forma petites valls interiors i en conjunt una gran vall tancada que fa de…

Antecedents Vista aèria del sector central del Pla de l’Estany amb la ciutat de Banyoles i l’estany que ha donat nom a la comarca Arxiu GEC La condició de conca lacustre del territori de Banyoles ha fet possible la conservació i l’abundància de troballes de restes òssies de la fauna del final del Terciari i del Quaternari Els jaciments paleontològics descoberts havien estat estanyols, indrets on accidentalment quedaren atrapats diferents animals que, recoberts d’argiles, s’hi van fossilitzar Banyoles passà a primer pla en el camp de la investigació de l’home prehistòric arran del descobriment…

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Algunes troballes arqueològiques fetes sobretot al sector de l’Alt Camp, a la cova del Pont de Gor i a la balma de Picamoixons, del terme de Valls, donen testimoni del poblament al Camp de Tarragona des d’abans del 9000 aC, o època paleolítica En l’etapa següent, o neolítica del 9000 al 3000 aC, es constata la continuació del poblament al sector és el moment en què la població deixa la vida nòmada per cercar un lloc més estable d’hàbitat, gràcies a la introducció de l’agricultura i de la ramaderia, segons ho confirmen troballes…

Rostany 785 – al 801 És el primer comte conegut d’aquest districte És probable que fos un magnat amb propietats a Septimània i que calgui identificar-lo amb un Rodestagnus el qual el juny de l’any 782, en representació de Carlemany, presidí un judici favorable a Daniel, arquebisbe de Narbona, a qui el comte Miró de Narbona havia pres unes viles del pagus narbonès Nomenat comte de Girona, segurament per Carlemany, durant l’ocupació de la ciutat, degué organitzar-ne la defensa i estimular el repoblament de les terres gironines i besaluenques A ell devia correspondre en una bona part la defensa…

El territori La configuració geogràfica de l’Empordà ha condicionat aquesta terra fonamental, en molts dels aspectes, la qual cosa l’ha diferenciada força de la majoria dels altres territoris o comarques de la Catalunya Vella Cal tenir en compte la seva condició de territori eminentment marítim i que, per altra banda, la plana empordanesa es troba al peu dels passos naturals més accessibles de la carena pirinenca L’extrem oriental del Pirineu els colls de l’Albera, per l’esmentada facilitat de pas, ha estat sempre un punt de contacte i mai no ha constituït una barrera natural des d’èpoques…